La malaltia de Parkinson és un dels trastorns més freqüents que afecten el moviment i el sistema nerviós. Es calcula que, aproximadament 4,1 milions de persones pateixen la malaltia de Parkinson (MP) a tot el món. Només a Espanya, més de 300.000 persones estan afectades. Actualment, no hi ha cap cura per a la MP, i les persones que la pateixen veuen deteriorades les seves capacitats motores per la mort de les neurones dopaminèrgiques, que estan especialitzades en la síntesi de dopamina, un dels principals neurotransmissors cerebrals responsable del control dels moviments voluntaris. Els científics estan treballant per comprendre millor els mecanismes que condueixen a la pèrdua de cèl·lules nervioses que produeixen dopamina.
Investigacions recents apunten a la participació de les cèl·lules cerebrals, anomenades astròcits, com a actors clau en les respostes neuroinflamatòries de la MP. Els investigadors en cèl·lules mare i en neurodegeneració de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), Dra. Consiglio i Dr. Raya, en col·laboració amb neuròlegs de la Unitat de Trastorns del Moviment de l’Hospital Clínic (Dr. Tolosa i Dr. Garrido) han demostrat que a la MP els astròcits són reactius i ataquen i maten les cèl·lules nervioses que produeixen dopamina al mesencèfal. Aquests resultats s’han publicat a la revista Journal of Clinical Investigation Insight.
L’equip d’investigadors ha realitzat aquest estudi mitjançant l’ús de cèl·lules de la pell humana derivades de pacients afectats i subjectes sans. Aquestes cèl·lules de la pell es van convertir en cèl·lules mare (iPSC) i es van diferenciar a cèl·lules nervioses del mesencèfal específiques de l’individu no afectat i astròcits específics dels pacients. Els investigadors han descobert que els astròcits derivats de les iPSC de pacients amb Parkinson secretaven alts nivells d’una molècula promotora de la inflamació anomenada interleucina-6 (IL-6), que matava una gran quantitat de cèl·lules nervioses, però això no semblava ser el cas d’astròcits sans. “Si bé la inflamació lleu pot ser beneficiosa per a molts processos neuronals, la sobreproducció d’IL-6 pot empitjorar els símptomes de la MP i pot ser un objectiu terapèutic important”, declara l’autora principal de l’estudi, Meritxell Pons-Espinal, de l’IDIBELL i la Universitat de Barcelona.
És important destacar que el tractament dels cultius neuronals amb Tocilizumab (un anticòs que ja es fa servir diàriament a l’hospital per tractar l’artritis reumatoide) i que bloqueja l’efecte dels astròcits secretors d’IL-6, prevé en gran mesura la mort de les cèl·lules nervioses, ha comentat el Dr. Manel Juan, immunòleg de l’Hospital Clínic i coautor de l’estudi.
A més, en aquest estudi s’han examinat teixits cerebrals postmortem de pacients amb MP. Els investigadors han trobat una quantitat inusualment alta d’astròcits que expressaven IL6 al mesencèfal dels pacients amb Parkinson, fins i tot en etapes primerenques de la malaltia. Aquestes cèl·lules es troben habitualment al cervell de pacients que pateixen malalties en què el sistema immunològic ataca el cervell.
Tot i que el sistema de cultiu cel·lular utilitzat en aquest estudi no inclou molts tipus de cèl·lules involucrades en respostes immunes potencialment rellevants, “aquestes troballes proporcionen nous i importants coneixements sobre el paper potencial de la senyalització inflamatòria promoguda per astròcits en la neuropatologia de la MP”, ha comentat la investigadora principal de l’estudi. El seu grup és a punt d’iniciar un estudi sobre la inflamació en la MP primerenca. “Si poguéssim trobar la forma correcta de modular el sistema immunològic, podríem alentir el procés de la malaltia”, ha ressaltat la Dra. Antonella Consiglio, cap del laboratori de Cèl·lules Mare i Neurodegeneració de l’IDIBELL, i professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, destacant una possible via per a noves teràpies basades en la immunomodulació d’IL-6 per prevenir la patogènesi de la MP.
Article de referència:
Meritxell Pons-Espinal, Lucas Blasco-Agell, Irene Fernandez-Carasa, Pol Andrés-Benito, Angelique di Domenico, Yvonne Richaud-Patin, Valentina Baruffi, Laura Marruecos, Lluís Espinosa, Alicia Garrido, Eduardo Tolosa, Michael J Edel, Manel Juan Otero, José Luis Mosquera, Isidre Ferrer, Angel Raya, Antonella Consiglio. Blocking IL-6 signaling prevents astrocyte-induced neurodegeneration in an iPSC-based model of Parkinson’s disease.
JCI Insight 2024 Feb 8;9(3):e163359.
doi: 10.1172/jci.insight.163359.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).