Quan parlem del material genètic normalment ens referim a l’ADN (àcid desoxiribonucleic) què heretem dels nostres pares. Aquest ADN és la fàbrica que construeix una altra molècula similar anomenada ARN (àcid ribonucleic) que acaba produint les nostres proteïnes, com l’hemoglobina o la insulina, que permeten la vida de les nostres cèl·lules. Però existeix un grup especial d’ARN anomenat no-codificant que té una funció més enigmàtica. El més conegut és el microARN, molècules petitíssimes que s’encarreguen d’apagar o encendre gens del nostre genoma com si fossin interruptors de la llum.

Avui, un article publicat a la prestigiosa revista Molecular Cell pel grup de Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), Investigador ICREA i professor de Genètica de la Universitat de Barcelona, proporciona una altra volta de rosca a aquest misteri. La investigació demostra que existeix un segon tipus d’ARN no-codificant, anomenat ARN ultraconservat què actua com a interruptor de l’interruptor, és a dir, controla l’activitat dels microARN.

“Qui vigila al vigilant? Aquesta va ser una de les qüestions que ens vam plantejar a l’inici del treball” comenta Esteller. “Havíem trobat que unes molècules especials anomenades ARN ultraconservats deixaven de produir-se en els tumors humans i això contribuïa al creixement dels mateixos, però no sabíem res sobre el seu mecanisme. Havien de tenir una funció important perquè aquestes molècules estan altament conservades a l’evolució i des dels pollastres als humans no hi ha cap variació. Ens vam adonar que s’unien a l’altra família d’ARN no-codificant, els microARNs, com un iman i impedien la seva funció. És a dir, són els policies d’afers interns que supervisen els policies de batalla en les cèl·lules sanes. Si una cèl·lula deixa de produir l’ARN ultraconservat, els microARN es descontrolen i s’alteren centenars de gens que haurien de mantenir l’equilibri cel·lular, contribuint així a la formació de tumors” conclou Esteller.

Els resultats obtinguts pel grup d’Esteller al article de Molecular Cell suposen un pas molt important per comprendre la funció de l’anomenat Genoma Fosc, terme col·loquial que defineix tot aquell material genètic que no produeix les clàssiques proteïnes de la genètica més tradicional. El desxiframent dels codis d’activitat cel·lular encriptats en aquestes seqüències del nostre ADN suposa un dels reptes més apassionants de la biologia actual. Aquesta investigació de frontera comença a donar els seus primers fruits en el camp de la recerca clínica com en aquest cas en què es relaciona l’ARN ultraconservat amb el desenvolupament de càncer.

Referència de l’article

Liz J, Portela A, Soler M, Gómez A, Ling H, Michlewski G, Calin GA, Guil S, Esteller M. RNA-Directed Regulation of pri-miRNA Processing by a Long Noncoding RNA Transcribed from an Ultraconserved Region. Molecular Cell, DOI: 10.1016 /j.molcel.2014.05.005, 2014.