En els darrers anys, la immunoteràpia s’ha consolidat com una de les noves i principals esperances en la lluita contra el càncer. Aquesta aproximació terapèutica es basa en el fet que el nostre sistema immunitari està constantment vigilant l’aparició de presències estranyes dins l’organisme i combatent-les. Quan s’origina un tumor, les seves mutacions converteixen les cèl·lules canceroses en elements sensiblement diferents a la resta de les nostres cèl·lules, i, gràcies a aquesta singularitat, les defenses lluiten per eliminar-lo. Però aquesta estratègia natural acostuma a fracassar perquè el càncer troba camins per deslliurar-se’n i, així, progressar.
Una de les vies d’escapament que desenvolupen els tumors per evitar el control immunitari consisteix en cobrir-se d’una mena de capa d’invisibilitat. Per a fer-ho tenen a la seva superfície molècules com l’anomenada PD-L1. En concret, la interacció entre PD-L1 i PD-1 (que n’és complementària) atenua la resposta immunitària perquè inhibeix la proliferació i la funció de les cèl·lules T del sistema immunològic. O, dit d’una altra manera, l’increment anormal de l’expressió de controladors negatius de la resposta immunitària (com el nivells elevats del lligand PD-L1) contribueix en la tolerància immune del nostre organisme davant de les cèl·lules tumorals. Per aquest motiu, el bloqueig del punt de control immunològic corresponent a la interacció de PD-L1 amb PD-1 ja és, avui dia, una estratègia terapèutica que s’aplica en diversos tipus de tumors (són les anomenades teràpies anti-PD-1/-PD-L1).
El treball recent que ha publicat el grup de la Dra. Montse Sánchez-Céspedes, cap del grup de gens i càncer del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’IDIBELL, fa un pas més en la descripció i comprensió de les bases genètiques que atorguen a les cèl·lules tumorals de pulmó la capacitat d’escapar dels punts de control de la immunovigilància.
En concret, els resultats recentment publicats demostren, per una banda, que l’activació de l’oncogen MET augmenta l’expressió de reguladors negatius dels punts de control de la resposta immunitària, com PD-L1. Per l’altra, també es demostra que la inactivació de JAK2, mitjançant mutacions o delecions del gen, compromet la resposta a l’interferó. Aquestes dues alteracions, doncs, faciliten el creixement tumoral habilitant la tolerància immunitària i afecten, per tant, la resposta de les cèl·lules als inhibidors dels punts de control immunològic, tot esdevenint marcadors de resistència a la immunoteràpia.
Per assolir aquests resultats, l’equip de recerca ha comptat amb remarcables contribucions d’investigadors de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de l’Hospitalet, del programa Oncobell de l’IDIBELL, de l’Hospital Universitari de Bellvitge, del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG) i del Centre Hospitalier Universitaire de Grenoble.