L’equip dirigit per Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), professor de Genètica de la Universitat de Barcelona i investigador ICREA, ha identificat els canvis epigenètics que tenen lloc a les cèl·lules mare de l’adult per generar diferents teixits del cos humà. La troballa es publica aquesta setmana a la revista científica The American Journal of Pathology.
El genoma de totes les cèl·lules del cos humà és el mateix, independentment del seu aspecte i funcions. Per tant, no pot explicar completament l’activitat dels teixits i òrgans ni els seus trastorns en malalties complexes com el càncer. Cal una mica més, i part de l’explicació la proporciona l’epigenètica, que es defineix com “l’herència de l’activitat de l’ADN que no depèn de la seqüència estricta del mateix”. És a dir, que si la genètica fos l’abecedari, l’epigenètica seria l’ortografia. L’epigenètica fa referència a modificacions químiques en el nostre material genètic i en les proteïnes reguladores del mateix. La marca epigenètica més reconeguda és l’addició d’un grup metil a l’ADN. D’aquesta manera, l’epigenoma suposa l’obtenció de totes les marques epigenètiques d’un ésser viu.
Les cèl·lules mare de l’adult tenen un enorme potencial per regenerar òrgans danyats i el seu ús evita, a més, les complicacions ètiques que impliquen les cèl·lules mare embrionàries, així com els problemes tècnics derivats de les cèl·lules mare induïdes. En l’estudi, els investigadors han aïllat cèl·lules mare a partir del greix corporal i les han transformat en cèl·lules del múscul i l’os. A continuació, calia saber quant s’assemblaven les cèl·lules creades al laboratori amb les que estan presents en un individu i si eren prou segures biològicament per poder ser implantades en persones malaltes. L’estudi demostra que l’epigenoma de les cèl·lules obtingudes en cultiu s’assembla considerablement al de les cèl·lules musculars i òssies presents de manera espontània a la natura, tot i que no són totalment idèntiques.
Un punt clau de l’estudi és que les cèl·lules del múscul i l’os produïdes al laboratori no tenen l’epigenoma tumoral dels tumors derivats d’aquests teixits (rabdomiosarcoma i osteosarcoma, respectivament) per la qual cosa són segures des d’un punt de vista biològic. El coordinador de l’estudi, Manel Esteller, destaca que la investigació “demostra la utilitat de l’epigenètica per determinar el grau de maduresa i bioseguretat dels teixits diferenciats empleats en medicina regenerativa contra diferents malalties”.
Referència
DNA Methylation Plasticity of Human Adipose-Derived Stem Cells in Lineage Commitment. Berdasco M, Melguizo C, Prados J, Gomez A, Alaminos M, Pujana MA, Setien F, Ortiz R, Zafra I, Aranega A, Esteller M. The American Journal of Pathology, published online 01 October 2012.