La resposta davant dels guanys o les pèrdues monetàries està condicionada per l’estructura del cervell

1920x1080-light-steel-blue-solid-color-background_1

El motiu d’aquestes diferències individuals cal trobar-lo en les connexions d’una zona concreta del cervell, segons un estudi publicat recentment a The Journal of Neuroscience. En aquest treball han participat els investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i del Departament de Psicologia Bàsica de la Universitat de Barcelona Estela Cámara (actualment al Institut of Cognitive Neuroscience, UCL, Londres) i Antoni Rodríguez Fornells (investigador ICREA). Els resultats de la investigació aporten noves evidències sobre les diferències individuals observades en la forma en què les persones poden ser mes o menys susceptibles a buscar recompenses o plaers o evitar situacions negatives o desagradables.

Els investigadors van estudiar l’activitat cerebral d’un grup de 35 voluntaris sans mentre jugaven i apostaven per guanyar diners. Abans de començar l’experiment, es va demanar als participants que omplissin qüestionaris normalitzats que permetien conèixer la seva tendència a evitar pèrdues o càstigs (és a dir amb tendència a l’ansietat) o la sensibilitat a buscar recompenses.

Els participants se situaven davant d’una pantalla d’ordinador en què sortien dos números, el 5 i el 25, de color blanc sobre fons negre, i se’ls demanava que en seleccionessin un dels dos. A continuació, de forma aleatòria, una de les xifres apareixia de color verd i l’altra de color vermell. Si el número seleccionat sortia de color vermell, el participant perdia la quantitat corresponent de diners expressada en cèntims d’euro; si sortia de color verd, la guanyava.

De forma addicional, per conèixer com reacciona el cervell davant de pèrdues i guanys inesperats, en el deu per cent de les proves es canviava el número 25 o el 5 pel 125. Tot i que aquestes proves addicionals eren inesperades, la magnitud de guanys i pèrdues es mantenia virtualment inalterada al llarg de la prova.

Abans de començar a jugar, els investigadors repartien a cada jugador deu euros i els animaven a guanyar el màxim de diners possible. L’experiment consistia en quatre blocs de 140 proves cadascun. Al final de cada bloc, els participants eren informats de la quantitat que portaven guanyada. Un cop acabat l’experiment, es repartien els guanys entre els participants.

Mentre els voluntaris jugaven, els investigadors avaluaven la seva activitat cerebral mitjançant ressonància magnètica. L’estudi demostra que la intensitat dels estímuls de recompensa i càstig que arriben a la regió subcortical del cervell encarregada de processar-los, anomenada nucli accumbens (en l’estriat ventral), està condicionada per les propietats estructurals del teixit que l’envolta.

De la mateixa manera que la mida i la capacitat de les carreteres determina la quantitat de cotxes que poden anar d’una ciutat a una altra, les propietats de la matèria blanca que connecta diverses regions del cervell condiciona la quantitat d’informació que circula entre aquestes regions.

Els autors de l’estudi han demostrat que les persones amb major sensibilitat a l’ansietat i als mecanismes de recompensa presenten diferencies en les connexions cerebrals de substància blanca que envolten el nucli accumbens.

Conductes addictives

Aquestes noves evidencies són importants perquè aporten noves idees sobre la forta interrelació entre l’estructura del cervell, la cognició i les conductes observades en possibles situacions que poden portar a desenvolupar conductes addictives, com el joc patològic o l’abús de substancies estupefaents.

El fet d’entendre les bases neurobiològiques que regulen aquestes diferencies individuals ens ajudarà a comprendre més fàcilment les causes d’aquestes conductes i hàbits establerts al llarg de la vida, alhora que

permetran de desenvolupar estratègies d’intervenció més adients.

En tot cas aquestes dades plantegen importants preguntes de com es construeix al llarg del desenvolupament de les persones aquesta relació entre l’estructura cerebral i les conductes i, més important encara, d’on sorgeixen aquestes diferencies individuals.

Scroll to Top