El nostre Genoma està format pel nostre ADN (Àcid Desoxirribonucleic) en forma de 6,000 milions de peces que combinen quatre “sabors”: A, C, G i T (Adenina, Citosina, Guanina i Timina). És el nostre Abecedari. Però a aquesta base se suma la regulació de la mateixa, que seria l’ortografia i la gramàtica d’aquest abecedari: és el que anomenem Epigenètica.
En l’epigenètica, destaca un senyal d’accentuació: la metilació de l’ADN, que significa tenir una C o un metil-C. La primera sol significar que un gen aquesta expressat i actiu, mentre la segona que un gen aquesta callat i inactiu. El nostre ADN “parla” quan produeix una altra molécula, anomenada ARN (àcid ribonucleic). Fins fa molt poc, es creia que aquesta molècula només era un intermediari poc regulable capaç de produir proteïnes (com la insulina, l’hemoglobina i altres) sota les ordres de l’ADN.
Avui, un article publicat a Cancer Discovery per Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), Investigador ICREA i Professor de Genètica de la Universitat de Barcelona, ens explica que aquest ARN també té una ortografia i gramàtica pròpies, igual que l’ADN. Es tractaria de la Epigenètica de l’ARN, també anomenada Epitranscriptòmica.
“És coneguda la paradoxa que de vegades l’ADN produeix un ARN però aquest acaba no originant la proteïna. Com que en aquests casos l’alteració no està ni en el genoma ni el proteoma, vam pensar que havia de trobar-se al transcriptoma, és a dir, dins la molècula d’ARN“, comenta el Dr. Esteller. “En els darrers anys, ens hem adonat que el nostre ARN està altament regulat i si a nivell d’ADN només dos o tres modificacions el controlen, poden existir centenars de petits canvis en l’ARN que controlen la seva estabilitat, la seva localització intracel·lular o la seva maduració en els éssers vius”.
En cèl·lules humanes, aquest camp s’ha començat a estudiar en detall en els últims cinc anys. “Per exemple, ara sabem que l’ARN es pot metilar igual que l’ADN i de forma altament específica“, comenta el Dr. Manel Esteller, “i encara més recentment hem observat que aquestes modicacions epigenètiques de l’ARN poden ser claus en la regulació de els ARN “guardians”, anomenats ARN no codificants”.
L’article també apunta que l’Epitranscriptoma podria veure’s alterat en algunes malalties humanes, mentre que també s’estan descobrint alteracions en gens responsables del càncer. “Serà una etapa d’investigació excitant per a aquesta i la següent generació de científics“, conclou l’investigador.