El passat dimecres 21 de febrer, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) va rebre la visita d’Erwin Neher, premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 1991, per participar en una trobada informal adreçada als investigadors pre i postdoctorals del centre. Erwin Neher ha destacat, entre altres coses, en l’estudi dels fonaments moleculars del flux d’informació entre neurones, treball que pot ser clau per a moltes patologies neurodegeneratives, com el Parkinson o l’Alzheimer. Va rebre el Premi Nobel al costat de Bert Sakmann per desenvolupar la tècnica ‘Patch-clamp’, que permet l’estudi individual o múltiple de canals iònics.

Convidat pel cap del Programa de neurociències de l’IDIBELL i professor de la Universitat de Barcelona, ​​Francisco Ciruela, Erwin Neher va tenir l’oportunitat de conèixer les instal·lacions del programa, en què els científics treballen en temes afins als del seu interès, i xerrar amb els investigadors més joves del centre, amb els quals va compartir les seves experiències i va intercanviar opinions sobre temes científics i d’actualitat, com els reptes actuals en el camp de les neurociències.

Les investigacions de Neher han estat molt rellevants en el camp de les Neurociències durant les últimes dècades. Nascut a Landsberg, (Alemanya) el 1944, és metge i físic i també va cursar estudis de bioquímica a les universitats de Munic, a Alemanya, i Wisconsin als Estats Units. Sent un jove becari predoctoral, el professor Neher va decidir estudiar com els corrents elèctrics provocats per moviments iònics regulaven el control de diverses funcions biològiques, com la transmissió d’impulsos nerviosos, la contracció dels músculs o l’activació dels receptors per a la percepció dels estímuls visuals, auditius i tàctils, entre d’altres. Neher es va adonar que per poder comprendre tots aquests fenòmens bàsics, havia de buscar els canals iònics, l’existència dels quals ningú havia estat capaç de demostrar.

Així doncs, al costat de Bert Sakmann va dur a terme el disseny i posada a punt de la tècnica de ‘patch-clamp’, que permet mesurar i estudiar el corrent elèctric quan travessa la membrana de les cèl·lules com mai abans s’havia fet, porus a porus, canal a canal, amb una precisió única. Aquesta tècnica li va permetre demostrar la funció dels diferents tipus de canals iònics, facilitant la comprensió de malalties com la diabetis o la fibrosi quística i el desenvolupament de nous medicaments.