Un article publicat a la revista
Human Genetics
per Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), Investigador ICREA i Professor de Genètica de la Universitat de Barcelona, descobreix mutacions en gens associats amb el desenvolupament de Síndrome de Rett atípic i distingeix aquesta entitat clínica d’altres alteracions del neurodesenvolupament infantil. Aquest estudi ha estat possible per les ajudes rebudes des de les associacions catalana i espanyola de la Síndrome de Rett, una campanya de micromecenatge a Verkami i la Fundació Finestrelles.
“Hem seqüenciat un total de 61 genomes corresponents a pacients classificats com a Síndrome de Rett atípic i als seus progenitors, en els quals no s’havia trobat cap alteració en els gens típicament associats a aquesta entitat. Aquesta tasca complexa d’anàlisi genòmica ens ha permès tenir una visió més clara del que està succeint a nivell molecular quan es diagnostica una Síndrome de Rett atípic”, comenta el Dr. Manel Esteller. “A vegades passa que la mutació responsable es troba en algun dels gens ja coneguts de la Síndrome de Rett, però en regions inaccessibles a les anàlisis genètiques més rutinaries. D’altres vegades la pacient presenta símptomes que semblen una Síndrome de Rett atípica, però en realitat a causa de la similitud del quadre clínic, les mutacions ocorren en altres gens responsables de síndromes del neurodesenvolupament similars com la Síndrome de Dravet, Síndrome de Pitt-Hopkins o malalties monogèniques caracteritzades per epilèpsia infantil.”
“Finalment hem descobert dos altres subgrups molt interessants – explica l’investigador -, aquelles nenes que presenten mutacions en gens nous associats per primera vegada amb la Síndrome de Rett atípica, com les trobades en receptors de neurotransmissors sinàptics; i l’existència de pacients en qui, tot i l’anàlisi detallada del seu genoma, no hem trobat cap mutació evident, essent possible l’existència de mecanismes alternatius no-genètics de la malaltia. ”
La Síndrome de Rett és la segona causa més freqüent de discapacitat intel·lectual en dones per darrere de la Síndrome de Down. La principal causa genètica de la Síndrome de Rett és l’aparició de mutacions en l’embrió afectant al gen MECP2, un regulador de l’expressió d’altres gens del genoma. Tanmateix, hi ha pacients amb símptomes molt similars a la Síndrome de Rett clàssica que no presenten mutacions en aquest gen; es tractaria dels anomenats Síndromes de Rett atípics. En desconèixer-se el gen o gens causants es dificulta el seu diagnòstic, el consell genètic, el seu seguiment i la possibilitat que puguin beneficiar-se d’una teràpia futura.