Un estudi de la Universitat de Columbia de Nova York, en col·laboració amb l’Institut Català d’Oncologia-Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (ICO-IDIBELL), ha identificat dos nous gens que condueixen a formes més agressives de càncer de pròstata. El treball, realitzat per Àlvaro Aytes sota la direcció de Cory Abate-Shen, directora del Herbert Irving Comprehensive Cancer Center de la Universitat de Columbia, s’ha publicat en el darrer número de Cancer Cell.
El càncer de pròstata és el més freqüent en els homes (suposa el 20% de tots els tumors masculins). La incidència és d’uns 60 nous casos per 100.000 habitants i any. A Catalunya es donen prop de 5.000 casos nous l’any i, a tota Espanya, uns 25.000. És un tumor fortament associat a edats avançades, i la majoria de casos es diagnostiquen entre els 70 i els 80 anys. El progressiu envelliment de la població ha fet que sigui un dels tumors que més ha augmentat en les darreres dècades. La supervivència és força elevada: segons dades del Pla Director d’Oncologia, el 84% dels pacients segueixen vius cinc anys després del diagnòstic.
En una proporció important de pacients el tumor de pròstata té un comportament poc agressiu, que no compromet la salut ni la qualitat de vida de l’afectat. A més, en ser un tumor que sol aparèixer en edats avançades, moltes vegades la persona mor amb el tumor però no a conseqüència d’aquest. Aquesta circumstància fa necessari el desenvolupament d’eines que permetin predir quins tumors de pròstata seran clínicament rellevants i potencialment letals. Això obre la porta a personalitzar els tractaments i evitar certes teràpies i, per tant, els efectes secundaris que comporten, als pacients que no ho necessiten, reduint, a més, els costos sanitaris.
L’estudi que publica Cancer Cell ha identificat dos gens, el FOXM1 i el CENPF, que si s’activen de manera anòmala alhora, condueixen a formes més agressives i potencialment letals del càncer de pròstata. Una de les novetats de l’estudi és que s’han emprat algoritmes informàtics per generar xarxes de les interaccions entre les molècules que es generen específicament en el càncer de pròstata.
Actualment s’han posat en marxa estudis preclínics per determinar quins tractaments o combinacions de fàrmacs són més eficaços per a combatre activació anòmala dels gens FOXM1 i CENPF. Així mateix, en un futur proper, identificar la presència o no d’aquests biomarcadors en un pacient concret permetrà oferir un tractament individualitzat, més eficaç i amb menys efectes secundaris. La Comissió Europea, a través de les accions Marie Curie del 7è Programa Marc, ha estat la font de finançament d’Álvaro Aytes per al desenvolupament del projecte, en col·laboració entre els grups de Biologia de Sistemes i Quimioresistència de l’ICO-IDIBELL i la Universitat de Columbia, a Nova York