Investigadors del grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge
i de la Universitat de Barcelona (IDIBELL-UB), en col·laboració amb investigadors de la Universitat de McGill (Montréal), han publicat un nou estudi en què es determinen els mecanismes cerebrals que expliquen la manca de sensibilitat a la música.
L’estudi, publicat a la revista PNAS, dona pistes sobre la importància de la música a nivell evolutiu en base a la connexió entre les àrees auditives i emocionals del cervell.
Malgrat que escoltar música es considera com una activitat gratificant a escala universal, al voltant d’un 3-5% de la població sana no experimenta sensacions plaents en resposta a cap tipus de música. Aquesta condició que es coneix amb el nom d’anhedonia musical específica. “Les persones anhedòniques no tenen problemes per percebre i processar correctament la informació continguda en una melodia (com ara intervals o ritmes) i presenten una resposta de plaer normal davant altre tipus d’estímuls agradables (com per exemple, els diners), però no gaudeixen dels estímuls musicals”, explica la Noèlia Martínez-Molina, investigadora del grup IDIBELL-UB i autora principal de l’estudi. Tot i que des de fa uns anys es coneix l’existència d’aquest fenomen, no se sabia quin era el motiu pel qual es produïa.
En l’estudi, els investigadors van estudiar 45 voluntaris sans utilitzant imatges de ressonància magnètica funcional (fMRI). Els participants es van dividir en tres grups en funció de la puntuació obtinguda en un qüestionari desenvolupat pel mateix grup de recerca, el Barcelona Music Reward Questionnaire (BMRQ, disponible online a www.brainvitge.org/bmrq.php). Durant la sessió de fMRI, els participants havien d’escoltar fragments de cançons del gènere clàssic i proporcionar valors de plaer en una escala de l’1 al 4 a temps real. Per controlar la resposta cerebral davant d’altres tipus de recompenses, els participants també havien de jugar en una tasca d’apostes monetàries en la que podien guanyar o perdre diners reals.
Els resultats varen mostrar que la disminució de resposta plaent davant la música dels participants amb anhedonia musical està relacionada amb una reducció en l’activitat del nucli accumbens, una estructura subcortical clau del sistema de recompensa. Per contra, l’activitat d’aquesta estructura es manté davant d’altres reforçadors, com els diners guanyats en la tasca d’apostes.
“Resulta interessant considerar la importància evolutiva de la connexió entre les àrees auditives, corticals, i el sistema més primitiu d’avaluació emocional, subcortical”, comenta la investigadora. Aquesta connexió és molt clara en les persones hedòniques musicals – les que gaudeixen amb la música – i en canvi es troba disminuïda en els anhedònics. “El lligam entre àrees assegura que la música sigui experimentada com quelcom molt gratificant, i alhora assegura la seva importància a nivell evolutiu, fins i tot quan no sembla evident quin és el guany biològic d’aquesta producció cultural”.