Un nou estudi desenvolupat per investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) descobreix una causa de la resistència mútiple en la quimioteràpia del càncer. El treball, publicat avui a la revista Proceedings of the National Academy of Science (PNAS), l’òrgan d’expressió de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units, ha estat realitzat pel grup del Dr. Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’IDIBELL, investigador ICREA i Professor de Genètica de la Universitat de Barcelona.
La introducció de la quimioteràpia del càncer va suposar una revolució per al tractament d’aquesta malaltia en aquells casos en què la curació no és ja possible només amb la simple extirpació del tumor. La quimioteràpia s’ha demostrat efectiva en un ampli ventall de pacients, però un dels seus principals problemes és l’aparició de resistència contra el medicament anti-tumoral usat. No obstant això, des de fa dècades se sap que hi ha tumors que presenten una resistència creuada contra diferents fàrmacs des del seu inici, quan encara no han estat tractats.
“Hem trobat que un 10% de tumors de còlon i estómac presenten la pèrdua d’una molècula anomenada TP53TG1, què en cèl·lules sanes és l’encarregada de prevenir l’activació de la proteïna YBX1. Sense la vigilància de TP53TG1 en aquests tumors gastrointestinals, YBX1 s’encarrega d’anar al nucli de la cèl·lula i activar centenars de oncogens que impediran la mort de les cèl·lules malignes produïda pels fàrmacs antitumorals”, comenta el Dr. Manel Esteller.
L’espectre de resistències induïdes per aquest mecanisme és extens i inclou fàrmacs emprats en el tractament comú d’aquest tipus de càncers, com el 5-fluorouracil, l’oxiplatí o l’irinotecà, però també medicaments dirigits a dianes moleculars recents, com ara els inhibidors de cinases.
A partir dels resultats publicats a PNAS, explica el Dr. Esteller, “ens falta per estudiar si queda algun fàrmac que s’escapi a aquest mecanisme de quimioresistència múltiple i també explorar si tornar l’activitat a la molècula TP53TG1 significaria recuperar la sensibilitat d’aquests tumors als fàrmacs analitzats, cosa que representaria un benefici clínic per a aquests pacients.”