La m\u00fasica forma part de la naturalesa humana, est\u00e0 \u201cincrustada en el nostre ADN\u201d. Amb aquesta reflexi\u00f3 va comen\u00e7ar Steven Mithen la seva confer\u00e8ncia \u201cCom cantaven els neandertals? Els or\u00edgens de la m\u00fasica\u201d. El prestigi\u00f3s antrop\u00f2leg brit\u00e0nic va parlar sobre m\u00fasica, llenguatge i cervell a l\u2019auditori de Cosmocaixa, ple a vessar, dins del cicle \u201cLa m\u00fasica i el seu impacte en el cos i la ment, organitzat per l\u2019Obra Social La Caixa i l\u2019IDIBELL. Despr\u00e9s de la confer\u00e8ncia de Mithen, el m\u00fasic i inventor d\u2019instruments Xavier Lozano va embadalir el p\u00fablic amb una demostraci\u00f3 de que, amb una mica d\u2019imaginaci\u00f3 i talent, es pot convertir qualsevol objecte en un instrument musical.<\/p>\n
Steven Mithen \u00e9s autor, entre d\u2019altres, del llibre “The singing Neanderthals” (tradu\u00eft en castell\u00e0 amb el t\u00edtol no gaire afortunat de \u201cLos neandertales cantaban rap\u201d). L\u2019especialista va destacar que l’estudi de la m\u00fasica s’aborda des de diverses disciplines, donat que est\u00e0 relacionada amb molts aspectes de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Per a la nostra esp\u00e8cie la m\u00fasica \u00e9s una cosa tan natural que molt probablement ja existia molt abans que apareguessin els humans moderns, va conjeturar. De fet, segons l\u2019investigador, \u201cen els \u00faltims anys hem descobert que som m\u00e9s semblants als nostres avantpassats del que pens\u00e0vem”. Per a l\u2019arque\u00f2leg, els neandertals i fins i tot els hom\u00ednids anteriors, es podrien haver comunicat de manera quasimusical.<\/p>\n
Instrument de relaci\u00f3<\/strong><\/p>\n Mithen va explicar l’evoluci\u00f3 de la llengua i la m\u00fasica en els humans en relaci\u00f3 amb la capacitat del cervell, des de l’aparici\u00f3 dels primers hom\u00ednids, fa m\u00e9s de quatre milions d’anys, fins a l’actualitat. La m\u00fasica va apar\u00e8ixer com a instrument de relaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 entre els individus. L’especialista va explicar que el llenguatge va apar\u00e8ixer fa entre 200.000 i 70.000 anys. Des de llavors, la m\u00fasica i la paraula han agafat camins diferents.<\/p>\n Els micos i els simis s\u2019expressen amb grunys, udols i crits que tenen ritme i fins i tot melodia, i disposen d\u2019un sistema de comunicaci\u00f3 amb regles determinades i una certa complexitat. En el cas dels primers hom\u00ednids, els canvis anat\u00f2mics (una major capacitat bucal, en el cas de l’Homo habilis<\/em> i un millor control de la respiraci\u00f3 en l\u2019Homo ergaster<\/em>) van facilitar l\u2019expressi\u00f3 oral. El control muscular necessari per al bipedisme va augmentar la capacitat expressiva del rostre, aix\u00ed com el llenguatge corporal i la dansa. Amb el bipedisme es va millorar el ritme i el moviment corporal, va explicar Mithen.<\/p>\n Paper sexual<\/strong><\/p>\n Tamb\u00e9 es va reduir el dimorfisme sexual, de manera que la difer\u00e8ncia en la mida dels mascles i les femelles es va anar fent cada cop menys acusada. Aix\u00f2 va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies, com la disminuci\u00f3 de la compet\u00e8ncia entre mascles i l’augment de l’elecci\u00f3 femenina. “La m\u00fasica t\u00e9 un paper sexual, per atraure possibles parelles”, va dir l’investigador. Mithen tamb\u00e9 va explicar que el cant i el ball semblen tenir un paper important en l\u2019establiment de vincles de confian\u00e7a i en el proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3.<\/p>\n L\u2019arque\u00f2leg brit\u00e0nic va ensenyar imatges d\u2019espais, en assentaments de neandertals, on es podrien haver celebrat balls. L\u2019arque\u00f2leg va posar com a exemple el jaciment de Bilzingsleben, a Alemanya, de fa m\u00e9s de 300 mil anys.