Un nou article publicat a la revista The Lancet Respiratory Medicine pel Dr. Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), Investigador ICREA i Professor de Genètica de la Universitat de Barcelona, mostra que un patró d’alteracions epigenètiques en càncer de pulmó permet predir si el tumor respondrà a la teràpia amb l’anticòs anti-PD-1, la immunoteràpia més freqüentment emprada en oncologia.

“De vegades, les cèl·lules tumorals aconsegueixen amagar-se de manera que el nostre sistema immune, habitualment molt eficaç, no les reconeix, i per tant no les destrueix. La immunoteràpia actual aconsegueix treure aquest disfressa a la cèl·lula cancerosa perquè les nostres cèl·lules de defensa, com els limfòcits T i B, puguin actuar contra ella”, explica el Dr. Manel Esteller. No obstant això, hi han diversos tipus de tumors contra els quals la immunoteràpia és ineficaç. Fins i tot dins dels immunosensibles, com el càncer de pulmó, ronyó, o el melanoma, només un 30-40% responen efectivament a llarg termini. “Així doncs, és important conèixer prèviament si un tumor serà o no sensible a la immunoteràpia, considerant a més que són fàrmacs cars i no exempts d’efectes secundaris”, afegeix l’investigador.

“Les marques epigenètiques, com la metilació de l’ADN, actuen com a interruptors capaços d’encendre o apagar els nostres gens. Per això pensem que també haurien de participar en els programes que la cèl·lula tumoral fa servir per escapar-se del control del sistema immune”, comenta el Dr. Esteller. Mitjançant l’estudi de centenars de tumors de pulmó, els investigadors de l’IDIBELL es van adonar que aquells que presentaven una empremta epigenètica concreta, que han anomenat EPIMMUNE, responien molt bé a la quimioteràpia en comparació amb els que no la tenien. La signatura EPIMMUNE es troba en una tercera part dels càncers de pulmó i s’associa a enriquiment en limfòcits T i B.

Davant d’aquests resultats, l’equip vol seguir explorant aquesta línia de recerca. “Ara volem estendre aquest tipus d’estudi a d’altres tipus tumorals i a altres immunoteràpies, com ara emprant anticossos anti-PD-L1 o anti-CTCLA4. A més, aquest treball és un exemple de la suma d’esforços d’investigadors bàsics, aplicats i clínics, així com de la combinació d’inversió pública i de fundacions com l’Obra Social de La Caixa, sense la qual la recerca no hagués estat possible”, conclou el Dr. Esteller.