Tots som músics. Aquest era el títol sorprenent de la conferència que Emmanuel Bigand va fer al Cosmocaixa el dia 11 d’abril, dins del cicle “Música i cervell”, organitzat per la Fundació La Caixa i l’IDIBELL. Bigand és catedràtic de psicologia cognitiva i director del laboratori per a la recerca de l’aprenentatge i el desenvolupament de Universitat de Borgonya. També és músic. Els seus estudis demostren que les persones, tinguem o no formació musical, disposem de capacitats cognitives molt desenvolupades per percebre i processar la música de manera molt eficient. Aquesta capacitat s’accentua amb l’exposició intensiva a estímuls musicals.

Emmanuel Bigand va començar la xerrada destacant la importància que ha tingut la música en l’evolució humana i la seva estreta relació amb el llenguatge, en la línia dels treballs d’altres experts que han participat en el cicle, com Steven Mithen o Sandra Trehub. Bigand va destacar la paradoxa que, mentre donem per fet que tots considerem que el llenguatge és una capacitat natural entre els éssers humans, creiem en canvi que la música requereix un entrenament específic. L’expert va mostrar estudis, propis i aliens, que demostren que els dos són habilitats igualment naturals.

Creativitat musical

Així, experiments realitzats en persones sense formació en música mostren que la creativitat musical està molt més desenvolupada entre la població general del que ens pensem. Altres investigacions demostren que “oïdors no entrenats musicalment són capaços de percebre tensions i relaxacions musicals, tant en melodies com en seqüències harmòniques de manera similar a com ho fan els músics”. El mateix passa amb la capacitat de detectar variacions en una peça musical o de reconèixer una melodia escoltant les primeres notes. Tampoc existeixen diferències massa grans en l’aprenentatge de nous idiomes musicals pertanyents a cultures diferents.

Pel que fa a la capacitat de respondre a aspectes emocionals, els estudis mostrats per Bigand tampoc van oferir diferències significatives entre persones amb formació musical i sense. De fet, el psicòleg va reconèixer que, en alguns aspectes, la formació musical formal que es rep als conservatoris pot arribar a reduir la capacitat de percebre emocions en la música, a causa del predomini dels aspectes més tècnics.

Diferències febles

Bigand, però, va aclarir que els estudis sí que mostren diferències entre els dos grups, però “són febles en comparació amb la diferència de formació que existeix entre ells”. El catedràtic va destacar que “en tots els àmbits, la diferència entre experts i novells es troba en la capacitat d’anticipar esdeveniments” i és en aquest punt on les investigacions mostren més diferències. Tot i així, el que determina com es percep la música és l’exposició quotidiana a estímuls musicals i no tant haver rebut formació específica. “El fet que una formació intensiva de quinze anys només provoqui petites diferències entre músics i no músics suggereix que l’habilitat musical es pot desenvolupar tan sols vivint en un entorn musicalment ric”, va concloure Bigand.

Això no vol dir que la formació musical no serveixi per res. A més de la capacitat per poder tocar un instrument, el psicòleg francès va destacar que aprendre música té efectes positius en la capacitat verbal i espacial, així com en habilitats motores. En aquest sentit, va fer referència a teràpies musicals per tractar malalties neurològiques, similars a les que va explicar Eckart Altenmüller en una altra de les conferències del cicle.

Al final de la conferència, l’expert va denunciar el “conservadorisme dels conservatoris”, que fan creure que la música només la poden entendre els que hi han rebut formació específica. Això ha donat lloc a una “imatge idealitzada dels músics”. Bigand va citar diversos exemples de grans músics autodidactes i fins i tot de nens sense formació musical amb habilitats musicals extraordinàries.