L’esdeveniment va reunir els majors experts del sector a Catalunya i va analitzar les seves sinèrgies amb la indústria del Regne Unit
El Foro Life Sciences va reunir en una jornada els majors experts i empreses del sector de les ciències de la vida, amb l’objectiu de posar en valor aquesta indústria a Catalunya i millorar la seva relació amb el Regne Unit. L’esdeveniment, que va tenir lloc el passat 19 de març a l’Hospital Universitari de Bellvitge, va ser organitzat conjuntament per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Cambra de Comerç Britànica i la consultora Grant Thornton.
Durant la jornada, es va fer especial èmfasi en potenciar i impulsar l’accés a la innovació, identificant correctament tendències, reptes i oportunitats en el desenvolupament i la provisió de serveis al pacient. A més a més, els experts reunits van advocar pel foment de la col·laboració i la cerca de noves oportunitats de negoci pel sector al Regne Unit.
La relació entre el Regne Unit i Espanya en el sector de la salut
Degut al context polític en el que es troba actualment el Regne Unit i la importància de les relacions bilaterals comercials entre Espanya i el país britànic en el sector de les ciències de la salut, la trobada va resultar molt útil per guiar el futur de les empreses i institucions que operen en el sector d’ambdós països. “El sector de les ciències de la vida és un dels pilars de l’economia del Regne Unit; contribueix amb 70.000 milions de lliures al PIB i genera més de 270.000 llocs de feina”, explicava Tony Jones, CEO de l’organització britànica One Nucleus, que s’encarrega de donar suport a les institucions i companyies del sector. El país britànic posseeix un dels primers clústers biotecnològics per importància en el món, després dels Estats Units.
“Espanya pot aprendre molt del Regne Unit i viceversa” comentava Christopher Dottie, president de la British Chamber of Commerce.. “És per això que hem de seguir treballant de la mà”, afegia.
Innovació a Catalunya i Espanya
L’ecosistema del sector de les ciències de la salut agrupa un gran nombre d’agents d’innovació. En paraules de Jordi Naval, director general de BIOCAT, “a Barcelona podem veure grans institucions i empreses punteres que innoven dia a dia, i tot això a només una hora caminant”.
A més a més, en la seva intervenció, Naval va posar èmfasi en que “en els darrers cinc anys hem aconseguit multiplicar per deu el nombre d’inversors internacionals en ciències de la salut a Catalunya”. Tot i així, Raquel Egea, directora de desenvolupament de negoci i innovació a l’IDIBELL, puntualitzava que “cal consolidar les relacions amb el Regne Unit i també reforçar el teixit empresarial català si volem seguir sent competitius a nivell europeu”.
La migració de la innovació
Durant la jornada es va parlar també del rol que juga l’Administració en la gestió de la innovació. Per exemple, Luis Cordero, director de relacions institucionals i accés al mercat d’AstraZeneca, comentava el ràpid desenvolupament que hi està havent al nostre país en matèria d’innovació i investigació, fet que està permetent que diferents actors reconeguin el valor compartit i estiguin disposats a analitzar diversos models de finançament. “Ens trobem dins la tempesta perfecta: mai abans havíem tingut tanta innovació i a la vegada tant poc capital per poder-lo destinar a aquesta innovació” complementava Jorge Vázquez, Pricing & Government Affairs Manager a ESTEVE.
Martin Schuchardt, Global Market Access Lead d’Almirall, convidava a la reflexió dient que “hem de decidir quin tipus de país volem ser, si el que genera innovació o bé el que la compra”.
Les traves de l’Administració
Un altre tema de debat que es va analitzar a les taules rodones van ser els diversos obstacles administratius amb els que solen trobar-se les empreses del sector. Guillermo de Juan Echávarri, director d’assumptes corporatius i comunicació a Espanya, Israel i Portugal de GSK, feia una crida a la necessitat d’un marc més homogeni i estable. “La implicació de l’Administració és alta, però encara hi ha força barreres, no és un camí fàcil. Tenim —a Espanya— un sistema de finançament complex, amb diverses comunitats i organismes. Necessitem processos reguladors molt més clars, sense que hi hagi processos contradictoris. Cal que l’administració redueixi aquesta complexitat a la que han de fer front les empreses perquè no acabi repercutint en el pacient”.
Per la seva part, Gemma Estrada, directora de Digital Health and Technology a Ferrer, resumia que “per poder avançar és important pensar en noves estratègies i models de finançament, ja que el nostre sistema de finançament pressupostari està molt arrelat al passat”. En aquesta línia, Alejandro Martínez Borrell, president de Grant Thornton, destacava que “tan sols una actuació coordinada entre els agents que componen aquest sector pot contribuir a un sistema de màxima qualitat i ser sostenible en el temps”.
El diàleg entre el sector públic i privat
Ana Pérez, Medical & Regulatory Affairs director d’AstraZeneca afegia que “la innovació no pot desenvolupar-se mai a costa del pacient. Hem de procurar aconseguir entre tots un sistema sostenible que doni resultats al pacient i a la societat.” En aquesta línia, Jose Antonio Hernández, soci responsable de Healthcare & Life Sciences de Grant Thornton, assenyalava que “l’evolució cap a un sistema basat en la creació de valor és un àmbit clau per la sostenibilitat i suposa una transformació en la forma d’actuar de les institucions sanitàries, de la indústria i de la pròpia relació entre ambdós actors”.
“Cal una bona relació entre els agents públic i privats, més enllà de les negociacions. Ha d’haver-hi un diàleg constant, per poder impulsar un sistema centrat en la creació de valor”, remarcava Encarna Grifell, directora de Planificació Estratègica, Innovació i Avaluació de la Gerència Territorial Metropolitana Sud. “A més a més, per part de l’Administració hem de ser conscients que en innovació no existeix el risc zero”, concloïa.
Per a Ramón Maspons, responsable d’innovació a AQuAS, els nous mecanismes de col·laboració entre el sector públic i privat són una eina útil, però és important “tenir clar què entenem per valor i quina estratègia seguim”. Així, indicava que és necessari determinar “si es pretén comprar el que volem, i buscar productes, o bé comprar el que necessitem i, per tant, buscar solucions”.
En resum, invertir més i millor en salut, col·laborar i dialogar més entre els sectors públic i privat i impulsar la innovació en tots els seus àmbits com a clau de futur del sistema, van ser els punts destacats del Foro Life Science, que obre nous horitzons de debat en la gestió d’aquest sector a escala nacional i internacional.