{"id":9429,"date":"2012-11-26T00:00:00","date_gmt":"2012-11-25T23:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/idibell.cat\/blog\/2012\/11\/26\/cafe-cientific-amb-lluis-fuentemilla-el-limit-de-la-nostra-memoria-es-loblit\/"},"modified":"2022-03-03T17:04:43","modified_gmt":"2022-03-03T16:04:43","slug":"cafe-cientific-amb-lluis-fuentemilla-el-limit-de-la-nostra-memoria-es-loblit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/idibell.cat\/2012\/11\/cafe-cientific-amb-lluis-fuentemilla-el-limit-de-la-nostra-memoria-es-loblit\/","title":{"rendered":"Caf\u00e8 cient\u00edfic amb Llu\u00eds Fuentemilla: \u201cEl l\u00edmit de la nostra mem\u00f2ria \u00e9s l\u2019oblit\u201d"},"content":{"rendered":"

Al caf\u00e8 cient\u00edfic \u201cParlant de la mem\u00f2ria\u201d del Dr. Llu\u00eds Fuentemilla, investigador de l\u2019IDIBELL i la UB, al Centre C\u00edvic Can Deu de Les Corts el passat 22 de novembre en el marc de la Setmana de la Ci\u00e8ncia, es va parlar de mem\u00f2ria i els darrers avan\u00e7os en neuroci\u00e8ncia. Aquest acte, organitzat pel Districte de Les Corts i l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica (ACCC), va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019IDIBELL.<\/p>\n

\u201cLa neuroci\u00e8ncia cognitiva, a la qual em dedico, tracta sobre com predir el comportament estudiant el comportament previ. Busquem com funciona el cervell amb diverses tecnologies com la neuroimatge\u201d, va introduir el Dr. Lluis Fuentemilla. En aquest tipus de recerca treballem diversos cient\u00edfics com bi\u00f2legs, qu\u00edmics, matem\u00e0tiques, enginyers, entre altres.<\/p>\n

Durant el caf\u00e8 es va fer un exercici cl\u00e0ssic dels anys 60 per veure la capacitat memor\u00edstica dels assistents, que havien de recordar una relaci\u00f3 de paraules. Es va demostrar que pens\u00e0vem haver sentit paraules que, en realitat, no hav\u00edem escoltat: es tracta de les falses mem\u00f2ries.<\/p>\n

L\u2019investigador va definir la mem\u00f2ria com un sistema que compr\u00e8n tres processos b\u00e0sics i dissociats entre ells: la codificaci\u00f3, \u00e9s a dir el processament d\u2019entrada d\u2019informaci\u00f3 en el nostre cervell; l\u2019emmagatzematge, que implica un record permanent de la informaci\u00f3 codificada, i per \u00faltim, la recuperaci\u00f3, que implica un retorn de la informaci\u00f3 emmagatzemada en resposta a determinades claus per poder ser utilitzada en un proc\u00e9s o activitat. \u201c\u00c9s molt diferent emmagatzemar una llista que no t\u00e9 sentit que una que t\u00e9 un sentit o significat. L’emoci\u00f3 \u00e9s un dels factors d’entrada directa a l’emmagatzematge d’informaci\u00f3”, coment\u00e0 l\u2019investigador de l\u2019IDIBELL-UB.<\/p>\n

Existeixen tres estadis de la mem\u00f2ria: capacitat, durada i funci\u00f3. La capacitat \u00e9s refereix a les coses que podem recordar. La durada, al temps que la puc recordar. I la funci\u00f3, \u00e9s all\u00f2 que fem amb la informaci\u00f3 emmagatzemada. La informaci\u00f3 entrant es transfereix d\u2019un estadi a l\u2019altre. \u201cL\u2019evoluci\u00f3 del nostre c\u00f2rtex ens ha fet diferenciar-nos de la resta dels animals. Si s\u2019elimin\u00e9s aquesta part no series capa\u00e7 de tornar a recordar. La mem\u00f2ria \u00e9s present en gaireb\u00e9 totes les esp\u00e8cies animals\u201d, digu\u00e9 Fuentemilla.<\/p>\n

La mem\u00f2ria es pot diferenciar entre declarativa, que es divideix en mem\u00f2ria epis\u00f2dica que fa refer\u00e8ncia a coses que ens passen, la mem\u00f2ria sem\u00e0ntica que t\u00e9 a veure a coses que no ens han passat, com, per exemple, quina \u00e9s la capital de Fran\u00e7a, i la mem\u00f2ria de treball que ens serveix a curt termini. Aix\u00ed mateix, tenim la mem\u00f2ria no-declarativa, que est\u00e0 basada en l\u2019aprenentatge, com la que fem servir quan anem en bici o condu\u00efm.<\/p>\n

Reconstru\u00efm el passat, imaginem el futur<\/strong><\/p>\n

Prenem decisions amb poca informaci\u00f3. \u201cEl nostre cervell ens dona capacitat per imaginar situacions que no hem viscut. Podem anar cap al futur, amb la informaci\u00f3 pr\u00e8via\u201d, coment\u00e0 l\u2019investigador.<\/p>\n

Realment som conscients de tot all\u00f2 que recordem?<\/strong><\/p>\n

\u201cNo som conscients de tot all\u00f2 que recordem. Hi ha molt poc del que coneixem de la mem\u00f2ria, per\u00f2 aquesta no t\u00e9 l\u00edmits\u201d, continu\u00e0 Fuentemilla.<\/p>\n

Durant les intervencions es parl\u00e0 de gen\u00e8tica i epigen\u00e8tica, i com l\u2019evoluci\u00f3 ha afectat a la nostra mem\u00f2ria. \u201cQuin \u00e9s el l\u00edmit de la nostra mem\u00f2ria? El l\u00edmit \u00e9s l\u2019oblit\u201d, declar\u00e0 l\u2019investigador.<\/p>\n

En certs experiments per analitzar la mem\u00f2ria es veu que encara que pensem que no ens recordem, intu\u00eftivament s\u00ed que ho fem i els ulls es dirigeixen cap el lloc on estava la informaci\u00f3 requerida o correcta, reflexion\u00e0 l\u2019investigador sobre resultats d\u2019estudis recents, que va concloure la xerrada parlant sobre la regeneraci\u00f3 neuronal dient que \u201cla clau dels processos neuronals no \u00e9s si tenim m\u00e9s o menys neurones, sin\u00f3 com estan connectades i organitzades\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al caf\u00e8 cient\u00edfic \u201cParlant de la mem\u00f2ria\u201d del Dr. Llu\u00eds Fuentemilla, investigador de l\u2019IDIBELL i la UB, al Centre C\u00edvic Can Deu de Les Corts el passat 22 de novembre en el marc de la Setmana de la Ci\u00e8ncia, es va parlar de mem\u00f2ria i els darrers avan\u00e7os en neuroci\u00e8ncia. Aquest acte, organitzat pel Districte […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":20771,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"no-sidebar","site-content-layout":"page-builder","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[368,491,340,457],"tags":[],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2024-05-04 08:11:37","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9429"}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9429"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9429\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20773,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9429\/revisions\/20773"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20771"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9429"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9429"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9429"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}