L’ADN (àcid desoxiribonucleic) és el component principal del nostre material genètic. Està format per la combinació de quatre peces: A, C, G i T (Adenina, Citosina, Guanina i Timina), anomenades bases de l’ADN que combinant-se en milers de seqüències possibles proporcionen la variabilitat genètica que permet la riquesa d’aspectes i funcions dels éssers vius.
A principis dels anys 80, a aquestes quatre bases “clàssiques” de l’ADN es va afegir a una cinquena: la Metil-Citosina (mC), derivada de la Citosina. I va ser a finals dels 90 que es va reconèixer la mC com a la principal responsable dels mecanismes epigenètics: és capaç d’apagar o activar els gens en funció de les necessitats fisiològiques de cada teixit.
En els últims anys l’interès per aquesta cinquena base de l’ADN ha anat en augment quan es va demostrar que les alteracions en la Metil-Citosina contribueixen al desenvolupament de moltes malalties humanes, entre elles el càncer.
Avui, un article publicat a Cell per Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), Investigador ICREA i Professor de Genètica de la Universitat de Barcelona, comenta la possible existència d’una sisena base de l’ADN, la Metil-Adenina (mA), que també contribuiria a determinar l’epigenoma i per tant seria clau en la vida de les cèl·lules.
“Se sabia des de fa anys que els bacteris, organismes vius evolutivament molt allunyats de nosaltres, tenien mA en el seu genoma amb una funció protectora enfront de la invasió de material genètic d’altres organismes. Però es creia que aquest era un fenomen de cèl·lules primitives i que era molt estàtic, com una armadura fixa que les protegia” descriu Manel Esteller.
“No obstant això, en aquest número de Cell tres articles suggereixen que cèl·lules més complexes, anomenades eucariotes com les del cos humà, presentarien també aquesta sisena base de l’ADN. Concretament els estudis apunten que algues, cucs i mosques posseirien mA i que aquesta actuaria per regular l’expressió de determinats gens, constituint per tant una nova marca epigenètica. Aquests treballs han estat possibles gràcies al desenvolupament de mètodes d’anàlisi d’elevada sensibilitat ja que els nivells de mA en els genomes descrits són baixos. A més sembla que mA tindria un paper específic en les cèl·lules mare i en etapes primerenques del desenvolupament “explica l’investigador.
“Ara el repte que se’ns planteja és confirmar aquestes dades i descobrir si els mamífers, entre els quals ens trobem els humans, també tenim aquesta sisena base de l’ADN, i estudiar quines funcions realitza”.
Heyn H, Esteller M. An Adenine Code for DNA: A Second Life for N6-Methyladenine. Cell (2015).http://dx.doi.org/10.1016/j.cell.2015.04.021