Més sensible no és sempre millor. En el seu darrer treball a Annals of Oncology, un equip nacional de recerca liderat per investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) – Institut Català d’Oncologia (ICO) ha demostrat que la utilització de noves tècniques d’anàlisi mutacional que permeten la quantificació d’al·lels mutats no millora el rendiment predictiu de les tècniques emprades actualment. L’estudi presenta els resultats de l’assaig clínic de fase II ULTRA, liderat pel Dr. Ramon Salazar, coordinador del programa Oncobell, i reafirma la validesa dels estudis mutacionals actuals.
Les teràpies actuals en estadis avançats de càncer de còlon i recte inclouen la utilització d’anticossos monoclonals contra el receptor del factor de creixement epidèrmic EGFR (panitumumab, cetuximab). Aquests fàrmacs són capaços de bloquejar l’activació de la via de senyalització molecular EGFR, que es vincula a la proliferació descontrolada de les cèl·lules canceroses. No obstant, quan els gens implicats en l’activació de la via, pertanyents a la família RAS, presenten mutacions, la via no respon a l’actuació d’aquests inhibidors; es tracta d’un cas de farmacoresistència.
“Aquest fet, no obstant, ens aporta informació clínicament útil: la identificació d’aquestes mutacions de RAS ens permet identificar els pacients que no respondran a aquests fàrmacs”, explica la doctora Cristina Santos, primera autora de l’estudi. “En el nostre estudi, volíem anar més enllà i avaluar si la quantitat d’al·lels mutats en el tumor correlaciona amb la resistència primària als fàrmacs”, afegeix.
L’assaig, en què van participar 72 pacients de càncer colorectal metastàtic, va analitzar 38 punts susceptibles de patir mutacions en els gens KRAS, NRAS, BRAF i PIK3CA. L’equip de recerca IDIBELL-ICO va identificar els perfils de mutació tant per PCR quantitativa (qPCR), el mètode habitualment emprat per fer aquestes determinacions, com per PCR digital (dPCR) nanofluídica, un mètode d’alta sensibilitat capaç de detectar i quantificar mutacions presents en un percentatge més baix de l’1% de la població cel·lular. Ambdós resultats es van correlacionar amb els resultats clínics de cada pacient per tal d’estimar el rendiment predictiu de cada tècnica.
“El que hem vist és que, malgrat la dPCR d’alta sensibilitat va identificar un major nombre de mutacions dels gens KRAS, NRAS, BRAF i PIK3CA presents en percentatges inferiors en el tumor, el llindar de sensibilitat òptim per a la predicció de resistència és del 5%, per la qual cosa la qPCR tradicional és suficientment sensible per a aquestes determinacions en el teixit tumoral”, explica la Dra. Santos.
L’estudi, que ha rebut el suport del Grup de tractament de tumors digestius (TTD) a través d’un ajut del Ministeri de Salut, Afers Socials i Igualtat, ha estat coordinat pels doctors i investigadors IDIBELL-ICO Ramon Salazar i Gabriel Capellá. Hi ha participat 12 hospitals a nivell nacional; l’Institut Català d’Oncologia n’ha estat un dels principals centres reclutadors.