El passat 5 d’octubre va tenir lloc a la Universitat de Barcelona (Campus de Bellvitge) la conferència “Musical practice for the development of speech segmentation abilities, behavioral and electrophysiological evidences”, a càrrec del Dr. François Clément, investigador de l’Institut de Neurosciences de la Méditerranée CNRS i Aux-Marseille Universities (França). El grup de Cognició i Plasticitat Cerebral, de la UB i l’IDIBELL, va organitzar aquesta conferència.

Introducció: plasticitat funcional en el sistema auditiu

El grup liderat pel Dr François ha comparat mitjançant anàlisi de so, amb un reconeixement de sons, identificació i categorització, la construcció d’una estructura temporal d’identificació de sons.

Mitjançant la superposició de recursos s’ha comparat les paraules, melodies i el cant front el soroll. L’experiència musical influeix en l’anatomia del cervell, i la pràctica musical influeix en la connectivitat estructural. Per exemple, els nens després d’anys de formació musical han incrementat la connectivitat en diferents àrees del cervell. A més, aquests investigadors francesos han descobert que, en general, els músics són més sensibles que els no músics.

Experiències musicals

Les experiències musicals i lingüístiques intenten aconseguir majors habilitats cognitives, com la lingüística musical i les habilitats auditives. En el francès, igual que en altres idiomes, hi ha una certa musicalitat en la parla. És interessant estudiar el so en l’aprenentatge de la llengua i la música. L’aprenentatge en adults implica repetir sons similars o familiars.

Les conclusions de l’estudi dirigit pel Dr. François van ser que l’estructura de la llengua s’aprèn millor a través de la música. Els músics exhibeixen un millor processament de so a l’escorça auditiva que els no músics. Així mateix, els músics també processen millor la informació tonal i d’interval. En resum, els músics guarden forts empremtes proto-lèxiques i de to de les paraules que els no músics.

La importància d’aprendre música

En un experiment amb dos grups de nens, un dedicat a jugar amb pintures i un altre amb instruments musicals, va donar lloc a grans diferències en l’aprenentatge al cap d’un any i dos anys. En finalitzar el segon any, els nens del grup de música tenen un major percentatge de respostes correctes en el reconeixement de paraules que el grup de pintura.

En l’estudi els investigadors han trobat que hi ha un benefici gran i específic en la formació musical. Els canvis no es relacionen amb un augment general de la motivació ni en l’atenció. La familiaritat amb les paraules és remarcable després d’un cert període en el grup de música, però no en el de pintura.

“La pràctica musical en els adults i els nens té efectes beneficiosos sobre l’aprenentatge de la parla. Hem de promoure la música en els nens”, va concloure la seva xerrada el Dr François.