L’acumulació de ferro i l’envelliment cel·lular s’han relacionat amb la fibrosi hepàtica, una condició en què el fetge desenvolupa teixit fibrós (a mode de cicatriu) a causa d’un dany crònic, com passa a l’hepatitis crònica i el càncer de fetge. Tot i que s’ha identificat la connexió entre aquests dos factors, no s’havia investigat a fons com podrien estar mecanísticament relacionats. En aquest sentit, un nou estudi, liderat per la investigadora de l’IDIBELL Isabel Fabregat, aborda aquesta qüestió i explora si un quelant de ferro —és a dir, un tipus de fàrmac que neutralitza el ferro— podria prevenir la fibrosi hepàtica en reduir l’envelliment de les cèl·lules hepàtiques.
Publicat a la revista Cell Death and Disease, l’estudi utilitza un model experimental de dany hepàtic crònic en ratolins, induït amb tetraclorur de carboni (CCl4), per examinar com l’acumulació de ferro es relaciona amb la fibrosi hepàtica i l’envelliment cel·lular. Els investigadors han descobert que durant la progressió de la fibrosi hepàtica, el ferro s’acumula al fetge, cosa que coincideix amb l’aparició d’àrees fibroses i cèl·lules hepàtiques envellides. Els resultats sorgeixen d’un projecte Retos-Colaboración finançat per l’Agència Estatal de Recerca dut a terme per investigadors de l’IDIBELL (Josep Amengual i Isabel Fabregat), del CIC bioGUNE (M Luz Martínez-Chantar) —tots dos pertanyents al CIBEREHD—, i de l’IRB Barcelona (Manuel Serrano i Mate Maus, actual líder del Grup d’Envelliment i Càncer de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia – VHIO).
Els hepatòcits, les cèl·lules principals del fetge, dels animals tractats van mostrar un perfil d’expressió de gens (conegut com a signatura transcriptòmica) relacionat amb l’acumulació de ferro i l’envelliment cel·lular. Aquesta signatura incloïa també l’activació de gens relacionats amb l’estrès oxidatiu, l’activació la via del TGF-beta i la inhibició del metabolisme oxidatiu.
El tractament amb deferiprona, un quelant de ferro, va reduir l’acumulació de ferro, la fibrosi i l’envelliment cel·lular al fetge dels ratolins. A més, el perfil de les proteïnes secretades per les cèl·lules envellides va canviar cap a un perfil més antiinflamatori.
En experiments amb cèl·lules hepàtiques humanes, es va observar que el ferro s’acumulava en resposta a un agent que indueix envelliment cel·lular, i que la deferiprona podia prevenir aquest envelliment i els seus efectes associats. Tot i això, la deferiprona no va tenir un efecte significatiu en les cèl·lules estrellades hepàtiques, que també juguen un paper en la fibrosi hepàtica.
En conclusió, l’estudi demostra que l’acumulació de ferro és un factor important en la progressió de la fibrosi hepàtica i l’envelliment cel·lular. Les troballes suggereixen que l’ús de quelants de ferro podria ser una estratègia efectiva per alentir o prevenir la fibrosi hepàtica en reduir l’envelliment cel·lular als hepatòcits. Aquest fet podria obrir noves oportunitats per al tractament de malalties hepàtiques cròniques i millorar la qualitat de vida dels pacients afectats.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).