El sistema vestibular es troba a l’oïda interna i és l’encarregat del sentit de l’equilibri. Una de les causes de la degradació funcional d’aquest sistema és l’exposició a agents químics ototòxics, que provoquen la pèrdua de les cèl·lules ciliades que el formen. Ara, un equip de la Universitat de Barcelona i l’IDIBELL, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Girona, ha determinat la causa de la recuperació d’aquest sistema en casos d’otoxicitat crònica.

Tal com explica Jordi Llorens, investigador del Departament de Ciències Fisiologiques II i cap del grup Bases cel·lulars i moleculars dels trastorns sensorials de l’IDIBELL, que ha liderat la recerca, un dels resultats principals del treball és que “s’ha pogut observar que els símptomes de pèrdua de la funció vestibular apareixen abans que tingui lloc la mort de les cèl·lules ciliades”. “Concretament —continua l’investigador—, hem vist que, prèviament, es produeix una desconnexió entre les cèl·lules ciliades i els terminals neuronals, i hem pogut mostrar com aquesta desconnexió és, en bona part, reparable”.

Les causes principals d’ototoxicitat són els antibiòtics de la família dels aminoglicòsids, com ara l’estreptomicina, o productes anticancerosos com ara el cisplatí. El que se sabia fins ara és que l’exposició a aquests compostos causa la mort de les cèl·lules ciliades, que són cèl·lules sensorials i transductors encarregats de detectar el moviment i transformar-lo en un senyal nerviós. La mort d’aquestes cèl·lules és irreversible atès que no hi ha regeneració. D’altra banda, s’havia observat en pacients que hi ha recuperació funcional amb un alt grau de variabilitat —que pot arribar a la recuperació total— després d’eliminar l’agent tòxic; però es desconeixia la causa d’aquesta recuperació.

Les cèl·lules ciliades estan embolcallades pels terminals neuronals, que formen una estructura similar a un calze. En el treball, publicat a la revista Disease Models and Mechanisms, s’ha identificat un efecte inicial de la toxicitat crònica: l’eliminació de les unions —que els autors han anomenat calicials—, que hi ha entre la cèl·lula i el terminal neuronal. A escala molecular, aquest canvi estructural ha estat corroborat mitjançant dades immunohistoquímiques que mostren una reducció significativa de proteïnes d’unió CASPR1 en aquesta unió que es recupera en eliminar l’agent tòxic. Altres proteïnes, com el canal de potassi KCNQ4, mostren una distribució anormal com a conseqüència de la toxicitat, la qual cosa comporta una alteració de les propietats funcionals del terminal nerviós.

Actualment no existeixen tractaments per a les malalties vestibulars, tot i que alguns estudis apunten que poden afectar més de la meitat de la població de més de seixanta anys. Segons Llorens, “comprendre les bases cel·lulars i moleculars de la degradació per ototoxicitat i la possible reparació posterior pot proporcionar dianes per a fàrmacs que aturin el procés de degradació o accelerin la reparació del sistema”. Aquestes dianes també poden ser rellevants per a altres malalties vestibulars o per endarrerir la pèrdua sensorial relacionada amb l’edat. La recerca tindrà continuïtat gràcies a un ajut de la Societat Ménière.

En l’estudi, els autors han utilitzat un model animal en rates per estudiar la progressió de la disfunció vestibular i la seva reversibilitat durant i després de l’exposició tòxica amb nitrils. Encara que en humans no es produeix una exposició significativa a aquests compostos, els efectes són similars als que es produeixen en l’exposició a aminoglicòsids en humans.

El sistema vestibular es pot considerar un sisè sentit del qual som poc conscients. Està localitzat a l’oïda interna, situat darrere del timpà. A cada oïda tenim cinc epitelis sensorials vestibulars que estan formats, d’una banda, per tres crestes ubicades als canals semicirculars i encarregades de detectar els moviments de rotació del cap, i de l’altra, per un utricle i un sàcul, encarregats de detectar la gravetat i els moviments lineals del cos.

Encara que no en siguem conscients, el nostre sistema vestibular està calculant constantment el sentit de la gravetat per tal de corregir la postura del cos, i també s’encarrega de fixar la mirada quan el cos està en moviment. La degradació d’aquest sistema, poc estudiat i sense tractaments efectius, pot provocar la pèrdua de l’equilibri i com a conseqüència més caigudes, així com vertígens, entre altres trastorns.

Sedó Cabezón, L.; Jedynak, P.; Boadas Vaello, P.; Llorens, J. «Transient alteration of the vestibular calyceal junction and synapse in response to chronic ototoxic insult in rats». Disease Models & Mechanisms, 2015 october. DOI:10.1242/dmm.021436