Un estudi publicat a la revista científica
Journal of Investigative Dermatologyha identificat una diana terapèutica potencial per al tractament de la psoriasi, una malaltia inflamatòria crònica de la pell que afecta fins a un 2 % de la població i que encara no té cura. El treball demostra que el gen
TREX2 té un paper rellevant en la resposta inflamatòria que es desencadena durant la malaltia. La recerca, liderada per investigadors del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
de la Universitat de Barcelona i de
l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL),
contribueix a augmentar el coneixement sobre aquesta malaltia inflamatòria complexa i multifactorial i obre la porta a desenvolupar noves estratègies terapèutiques. En l’estudi, també hi participen experts dels
Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB),
l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC), l’Hospital del Mar, i la Universitat de Wake Forest (Estats Units). El gen
TREX2
codifica per una exonucleasa que s’havia relacionat amb el manteniment de l’estabilitat genòmica, i amb determinats mecanismes tant de reparació com de degradació de l’ADN. En estudis anteriors, el grup de recerca va observar que aquesta proteïna s’expressava específicament en la pell. A més a més, l’estudi del fenotip de ratolins deficients per aquesta proteïna revela que la pèrdua de
TREX2
provoca una major susceptibilitat a la carcinogènesi de pell induïda per genotòxics com ara la radiació ultraviolada (UV). Per aprofundir en el paper de
TREX2
en l’homeòstasi i patogènesi de la pell, els investigadors van voler conèixer el paper d’aquesta nucleasa en la psoriasi. Inicialment, van analitzar diferents biòpsies de pacients i de persones sense la malaltia. Després, utilitzant diferents models de psoriasi en ratolí, van comparar l’evolució de la malaltia en ratolins normals i deficients per
Trex2
per inferir la funció d’aquesta molècula. «Els resultats mostren que
Trex2tindria un paper rellevant en la degradació de l’ADN en l’epidermis psoriàsica, en promoure la resposta inflamatòria característica d’aquesta malaltia», explica Concepció Soler, responsable de l’estudi i professora del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la Universitat de Barcelona. L’estudi mostra que la pell de pacients amb psoriasi experimenta un fort augment de l’expressió de
TREX2
que es concentra en el nucli cel·lular dels queratinòcits —les cèl·lules més abundants de la pell—, que proliferen, moren i es diferencien de manera aberrant. Per tant, els resultats suggereixen un paper important d’aquest gen en el processament de l’ADN. «En el nostre treball, posem de manifest el paper fonamental de
TREX2
en la degradació de l’ADN i la conseqüent mort cel·lular del queratinòcit, fet que influeix en la resposta immunitària a la pell. L’alliberament de diversos senyals per part de les cèl·lules de la pell que s’estan morint contribueix a generar i amplificar la resposta immunitària crònica i la hiperproliferació i diferenciació anormal de l’epidermis», explica el primer autor del treball, Joan Manils, membre del Departament esmentat i ara investigador postdoctoral a l’Institut de Ciències Biomèdiques del Trinity College (Irlanda). Els resultats situen
TREX2
com una potencial diana terapèutica per abordar aquesta malaltia amb una estratègia diferent i més focalitzada. «La majoria de tractaments actuals estan dirigits a bloquejar l’acció del sistema immunitari, i si bé donen bons resultats, són tractaments de caràcter crònic i comprometen la resposta immunitària del malalt», explica Francisco Ciruela, coautor de l’estudi, professor del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la UB i cap del Grup de Recerca de Neurofarmacologia i Dolor a l’IDIBELL. El proper objectiu dels investigadors serà desxifrar el mecanisme d’acció complet de
TREX2
en el desenvolupament i manteniment de la psoriasi per tal de dissenyar estratègies terapèutiques per tractar la malaltia.