Medicina digital pel seguiment de transplantaments de medul·la òssia: Un estudi pilot en temps de COVID19

  • Un estudi dels centres IDIBELL i ICO demostra que els sistemes de telemedicina poden ser aplicats per detectar complicacions inicials, físiques i psicològiques, després d’un transplantament de medul·la òssia.
  • Els resultats de l’estudi es faran servir per dissenyar un nou estudi, que reclutarà un major nombre de pacients, amb l’objectiu de millorar la tecnologia de la actual medicina digital.
digital-and-health-insurance

En aquests dies de pandèmia, es recomana disminuir el nombre de visites mèdiques degut a l’excés de feina de metges i metgesses i, el que és més important, perquè els hospitals esdevenen focus d’infecció. Per aquest motiu, les visites no essencials queden posposades i per contra es fomenten els sistemes de telemedicina. Els controls mèdics a distància són especialment recomanats per persones immunodeficients, com per exemple els i les pacients que han rebut un transplantament de medul·la òssia.

S’ha detectat un increment en la mortalitat per la COVID19 en pacients amb transplantaments1, per això amb més motiu cal posar en marxa sistemes de telemedicina efectius. En aquest sentit, un projecte pioner en l’àmbit de la medicina digital i la seva implementació, publicat a la revista mèdica (JMIR), demostra que el control domiciliari a distància és factible i apropiat.

“Pacients que hagin rebut un transplantament de medul·la òssia recentment tenen un risc superior de patir complicacions greus en les primeres setmanes després de l’alta hospitalària, especialment en temps de la pandèmia per la COVID19” explica el Dr. Alberto Mussetti, investigador principal de l’estudi pilot.

La investigació, portada a terme a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), va registrar 21 pacients que havien rebut un transplantament de medul·la òssia. Es van examinar a distància des de casa durant les dues setmanes posteriors a rebre l’alta (del 30 d’abril al 15 de juliol) amb l’objectiu de detectar ràpidament problemes clínics i alhora evitar visites presencials innecessàries que podrien suposar contagis intra-hospitalaris.

Els i les pacients van rebre equips mèdics per mesurar diàriament i de forma autònoma les seves constants vitals (freqüències cardíaca y respiratòria, saturació d’oxigen, pressió arterial i temperatura). Tanmateix, van haver d’omplir uns formularis sobre símptomes físics i psicològics cada dia. Totes aquestes dades les van anar enviant al moment mitjançant els seus telèfons mòbils a través de l’aplicació “Saludencasa”, desenvolupada per la Fundació Trilema. La aplicació també oferia un servei de missatgeria per tal que els i les pacients es comuniquessin amb el personal sanitari sempre que així ho desitgessin.

Tan sols 12 pacients van completar l’estudi, principalment a causa de problemes tècnics. No obstant, “pels pacients que van completar l’estudi, la experiència va ser considerada positiva; a més a més, el sistema va permetre detectar ràpidament complicacions agudes, tant físiques com psicològiques” especifica la Dra. Anna Sureda-Balari, coautora de l’estudi. De forma automàtica, l’hospital va rebre tres alarmes: una per malestar emocional i dues per símptomes físics, com infecció i deshidratació. Només dues persones van haver de ser reingressades a l’hospital.

 

Cap a la implantació de la medicina digital

De l’estudi se’n desprèn que noves i millors tecnologies poden ajudar a què el telecontrol domiciliari sigui una realitat. Barreres tecnològiques com mòbils incompatibles o falta d’experiència en l’ús d’aplicacions mòbils expliquen que únicament un 57% de possibles participants fossin capaços de completar l’estudi. Aquest problema va ser més habitual en persones grans que viuen soles. Per tal de solucionar aquest problema, els i les investigadores creuen que es podrien recollir les dades dels equips mèdics de forma automàtica. També mencionen la possibilitat d’oferir una formació més àmplia en l’ús de les tecnologies que són requerides.

Efectivament, el següent estudi que ja s’està preparant, inclourà l’ús d’equips mèdics amb recollida i transmissió de dades automatitzada; a més, s’incorporaran videotrucades d’alta resolució. Amb tot això es pretén fer un pas més en la instauració de la telemedicina digital pel control de pacients.

 

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).

 

  1. Clinical characteristics and outcomes of COVID-19 in haematopoietic stem-cell transplantation recipients: an observational cohort study. Akshay Sharma et al. 2021.
Scroll to Top