Set de cada deu llars a Europa són lliures de fum, segons una important enquesta publicada avui a ERJ Open Research. L’estudi, liderat per l’IDIBELL i el grup de recerca en control del tabac de l’ICO en col·laboració amb l’Institut d’Investigació Farmacològica Mario Negri de Milà IRCCS, mostra com alguns països han anat més lluny que d’altres en la protecció de nens i adults del fum de tabac passiu a la llar. Grècia va quedar a l’últim lloc dels 12 països de l’enquesta, on fumar és permès a més de la meitat de les llars. A Romania, Bulgària i Espanya, més de quatre de cada deu llars permeten fumar. Anglaterra va obtenir la puntuació més alta dels 12, amb més de vuit de cada deu llars sense fum, seguits per Irlanda, Letònia i Itàlia.
Els investigadors diuen que la proporció de llars sense fum està creixent, però el progrés és massa lent i es necessita més treball per protegir nens i adults dels efectes sobre la salut de respirar fum passiu a la llar. La Dra. Olena Tigova, investigadora de l’IDIBELL i l’ICO i primera autora de l’estudi, diu: “L’exposició al fum de tabac passiu, en qualsevol entorn, és perjudicial tant per als adults com per als nens. Des del 2004, molts països europeus han introduït regulacions sense fum en llocs públics. No obstant això, els entorns privats, especialment les llars, segueixen sent llocs habituals per fumar i exposar-se al fum del tabac. Amb aquesta investigació, volíem examinar les normes de fumar a casa en la població general d’Europa. Tot i que s’han dut a terme algunes enquestes nacionals, no hi ha hagut cap enquesta multinacional a Europa des del 2010”.
Es van enquestar al voltant de 1.000 persones en cadascun dels 12 països que van participar en la investigació (11.734 persones en total). Aquestes persones van ser acuradament seleccionades per representar la població de cada país i van ser entrevistades cara a cara durant els anys 2017-18. Se’ls va preguntar si es permetia fumar a qualsevol lloc dins de casa seva i, si és així, si hi havia restriccions per fumar a l’interior.
L’enquesta va mostrar que al voltant del 70% de totes les persones entrevistades no permeten fumar a qualsevol lloc de casa seva. Un altre 18% va dir que tenen algunes regles però no estan completament lliures de fum. Sorprenentment, al voltant del 13% de les cases on no hi ha fumadors a la casa, encara permeten fumar als visitants.
La proporció de llars sense fum segons el país, de major a menor va ser:
1. Anglaterra 84,5%
2. Irlanda 79,4%
3. Letònia 78,9%
4. Itàlia 75,8%
5. Alemanya 75,0%
6. Portugal 74,0%
7. Polònia 69,6%
8. França 65,1%
9. Espanya 57,6%
10. Bulgària 56,6%
11. Romania 55,2%
12. Grècia 44,4%
“Els països del nord d’Europa tenen més llars sense fum, mentre que els països d’Europa de l’Est i els països menys rics tenen més llars amb regles parcials de fumar, que permeten fumar en zones específiques o en determinades ocasions”, va dir la Dra. Tigova.
Els investigadors també van analitzar altres factors que semblen influir en les normes sobre el tabaquisme a casa. Van trobar que les dones, les persones grans, les persones amb un nivell educatiu més alt i les que viuen amb nens tenen més probabilitats de tenir llars sense fum.
Tigova afegeix: “Les nostres troballes suggereixen que les llars sense fum estan augmentant gradualment a Europa, al voltant d’un 1% cada any. No obstant això, a aquest ritme lent, podrien passar 30 anys més perquè totes les llars d’Europa estiguin lliures de fum. Per accelerar els esdeveniment, són essencials mesures més fortes de control del tabac. L’ampliació de les lleis sense fum als llocs de treball, espais públics i algunes àrees privades com els cotxes, combinada amb noves estratègies per reduir el tabaquisme a casa, ajudarà a fer que més llars europees siguin lliures de fum abans”.
Els investigadors preveuen ampliar el seu estudi per examinar els nivells de vapeig a les llars europees i l’exposició al fum passiu i als fums de vapeig als cotxes. També estan estudiant la millor manera d’incentivar la població a fer que les seves llars siguin lliures de fum.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).