Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), publiquen avui a Molecular Cancer Research un estudi on s’identifiquen patrons de metilació associats a diferents subtipus de càncer de mama, i una subclassificació del grup dels “triples negatius”, un dels càncers associat a més mal pronòstic. A més, els investigadors han identificat canvis en la metilació de l’ADN associats a la resposta a docetaxel, un tractament habitual per aquests càncers. La investigació ha estat liderada per la Dra. Eva González-Suárez, cap del grup de Transformació i Metàstasi de l’IDIBELL.

Els models xenografts derivats de pacients (PDXs) es basen en la implantació de cèl·lules tumorals d’un pacient en un model animal (ratolins). Així, s’obté un model molt més representatiu per a la realització d’estudis preclínics de fàrmacs en comparació als cultius cel·lular convencionals.

La metilació és un sistema epigenètic de regulació de l’expressió dels gens, que es basa en la incorporació d’unes molècules, anomenades grups metil, a l’ADN. Aquestes molècules, s’uneixen a l’ADN donant lloc a patrons de metilació i activen o silencien l’expressió dels gens sense alterar la seqüència genètica. 

Els autors de l’estudi han reportat per primera vegada que els patrons de metilació de mostres tumorals de dos subtipus de càncer de mama principals – amb i sense receptors hormonals – en models PDXs, reprodueixen els patrons observats en pacients. Aquest fet valida l’ús d’aquests models en estudis preclínics de metilació i resistència a fàrmacs.

A més, els autors també han observat que en el càncer de mama triple negatiu, que es caracteritza per ser molt heterogeni i poc classificable, hi hauria uns patrons de metilació que permetrien subclassificar-lo. Aquesta categorització en subgrups podria permetre poder trobar tractaments més específics per combatre aquests tumors.

Un altre factor que volien saber els investigadors era si la metilació jugava, en les cèl·lules tumorals, un paper important en l’adquisició de resistència a fàrmacs com el docetaxel, un dels tractaments quimioteràpics més estesos. “Tot i que no hem trobat canvis globals en els patrons de metilació durant l’adquisició de resistència, hem identificat canvis en la metilació de gens específics que poden millorar la classificació de les mostres de pacients i ajudar-nos a saber si respondran o no al tractament amb docetaxel”, explica la Dra. González-Suárez, i afegeix, “és a dir, els canvis observats poden ajudar-nos a trobar tractaments associats a nous subgrups”.