Quan els adults pateixen ictus cerebrals que afecten l’hemisferi esquerre i, en concret, una estructura anomenada fascicle arquejat, generalment perden les seves habilitats de llenguatge i les recuperen amb dificultat, si és que ho fan. Però el mateix no és cert per als nadons que tenen accidents cerebrovasculars durant els primers dies de vida, i que afecten aquesta mateixa regió. Aquesta és la principal conclusió a què ha arribat un equip multidisciplinari d’investigació co-liderat pel grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL-UB) i per l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro) (Dr. Antoni Rodriguez-Fornells i Dra. Laura Bosch). L’equip inclou un bon nombre d’investigadors de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (Dr. Alfredo García-Alix), i compta també amb la participació de la New York University i la McGill University (Montreal), entre d’altres. Els resultats han estat publicats a la revista eNeuro.
Tot i que l’accident cerebrovascular perinatal danyi o estigui a prop del fascicle arquejat esquerre, el recent estudi apunta que el desenvolupament dels cervells infantils aconsegueix desenvolupar habilitats del llenguatge normals als quatre anys. Segons els investigadors, aquest fet és conseqüència de la capacitat del nostre cervell per reconectar-se de diferents maneres, especialment durant la primera infància. En efecte, en aquests casos “el cervell està mostrant la seva capacitat per utilitzar altres àrees de l’hemisferi contrari al lesionat -és a dir, de l’hemisferi dret-, que es faran càrrec i donaran suport a l’adquisició del llenguatge gairebé a nivell normal, la qual cosa és una bona notícia “, diu la Dra. Laura Bosch, coautora de l’estudi, experta en desenvolupament del llenguatge i membre de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona i de l’UBNeuro.
El fascicle arquejat és una de les vies de connexió de diferents àrees cerebrals més importants (com si fos una gran autopista que transporta informació pels axons de les neurones al llarg de diferents zones del cervell) que està present en tots dos hemisferis. Però el fascicle arquejat del costat esquerre és molt important per al correcte desenvolupament del llenguatge i el seu aprenentatge, tant en nens com en adults. L’estudi, que s’ha dut a terme amb sis nens de quatre anys que havien patit accidents cerebrovasculars perinatals prop o en el mateix fascicle arquejat esquerre, descriu que com més es desplaça el volum del fascicle arquejat cap a l’hemisferi dret, o més es lateraliza cap a l’hemisferi dret, millors són les mesures d’expressió verbal obtingudes durant les proves de llenguatge. Segons els autors, aquestes troballes suggereixen que, en resposta a l’accident cerebrovascular, els cervells dels nens assignen funcions del llenguatge a l’hemisferi dret.
Per arribar a les seves conclusions, els investigadors van examinar els cervells dels nens mitjançant escàners de ressonància magnètica, que permeten construir models tridimensionals dels tractes de substància blanca (vies de connexió axonals), inclòs el fascicle arquejat. Com a controls, es van observar exploracions equivalents de nens sans de la mateixa edat, provinents d’un banc de dades mundial (NIH, National Institutes of Health, USA) sobre el desenvolupament normal del cervell. Gràcies a aquesta comparativa es va observar que una àrea important en la qual els pacients i els controls difereixen és en les estructures dels seus fascicles arquejats i el grau de lateralització dels mateixos. Sense aquesta base de dades o repositori accessible a qualsevol investigador aquestes conclusions no haguessin estat possibles.
Tots els pacients van mostrar coeficients intel·lectuals verbals normals, segons una prova de vocabulari, de la mateixa manera que en altres proves neuropsicològiques, tot i que en la banda baixa. En les proves de llenguatge expressiu, els pacients amb accident cerebrovascular van diferir més dels controls, ja que les seves expressions contenien un nombre inferior de paraules. “Això no vol dir que fossin incorrectes, però mostren un nivell expressiu més baix per a la seva edat”, diu Bosch. En aquest sentit, els autors remarquen que la mostra analitzada és encara petita, degut en part a la poca incidència de l’accident cerebrovascular perinatal, de manera que els resultats representen només un primer pas. Els accidents cerebrovasculars en l’úter o en nadons (coneguts com accidents cerebrovasculars isquèmics arterials perinatals) són relativament freqüents, ocorren en 1 de cada 4.000 naixements. Les conclusions de l’estudi són encoratjadores per a les famílies d’aquests nens i rellevants per als professionals involucrats en el seu seguiment (Dr. García-Alix). La futura col·laboració entre diversos centres hospitalaris permetrà aprofundir en aquesta àrea d’estudi tan important per al desenvolupament de les funcions superiors en aquests nens, i per entendre també la importància de certes estructures cerebrals en el desenvolupament del llenguatge.