Investigadors del grup de Cognició i Plasticitat cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona han fet un seguiment de les petjades explícites i implícites dels records de por en éssers humans. L’estudi que s’ha publicat a la revista Neurobiology of Learning and Memory descriu com en un context de por, el nostre cervell codifica de forma diferent la memòria contextual d’un esdeveniment negatiu (on va ser, què hi havia…) i la resposta emocional associada.
L’estudi mesura l’activitat electrodermal de 86 individus en un context de por generat al laboratori i en un context neutre on se’ls fa aprendre una llista de paraules. Una setmana i dues setmanes després de l’experiment
se’ls fa un test per veure quines paraules recordaven.
“En els dos contextos” explica Pau Packard, autor de l’estudi, “la corba d’oblit era normal. Amb el temps oblidaven totes les paraules, la petja explícita. D’altra banda en els records en context de por l’activitat electrodermal, la resposta emocional implícita, era exactament la mateixa, molt més elevada que la del context neutre”.
“En els
esdeveniments traumàtics sembla que amb el temps hi ha una part de la memòria que s’esborra o que no en tenim accés, oblidem els detalls però segueix mantenint-se la reacció emocional. La petja es divideix en dos i segueixen camins diferents. El cervell desvincula el record explícit que tenim d’un esdeveniment negatiu de la resposta emocional que ens genera”.
Aquest fet podria servir per entendre per què en situacions patològiques de trastorn per estrés post-traumàtic es genera sense control la resposta emocional vinculada a l’esdeveniment negatiu sense saber què la provoca.
Segons ha explicat Lluís Fuentemilla, coordinador del projecte, l’estudi “ens ajuda a explicar com el processament del records temorosos poden portar a un trastorn per estrès post-traumàtic i també obre la porta a la recerca de noves estratègies terapèutiques d’aquests trastorns
ja què la traça implícita d’un record en context de por no es perd amb el temps i es pot detectar a través de mesures electrodermals”.
Packard P.A., Rodríguez-Fornells A., Stein L.M., Nicolás B., Fuentemilla L.. Tracking explicit and implicit long-lasting traces of fearful memories in humans. Neurobiol Learn Mem. 2014 Sep 26;116C:96-104.