<\/p>\n Sembla que l’Homo neanderthalensis<\/em> era gaireb\u00e9 id\u00e8ntic a l\u2019home modern. Tenia el cervell gran (m\u00e9s gran que l\u2019Homo sapiens<\/em>, de fet), un tracte bucal modern i una tecnologia sofisticada, practicaven la ca\u00e7a major i estaven ben adaptats al medi. Per\u00f2 l\u2019abs\u00e8ncia de restes d\u2019artefactes simb\u00f2lics i l\u2019immobilisme cultural fan pensar que no parlaven. Mithen va definir la comunicaci\u00f3 dels neandertals com a \u201chol\u00edstica, multimodal, manipulativa i musical\u201d, que es correspon amb l\u2019acr\u00f2nim \u201cHmmmm\u201d, que identificaria l\u2019avantpassat com\u00fa que va originar la m\u00fasica i el llenguatge.<\/p>\n Cervell complex<\/strong><\/p>\n “Cantar \u00e9s un proc\u00e9s molt complex, i per aix\u00f2 es necessita un cervell igualment complex”, va dir Mithen. “L’Homo sapiens<\/em> va arribar a Europa des d\u2019\u00c0frica fa 40 mil anys. Va desenvolupar un llenguatge que li va permetre crear noves idees. La ment moderna va permetre el llenguatge”, va explicar l\u2019arque\u00f2leg brit\u00e0nic. Mithen va aventurar que els nostres avantpassats podrien haver desaparegut a causa de la m\u00fasica. \u201cEl llenguatge dels neandertals es va veure superat pel llenguatge dels humans moderns\u201d, va afirmar.<\/p>\n Steven Mithen va destacar la import\u00e0ncia de la m\u00fasica com a element socialitzador en totes les cultures humanes. La m\u00fasica, va explicar, forma part del comportament hum\u00e0, des del naixement. N\u2019hi ha prou en pensar com els nadons se senten atrets per la m\u00fasica. \u201cEls infants prefereixen m\u00e9s sentir can\u00e7ons que paraules\u201d, va explicar, i \u201cels parlem amb un alt grau de musicalitat\u201d.<\/p>\n M\u00fasica amb objectes quotidians<\/strong><\/p>\n Despr\u00e9s de la confer\u00e8ncia de Steven Mithen, va pujar a l\u2019escenari Xavier Lozano. Aquest m\u00fasic i inventor d\u2019instruments, conegut per les seves aparicions en diversos programes de televisi\u00f3 com ara \u201cAtrapa-sons\u201d o \u201cNo me la puc treure del cap\u201d, de TV3, va sorprendre el p\u00fablic tocant artefactes musicals fabricats per ell a partir d\u2019objectes quotidians.<\/p>\n Aix\u00ed, la coberta del llibre de Steven Mithen es va convertir en una flauta; un macarr\u00f3 i un trosset d\u2019espagueti, en un xiulet, i una ampolla de gasosa, en una gralla. Com si fos m\u00e0gia, una escala met\u00e0l\u00b7lica es va transformar en una veritable \u201cescala musical\u201d, i una totxana, en una flauta travessera. Una crossa, una cadira plegable, una regadora i fins i tot una tanca descolorida arreplegada del mig del carrer van ser capa\u00e7os de sonar com si fossin els instruments m\u00e9s delicats. El secret de tot plegat? Lozano ho te clar: \u201call\u00e0 on hi ha forats es pot fer m\u00fasica\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La m\u00fasica forma part de la naturalesa humana, est\u00e0 \u201cincrustada en el nostre ADN\u201d. Amb aquesta reflexi\u00f3 va comen\u00e7ar Steven Mithen la seva confer\u00e8ncia \u201cCom cantaven els neandertals? Els or\u00edgens de la m\u00fasica\u201d. El prestigi\u00f3s antrop\u00f2leg brit\u00e0nic va parlar sobre m\u00fasica, llenguatge i cervell a l\u2019auditori de Cosmocaixa, ple a vessar, dins del cicle \u201cLa […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":20657,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"no-sidebar","site-content-layout":"page-builder","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[368,491,340,457],"tags":[],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2024-05-25 04:54:10","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8600"}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8600"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8600\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20658,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8600\/revisions\/20658"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20657"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8600"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8600"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8600"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}