Els pacients amb afàsia (pèrdua de la capacitat de comprendre o produir el llenguatge) són capaços de recuperar capacitats lingüístiques a través dels mateixos mecanismes que permeten als nens aprendre a parlar.

Mitjançant un programa informàtic basat en assaig i error, el grup de recerca encapçalat per Christian Dobel, a la Universitat de Münster, ha aconseguit que els pacients afàsics recuperin capacitats lingüístiques de forma més efectiva que amb els mètodes tradicionals. Dobel va parlar sobre processament i aprenentatge del llenguatge durant un seminari IDIBELL el dia 27 de maig, a la sala d’actes de la Universitat de Barcelona (campus Bellvitge).

Les noves tècniques d’imatge han permès conèixer com el cervell respon davant d’un estímul extern. La manera més efectiva de conèixer la resposta del cervell a estímuls externs és a través dels potencials evocats, que permeten registrar mitjançant electroencefalografia les funcions cognitives.

Activitat complexa

El processament del llenguatge és una activitat complexa en la qual intervenen diferents àrees del cervell. No totes les paraules es processen de la mateixa manera ni donen lloc als mateixos potencials evocats. D’aquesta forma, els termes coneguts o previsibles es processen de forma més ràpida que els desconeguts, els termes concrets són més fàcils de recordar que els abstractes, els conceptes actius (córrer, saltar o ajupir-se) estan relacionats amb l’àrea motora del cervell mentre que els conceptes passius no, i les paraules emocionals es processen de forma més intensa que les paraules neutres. De fet, les paraules emocionals activen les mateixes xarxes neuronals que altres estímuls emocionals, de forma que “les paraules indueixen emocions reals”. Tots aquests aspectes tenen implicacions en el tractament de diverses malalties. Per exemple, el grup del doctor Dobel ha observat patrons diferents de processament lingüístic en persones que pateixen ansietat i altres trastorns.

A més, el cervell sembla preparat per aprendre a parlar. Aquesta capacitat no és exclusiva de la infantesa, sinó que es manté durant tota la vida. “Es tracta d’empènyer el sistema i deixar que es posi en marxa sol”, explica Dobel. Aquesta és la base del mètode que ha emprat el seu grup per tractar pacients afàsics. Es tracta d’un sistema d’aprenentatge “estadístic” de noms que funciona per eliminació, de la mateixa manera com els nens aprenen a parlar. Properament, el grup del doctor Dobel aplicarà aquest mètode amb nens amb implant coclear.

Sobre Dobel

El Dr. Christian Dobel és Doctor en Psicologia per la Universitat de Konstanz, Alemanya. Va treballar com a investigador post doctoral

a la mateixa Universitat de Konstanz i a l’Institut de Psicolingüística Max Plank. Des del 2006 és investigador a l’Institut de Biomagnetisme i anàlisi de biosenyals de la Universitat de Münster.

La seva recerca se centra en estudiar els processos d’adquisició d’una segona llengua, la interacció entre visió i llenguatge, la neurociència emocional i

malalties com l’afàsia.