La contaminació de l’aire i la resistència als antibiòtics són dos dels majors reptes de salut pública a nivell global: en conjunt, cada any causen més de 10 milions de morts prematures al món, una xifra que incrementa contínuament. La contaminació de l’aire per partícules PM10, PM2.5 i NO2 és un factor de risc per malalties com la demència, certs càncers i també afeccions respiratòries. Per altra banda, l’ús excessiu o incorrecte dels antibiòtics acaba provocant l’aparició de bacteris resistents que causen infeccions que no es poden tractar. S’estima que el 2050 aquest fenomen causarà 10 milions de morts a nivell global. El principal motiu de prescripció d’antibiòtics en l’atenció primària són les infeccions respiratòries agudes, tot i que en alguns casos el diagnòstic és erroni perquè realment es tracta d’infeccions víriques o d’altres afeccions.
Ara, un grup de recerca de l’IDIBELL, l’Hospital de Bellvitge i el CIBERINFEC acaba de publicar a JAMA Network Open el primer article on es relacionen aquests dos fenòmens: a partir d’un anàlisi estadístic complet, els investigadors han comprovat que els dies que la contaminació de l’aire augmenta més es recepten més antibiòtics. En el cas del PM2.5, també s’ha trobat una associació retardada entre el 7è i 10è dia posterior a l’exposició. Per aquest estudi, han recopilat dades diàries sobre els indicadors de contaminació de l’aire PM10, PM2.5 i NO2 i les prescripcions d’antibiòtics per afeccions respiratòries als centres d’assistència primaria de les 11 ciutats catalanes més poblades, al llarg de 8 anys.
Segons el Dr Jordi Carratalà, líder de l’estudi, aquesta relació “podria ser causada perquè la pol·lució irrita les vies respiratòries i provoca símptomes semblants als d’una infecció, a més de facilitar una infecció bacteriana secundària que es dona mentre el sistema immunitari està lluitant contra les partícules contaminants”.
Un problema de salut global
En tot cas, aquest estudi, que ha inclòs al voltant d’1,9 milions d’habitants i més de 8 milions de prescripcions d’antibiòtics en atenció primària, representa un pas important cap a la comprensió dels efectes de la contaminació de l’aire en la salut pública i es suma a la resta d’evidències sobre la necessitat d’implantar polítiques mediambientals més ambicioses destinades a millorar la qualitat de l’aire i reduir la càrrega de malalties respiratòries, així com l’ús excessiu d’antibiòtics. A més, com que aquesta és la primera publicació sobre el tema, cal seguir investigant el mateix fenomen a diferents regions geogràfiques del món i confirmar i ampliar els resultats.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).