Un pas endavant en la medicina personalitzada contra el càncer de pleura maligne

  • Investigadors de l’IDIBELL i de l’ICO estableixen una nova classificació del mesotelioma maligne que permet establir el pronòstic del pacient i determinar aquells que es podrien beneficiar de la immunoteràpia.
  • La nova classificació es basa en el tipus de cèl·lules immunitàries que s’infiltren en els tumors.
  • En paral·lel s’ha determinat la signatura molecular de cada grup, el què obre les portes al disseny de noves teràpies específiques.
NP08 - Nadal i Solé - Imatge

El mesotelioma pleural maligne és una malaltia en la qual es desenvolupen cèl·lules canceroses en el revestiment intern del tòrax (la pleura). La causa principal d’aquesta malaltia és l’exposició a l’amiant i es tracta d’un tipus de càncer molt agressiu que difícilment es pot solucionar amb cirurgia. El tractament habitual sol basar-se en la quimioteràpia que, tot i millorar la qualitat de vida, té un efecte modest sobre la supervivència dels pacients. Els nous tractaments basats en la immunoteràpia beneficien només alguns malalts i calen noves eines per identificar quins pacients responen millor al tractament i perquè altres són completament refractaris.

Un equip d’investigadors del Programa Oncobell de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), encapçalat per la doctoranda Ania Alay, i coliderat pels doctors Ernest Nadal i Xavier Solé, ha publicat un estudi que presenta una nova classificació del mesotelioma maligne que ajuda a predir el pronòstic i la resposta a la immunoteràpia dels pacients. Aquest nou mètode de classificació es basa en la quantificació de diferents tipus de cèl·lules immunitàries en els tumors utilitzant dades d’expressió gènica de més de 500 mostres tumorals.

Segons aquestes anàlisis, els investigadors han definit tres grups de tumors en funció del context immunitari que presentaven, grups que addicionalment s’associen a un desenllaç clínic concret. A més, han analitzat les característiques moleculars de cadascun dels grups mitjançant l’anàlisi de les alteracions genòmiques i del perfil d’expressió de diferents vies de senyalització.

Els resultats, presentats a la revista Journal for ImmunoTherapy of Cancer, mostren que el grup amb una esperança de vida més reduïda representa un 50% dels casos de mesotelioma maligne, en canvi, el grup amb millor pronòstic només representa el 8,5% dels casos. Tanmateix, les signatures moleculars que mostraven el petit percentatge de pacients amb millor pronòstic indicaven que podien tenir una millor resposta a la immunoteràpia.

Aquesta nova classificació ens pot ajudar a predir la resposta que tindrà el pacient a la teràpia, i alhora ens permet afinar el pronòstic de cada individu, perquè metge, pacient i família puguin actuar en conseqüència“, comenta el Dr. Ernest Nadal.

Paral·lelament el Dr. Xavier Solé afegeix que “les característiques moleculars definitives per a cadascun dels grups en aquest estudi poden ser molt útils per investigar potencials teràpies personalitzades, i remarca el paper clau de la bioinformàtica en la medicina de precisió del present i del futur“.

L’Ania Alay, per la seva banda, destaca que la base d’aquest estudi ha estat la col·lecció de dades de més de 500 tumors públicament disponibles, i que “aquest estudi és un exemple de la importància de posar a disposició de tots els investigadors les dades moleculars que es generen en els laboratoris, i que analitzades amb deteniment ens poden seguir aportant molt de coneixement de les diferents malalties”.

 

La vigilància del sistema immunitari contra el càncer

El sistema immunitari, que reconeix els microorganismes estranys com a “no-mateixos” i proporciona una resposta per destruir aquests agents causants de malalties, juga un paper similar a la protecció del cos contra les malignitats. L’ADN danyat a les cèl·lules canceroses acaba induint la producció de proteïnes anormals conegudes com a antígens tumorals. Aquestes proteïnes tumorals anormals marquen les cèl·lules canceroses com a “no-mateixes”, i per tant, les marca com a dianes pel sistema immunitari. Així i tot, els tumors desenvolupen estratègies per evitar aquest atac. És per això que la infiltració de cèl·lules immunitàries en els tumors i la seva composició són tan determinants en l’evolució dels tumors.

 

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

Scroll to Top