La Fundación Mutua Madrileña dona suport a un projecte de Bellvitge que impulsarà l’ús clínic de ronyons bioartificials

L’estudi, liderat pel Dr. Miguel Hueso, ajudarà a crear alternatives a la donació d’òrgans i la diàlisi per al tractament de malalties cròniques, i al desenvolupament de nous fàrmacs.

SONY DSC

Avui, la Fundación Mutua Madrileña va lliurar les Ajudes a la Recerca en Salut. En aquesta vint-i-unena edició, la Fundació va donar suport al treball de 18 instituts d’investigació i hospitals a tot Espanya. Els projectes han estat seleccionats pel comitè científic de la Fundació en àrees clau com la immunoteràpia del càncer, immunotolerància dels trasplantaments, òrgans bioartificials, traumatologia, malalties rares infantils i la salut mental dels joves.

El Dr. Miguel Hueso, investigador principal del grup de recerca en Nefrologia i trasplantament renal de  l’IDIBELL i nefròleg de l’Hospital Universitari de Bellvitge, ha estat un dels beneficiaris en la categoria d’òrgans bioartificials pel seu projecte “Sinergia BioDigital: impuls per a l’ús clínic de Ronyons Bioartificials integrant Òrgans-on-Chip, models computacionals i bessons digitals”.

Aquesta iniciativa col·laborativa involucra equips de cinc centres de recerca espanyols que treballaran conjuntament per desenvolupar models experimentals i computacionals del ronyó, aquests últims coneguts com a bessons digitals. L’objectiu d’aquest estudi és disposar d’eines que donin suport a les decisions clíniques, accelerin el desenvolupament de nous fàrmacs, i contribueixin al desenvolupament d’òrgans bioartificials.

Els investigadors crearan primer un ronyó-on-a-chip, un dispositiu miniaturitzat que replica la funció de l’òrgan humà al laboratori. D’aquesta manera, serà possible estudiar malalties i provar medicaments de manera ràpida, flexible i eficient. Es tracta de plataformes microfluídiques que simulen la complexitat i el comportament dels òrgans, superant els cultius cel·lulars tradicionals i els models animals.

Gràcies a aquesta plataforma, es podrà, per exemple, estudiar la viabilitat de les cèl·lules i la seva capacitat de detoxificació de la sang i concentració de fluids. Amb les dades obtingudes, es prepararà un bessó digital del ronyó que combinarà la precisió de la bioenginyeria amb les últimes innovacions en informàtica i realitat virtual.

Aquestes tecnologies resultaran de gran utilitat per personalitzar els tractaments mèdics, ajustant les teràpies a les necessitats específiques de cada pacient. També serviran per avaluar l’eficàcia i seguretat de nous fàrmacs abans d’administrar-los a persones, millorant la precisió en els assaigs clínics i agilitant el procés de desenvolupament de fàrmacs.

Finalment, es farà servir tot el coneixement generat i la impressió 3D de cèl·lules per crear un dispositiu que pugui ser utilitzat com a òrgan bioartificial. A llarg termini, s’espera que aquestes eines fetes amb materials biocompatibles i tecnologia avançada redueixin la dependència de la donació d’òrgans i dels equips de diàlisi per a persones amb malalties renals cròniques.

A més d’investigadors de l’IDIBELL i l’Hospital Universitari de Bellvitge, en el consorci hi participen professionals de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid, l’Institut d’Investigació Sanitària Aragó, la Fundació per a la Investigació Mèdica Aplicada de Navarra, i la Universitat d’Extremadura.

Scroll to Top