Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Universitat de Barcelona (UB) han descobert un nou mecanisme implicat en el desenvolupament de l’obesitat. El treball descriu que la reducció de l’expressió d’un grup de microARNs, petites molècules que regulen l’expressió de gens concrets, provoca un increment en l’expressió del gen de la sinucleïna gamma (SNCG) que acaba per promoure l’expansió dels depòsits de greix.
En el treball publicat a la revista Advanced Science es mostra que els ratolins que no expressen el grup de microARNs presenten una gran expansió del teixit gras, tal com demostren els estudis de ressonància magnètica i una acurada caracterització fenotípica en ratolins mascles i femelles. Pel que fa als humans, els autors indiquen que aquelles persones amb obesitat tenen una menor expressió del microARNs, disminució que es reverteix quan els mateixos individus perden pes.
“Aquesta reversió en l’expressió del microARNs quan es perd el pes ens indica que es tracta d’una via dinàmica i reversible, i que per tant, podríem aprendre en un futur a modular-la com a nova via de tractament contra l’obesitat”, apunta de la Dra. Ruth Rodríguez-Barrueco, investigadora principal a l’IDIBELL i la Universitat de Barcelona i primera autora del treball.
Ampliant el coneixement del paper dels adipòcits en l’obesitat
Els adipòcits són cèl·lules molt especialitzades que emmagatzemen energia en forma de gotes lipídiques. Les persones amb obesitat tenen un nombre superior d’adipòcits als seus dipòsits de greix, característica que es defineix abans d’arribar a la vida adulta. Una mala gestió d’aquests magatzems de greix i la renovació i vida útil d’aquestes cèl·lules pot comportar un augment de pes i les complicacions típicament vinculades a l’obesitat. En aquest sentit, l’augment del teixit gras observat durant el decurs d’aquesta recerca és degut tant a l’augment del nombre com a l’engrandiment dels adipòcits que formen part integrant dels dipòsits de greix. L’estudi liderat per l’IDIBGI i l’IDIBELL aprofundeix en el coneixement d’aquest camp i demostra que aquest grup de microARNs, anomenat miR-424(322)/503, funciona com un sistema de control de l’acumulació desproporcionada de greix corporal.
“Aquest estudi, fruit d’una serendipitat, representa un pas decidit envers la caracterització d’aquests microARNs i tot el que poden oferir com a criteri diagnòstic i dianes terapèutiques; amb tota la ciència del tub d’assaig, però sense perdre de vista la realitat clínica del pacient obès”, afirma per la seva banda el Dr. Francisco José Ortega, investigador principal de l’IDIBGI i del CIBER de la fisiologia Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN).
Uns microARNs supressors de tumors que també han resultat ser supressors de l’obesitat
Fins ara, la Dra. Ruth Rodríguez-Barrueco i el Dr. David Llobet-Navas, investigador principal de l’IDIBELL i del Centre d’Investigació en Xarxa d’Oncologia (CIBERONC), havien centrat els seus estudis el grup miR-424(322)/503 en la capacitat d’inhibir el creixement tumoral en càncer de mama.
“En aquest estudi no només hem vist que el grup de microARNs amb el que estàvem treballant fins ara regulava l’expressió d’un conegut oncogen com és la l’SNCG, sinó que a més hem descobert la relació d’aquets amb l’obesitat. Aquesta coincidència apunta clarament a una connexió potencial entre l’obesitat i la incidència del càncer de mama”, indica el Dr. David Llobet-Navas, autor de correspondència de l’estudi.
Aquest treball finançat per la Fundació de la Marató de TV3 l’any 2016 ha estat fruit d’una estreta col·laboració entre dos centres de recerca: l’IDIBELL i l’IDIBGI, liderat pel Dr. Francisco José Ortega, investigador principal de l’IDIBGI, que és l’institut que ha coordinat aquest projecte. A més, es tracta d’un estudi en que dos programes troncals del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) uneixen forces per assolir una fita comuna: el CIBERONC i el CIBEROBN.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).