Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de la Universitat de Barcelona, així com del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN), liderats per Fernando Fernández-Aranda, han trobat que pacients amb situacions extremes de pes, com anorèxia nerviosa i obesos, poden compartir certes correlacions neurobiològiques, relacionades amb les vies de la recompensa i els circuits neuronals relacionats amb el menjar. L’estudi ha estat publicat a la revista PLoS ONE.
La identificació de les característiques comunes en trastorns alimentaris i obesitat amb episodis recurrents, com menjar aliments molt desitjables en excés, relacionats amb emocions negatives i restricció dietètica, ha portat a modelar aquestes condicions com a conseqüència d’una addicció a aquests aliments. Els grups amb condicions extremes de pes (CEP) poden compartir factors de risc biològics i fenotips neurocognitius. Entre aquests hi hauria la disfunció executiva, caracteritzada fonamentalment per alteracions en la capacitat de prendre decisions, inhibir respostes no adequades i mostrar flexibilitat cognitiva. L’objectiu d’aquest estudi va ser investigar si hi ha un patró comú de disfunció executiva en aquests grups comparant pacients amb anorèxia nerviosa, obesitat i subjectes control.
Alteracions en els circuits neuronals relacionats amb la motivació i la recompensa
Els estudis de neuroimatge indiquen que les alteracions en els circuits de la dopamina estan implicades en alguns comportaments alimentaris i en l’abús de drogues. Segons els autors, menjar en excés és un senyal de disparitat entre els circuits relacionats amb la motivació i la recompensa (comportament) i els implicats en la resposta d’inhibició. En subjectes vulnerables, la ingestió de quantitats elevades d’aliments pot pertorbar l’equilibri entre circuits, augmentant el valor de reforç de l’alimentació i disminuint l’activitat dels circuits relacionats amb el control i la inhibició, el que podria resultar en un comportament impulsiu i una ingestió alimentària compulsiva. Els participants en l’estudi han estat dones, amb edats compreses entre els 18 i els 60 anys. Les troballes suggereixen que els subjectes amb condicions extremes de pes mostren un patró executiu similar, la qual cosa podria estar jugant un paper en el desenvolupament i manteniment d’aquests trastorns.
L’anorèxia nerviosa s’associa amb alteracions d’atenció i en el funcionament executiu, principalment en la presa de decisions. A més, s’ha observat una elevada impulsivitat en subjectes obesos que corrobora un perfil executiu disfuncional en l’obesitat.
Aquestes deficiències en la presa de decisions, inhibició de resposta i la flexibilitat cognitiva en els CEP remarca la importància d’un adequat funcionament executiu per al control satisfactori de la conducta alimentària.
Característiques comunes entre l’anorèxia nerviosa i l’obesitat
Aquest estudi va proposar examinar si aquests grups de pacients, d’anorèxia nerviosa a obesitat, presenten un perfil similar de disfunció executiva. Es va postular que els dos grups clínics han de tenir perfils executius similars, tot i que la disfunció pot ser diferent entre ells. “Aquest és el primer estudi que compara el perfil de les funcions executives dels grups amb condicions extremes de pes emprant mesures validades de presa de decisions, inhibició de resposta i impulsivitat”, comenta Fernández-Aranda, investigador principal de l’estudi.
Els resultats van mostrar un patró similar en els dominis executius avaluats per les tasques neuropsicològiques. Les diferències més marcades es van trobar en la flexibilitat cognitiva i la presa de decisions, en què tant les pacients anorèxiques com els subjectes obesos van mostrar importants dificultats. “Els nostres resultats recolzen la hipòtesi que la capacitat de presa de decisions es veu afectada en aquests pacients”, segueix l’investigador de l’IDIBELL i CIBEROBN.
El rendiment dels subjectes obesos en aquestes àrees podria estar associat amb un elevat nivell d’impulsivitat. S’ha establert que els subjectes impulsius mostren limitacions en l’aprenentatge de les associacions adequades entre recompensa i càstig. Com a conseqüència, aquests subjectes tenen una capacitat reduïda per retardar la gratificació, mostrant una impulsivitat caracteritzada per menjar en excés i augmentar de pes. D’altra banda, el comportament dels pacients amb anorèxia nerviosa és rígid i obsessiu, amb una elevada resistència als canvis, en contrast amb els subjectes obesos.
“Els nostres resultats no només confirmen la hipòtesi que les persones obeses tenen dificultats per inhibir una conducta automàtica o dominant, sinó que també apunten a la impulsivitat i les dificultats en la inhibició de respostes com un tret distintiu en el perfil executiu de l’obesitat en el marc de les condicions extremes de pes”, conclou l’investigador principal.
Referència de l’article
Fagundo AB, de la Torre R, Jiménez-Murcia S, Agüera Z, Granero R, Tárrega S, Botella C, Baños R, Fernández-Real JM, Rodríguez R, Forcano L, Frühbeck G, Gómez-Ambrosi J, Tinahones FJ, Fernández-García JC, Casanueva FF, Fernández-Aranda F. (2012). Executive functions profile in extreme eating/weight conditions: from anorexia nervosa to obesity. PLoS One, 7(8): e43382. Epub 2012 Aug 21. PMID: 22927962 [PubMed – in process]