La primera aproximació de teràpia gènica per tractar la leucoencefalopatia megagalencefàlica amb quists subcorticals (MLC) ha estat designada com a medicament orfe per l’Agència Europea del Medicament (EMA). Els responsables del treball han aconseguit reduir la simptomatologia d’aquesta malaltia rara en models preclínics.

La designació d’aquest medicament orfe, el promotor del qual és el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), ha estat resultat del projecte de recerca liderat pel grup de Raúl Estévez del CIBERER a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona (UB), juntament amb el grup de recerca en teràpia gènica que dirigeix ​​Assumpció Bosch a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En el desenvolupament també hi han participat investigadors vinculats a la Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).

Fins ara, només hi ha tractament de suport, però cap teràpia curativa pels pacients afectats per MLC, una malaltia monogènica caracteritzada per megalencefàlia, pèrdua de funcions motores, epilèpsia i retard mental moderat que està causada per mutacions en dos gens diferents. “En la majoria dels casos, la malaltia és produïda per mutacions en un d’ells, Mlc1”, explica Raúl Estévez, expert en els mecanismes moleculars de la malaltia.

En biòpsies del cervell de pacients amb MLC s’ha observat l’acumulació d’aigua en forma de vacúols a la mielina (la capa aïllant que es forma al voltant dels nervis) i als astròcits (cèl·lules bàsiques per al manteniment de la funció neuronal) que envolten els vasos sanguinis.

Els responsables d’aquest treball han estat capaços de millorar la malaltia MLC en fase preclínica utilitzant com a model un ratolí amb el gen Mlc1 inactivat. Els investigadors han preparat virus adenoassociats que expressen Mlc1 i inclouen el promotor de la proteïna GFAP, que permet l’expressió del gen corregit a les cèl·lules que expressen MLC1. Posteriorment, els han injectat a l’espai subaracnoidal del cerebel del model de ratolí com a via d’administració efectiva.

“Aquesta investigació és la primera aproximació terapèutica que s’ha desenvolupat per a la MLC i podria tenir implicacions també pel tractament d’altres malalties que afecten les funcions motores, com les atàxies”, destaca Assumpció Bosch, experta en teràpia gènica.

Ara, una vegada obtinguda la designació, el medicament haurà de continuar amb el procés de recerca clínica per establir el perfil de seguretat, eficàcia i qualitat, per tal d’aconseguir finalment l’autorització de comercialització per part de les autoritats reguladores.

Sobre la leucodistròfia MLC

La leucoencefalopatia megalencefàlica amb quists subcorticals (MLC) és una forma de leucodistròfia que es caracteritza per una macrocefàlia d’aparició a la infància, sovint amb símptomes neurològics lleus en la seva presentació (com ara retard motor lleu), que empitjoren amb el temps, conduint a trastorn de la marxa, caigudes, atàxia, espasticitat, convulsions de freqüència i intensitat creixents i deteriorament cognitiu. Les imatges de ressonància magnètica cerebrals mostren una afectació difusa i una lleugera inflamació de la substància blanca, així com quists subcorticals a les regions temporal anterior i frontoparietal.

La prevalença de MLC estimada a la població europea és d’uns 0,01 per cada 10.000 persones, és a dir, es considera una malaltia ultrarara (de-finida com aquella que afecta menor d’1 de cada 2.000 persones).

Beneficis de la designació com a medicament orfe

La designació com a medicament orfe per part de l’EMA té avantatges com la de rebre una autorització de comercialització durant deu anys, en què no es poden comercialitzar productes similars. També disposar de protocols d’assistència i consell científic gratuïts o amb un cost reduït, a més de l’exempció de pagaments per a la designació. Finalment, les entitats que desenvolupen medicaments orfes tenen accés a subvencions específiques de la Unió Europea i dels programes dels estats membres.

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca en biomedicina creat l’any 2004. Està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital de Viladecans de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

L’IDIBELL és membre del Campus d’Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’investigació espanyols acreditats com a institut d’investigació sanitària per l’Instituto de Salud Carlos III. A més, forma part del programa “HR Excellence in Research” de la Unió Europea i és membre de EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centro Acreditado de la Fundación Científica AECC (FCAECC).