Dos estudis liderats per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Hospital Universitari de Bellvitge evidencien que mostres no invasives com l’orina, una citologia o una automostra vaginal, a través de petits dispositius similars a un tampó, serien útils per detectar el càncer d’endometri i classificar-lo en funció de la seva agressivitat. Això suposaria una eina confiable i fàcil d’utilitzar que permetria conèixer el pronòstic de cada dona i ajustar el tractament a les seves necessitats.
El càncer d’endometri és un dels més freqüents entre les dones, afecta més de 400.000 dones l’any a tot el món. Actualment, els mètodes de diagnòstic són invasius i dolorosos, majoritàriament a través de biòpsies de l’endometri. Amb les mostres d’orina o automostres vaginals les mateixes pacients es podrien prendre la mostra sense gens de mal.
“Els mètodes no invasius podrien reduir la pressió assistencial, la necessitat de derivació a un especialista i contribuir a un diagnòstic més ràpid que millori la supervivència de les pacients. Hem de tenir en compte que un retard en el diagnòstic obliga a utilitzar tractaments més agressius i representa un pitjor pronòstic“, assegura la Dra. Laura Costas, investigadora principal de l’IDIBELL i l’Institut Català d’Oncologia, membre el CIBERESP, i líder dels projectes.
Proves no invasives per conèixer millor el tumor original
Els dos estudis publicats a les revistes científiques Clinical Cancer Research i eBioMedicine han comptat amb la participació d’epidemiòlegs, ginecòlegs, patòlegs, genetistes, i bioinformàtics de l’IDIBELL, l’Institut Català d’Oncologia, i l’Hospital Universitari de Bellvitge.
S‘ha analitzat l’ADN de les mostres de gairebé 160 dones amb càncer d’endometri i s’ha comparat amb el del tumor original. En concret, s’han seqüenciat els 47 gens més comunament mutats en càncer d’endometri.
En el 100% de les orines i el 73% de les automostres vaginals analitzades s’han pogut detectar mutacions similars a les del tumor original, el que les posiciona com a proves no invasives molt prometedores pel diagnòstic i classificació del càncer d’endometri. El gen mutat que es pot identificar en les mostres no invasives determina el comportament d’aquest i, per tant, el pronòstic de la malaltia. És per això, conèixer la identitat molecular de cada tumor és molt rellevant per a realitzar una teràpia personalitzada més efectiva.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).