Investigadors de l’IDIBELL relacionen l’amplificació d’una regió cromosòmica amb la resistència a un medicament quimioteràpic en càncer de mama

jorge_gomez_miragaya_y_eva_gonzalez_suarez

•    L’estudi l’ha realitzat un equip liderat per investigadors de l’IDIBELL, amb la participació del Baylor College of Medicine (Houston) i el Instituto Universitario de Oncología del Principado de Asturias (IUOPA), entre d’altres

 

Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) amb la participació de col·laboradors del Baylor College of Medicine (Houston) i el Instituto Universitario de Oncología del Principado de Asturias (IUOPA), publiquen avui a Cancer Research un estudi on relacionen l’alt volum de còpies d’una regió cromosòmica amb l’aparició de la resistència a un medicament quimioteràpic. La investigació ha estat liderada per la Dra. Eva González-Suárez, cap del grup de Transformació i Metàstasi de l’IDIBELL.

 

A dia d’avui, la quimioteràpia, tot i els efectes secundaris que té, segueix sent el tractament més eficient per combatre el càncer. Un dels medicaments més estesos en quimioteràpia, i que ha estat objecte d’aquest estudi, és el docetaxel, un compost químic que actua sobre les cèl·lules tumorals impedint-ne la correcta divisió. El projecte d’investigació s’ha centrat en el subtipus de càncer de mama més agressiu: l’anomenat càncer de mama triple negatiu (TNBC). Aquest subgrup es caracteritza per ser molt heterogeni (motiu per al qual no existeixen teràpies dirigides per abordar-lo) i sol estar associat a mal pronòstic. Tot i que la resposta inicial a quimioteràpia sigui positiva, és freqüent que durant el tractament es desenvolupi resistència al fàrmac. Un dels reptes als quals sovint s’enfronten els oncòlegs és la selecció del fàrmac de quimioteràpia que més beneficiï els pacients amb càncer de mama triple negatiu. Aquesta selecció es fa en la major part dels casos de forma arbitrària.

 

Per dur a terme l’estudi, els científics han treballat amb models xenograft derivats de pacients (PDXs). Aquests PDXs son models animals (ratolins) en els quals se’ls ha implantat cèl·lules tumorals del pacient, de manera que la mostra és molt més representativa que un cultiu cel·lular convencional. En aquests models animals es poden testar diversos fàrmacs per veure si són efectius, així com fer estudis de resistència, és a dir, detectar si hi ha cèl·lules que no responen al tractament.

 

Analitzant, doncs, l’efecte del docetaxel en càncer de mama triple negatiu en PDXs, els investigadors han vist que de la mateixa manera que succeeix en els pacients, la resistència a docetaxel emergeix durant el tractament i han comparat el genoma de tumors sensibles al docetaxel i tumors aparellats que deriven d’ells una vegada ha sorgit la resistència després del tractament continuat amb docetaxel. Així han identificat un augment en el nombre de còpies d’una regió del cromosoma 12, anomenada chr12p, en tumors resistents al i, fins i tot, després de tractaments curts amb el fàrmac. Aquests resultats impliquen que una subpoblació de cèl·lules tumorals resistents al docetaxel és present en el tumor i sobreviuen al fàrmac, a diferència de les altres que moren durant el tractament.

 

A més, els investigadors han descobert que aquesta subpoblació amb moltes còpies de chr12p resistent a docetaxel, és molt vulnerable al tractament amb un altre fàrmac de quimioteràpia, el carboplatí, raó per la qual la Dra. González-Suárez proposa “aplicar un tractament seqüencial que combini primer docetaxel i després carboplatí, en comptes d’usar ambdós fàrmacs individualment o de manera simultània com es fa actualment “.

 

“Hem associat la presència d’aquesta regió cromosòmica chr12p a la resistència a docetaxel i la vulnerabilitat al carboplatí” afirma la Dra. Eva González-Suárez. “Proposem que el nombre de còpies de chr12p es tingui present com a biomarcador per predir si els tumors dels pacients desenvoluparan, o no, resistència al docetaxel; i el que és encara més important, un cop emergeixi la resistència a docetaxel, comptar amb un fàrmac alternatiu, el carboplatí.

 

Aquest descobriment podria representar la primera descripció d’un biomarcador per a la selecció del fàrmac de quimioteràpia i la seqüència de tractament que podria beneficiar els pacients amb càncer de mama triple negatiu.
 

Scroll to Top