Els infants tenen una capacitat innata per recon\u00e8ixer la m\u00fasica, sobretot els canvis de to, per\u00f2 tamb\u00e9 la melodia. A partir d\u2019aquesta idea, la catedr\u00e0tica en psicologia de la Universitat de Toronto, Sandra Trehub, va explicar com la m\u00fasica t\u00e9 un paper fonamental en el desenvolupament dels infants i en l\u2019adquisici\u00f3 del llenguatge. Trehub va oferir una confer\u00e8ncia al Cosmocaixa el 19 de febrer, dins del cicle \u201cLa m\u00fasica i el seu impacte en el cos i la ment\u201d, organitzat per l\u2019Obra Social La Caixa i l\u2019IDIBELL.<\/p>\n
La m\u00fasica \u00e9s una forma de comunicaci\u00f3, especialment durant la infantesa. L\u2019especialista va destacar que, malgrat que \u201cels nadons tenen menys capacitat auditiva que els adults, s\u00f3n m\u00e9s sensibles a la m\u00fasica\u201d. El seu cervell \u00e9s una esponja, capa\u00e7 d\u2019absorbir noves melodies i nous ritmes, amb una efic\u00e0cia superior a la dels adults o els infants m\u00e9s grans. \u201cEls nens tenen molta mem\u00f2ria per a la m\u00fasica, hi capten molts detalls\u201d, va explicar Trehub. Per exemple, als sis mesos d\u2019edat, un infant \u00e9s capa\u00e7 de percebre igual de b\u00e9 tant ritmes de la seva cultura com ritmes forans. La cultura acaba espatllant-ho. I \u00e9s que \u201cals dotze mesos presenten dificultat amb els ritmes forans, cosa que indica un cert aprenentatge cultural\u201d, va explicar la psic\u00f2loga canadenca.<\/p>\n
Aquest \u201cconeixement musical impl\u00edcit\u201d dels infants els ajuda a establir relacions amb l\u2019entorn. Les mares (i, tot i que en menor mesura, tamb\u00e9 els pares) semblen saber-ho, i teixeixen els discursos amb els seus fills petits amb una marcada tonalitat musical. Trehub es preguntava si \u201cla parla de la mare \u00e9s m\u00fasica per a les orelles dels infants\u201d.<\/p>\n
La parla dirigida a l\u2019infant (IDS, en les seves sigles en angl\u00e8s: infant directed speech<\/em>) t\u00e9 una entonaci\u00f3 i un ritme caracter\u00edstics, amb una musicalitat molt marcada. Aquesta manera de parlar \u00e9s universal; hi apareix, amb alguns matisos, en totes les cultures. Fins i tot els infants m\u00e9s grans parlen aix\u00ed als nadons. La psic\u00f2loga de la Universitat de Toronto va fer refer\u00e8ncia a estudis que indiquen que els infants prefereixen que els parlin d\u2019aquesta manera i va destacar l\u2019efectivitat de l\u2019IDS per calmar els nens petits.<\/p>\n La investigadora va mostrar v\u00eddeos de mares parlant als seus infants. Trehub en va destacar algunes difer\u00e8ncies culturals. Aix\u00ed, per exemple, \u201cles mares [de cultures] no occidentals acostumen a parlar als seus fills petits de manera m\u00e9s suau i mantenen amb ells m\u00e9s contacte f\u00edsic.\u201d<\/p>\n A m\u00e9s de parlar amb musicalitat, les mares canten sovint als seus infants. \u201cCantar enforteix els vincles emotius entre mare i fill\u201d, va destacar Trehub. La manera de cantar als infants sembla tenir un estil caracter\u00edstic. \u201cHi podem veure diferents formes d\u2019execuci\u00f3, per\u00f2 totes elles s\u00f3n for\u00e7a estables, i presenten gaireb\u00e9 el mateix tempo i to\u201d, va explicar la investigadora. Un altre tret caracter\u00edstic \u00e9s que \u201cmalgrat que les mares saben moltes can\u00e7ons, recorren a un repertori limitat quan canten als seus infants, i el repeteixen\u201d. Trehub va destacar que al voltant del primer aniversari, l\u2019infant comen\u00e7a a participar en les can\u00e7ons i a moure\u2019s al ritme de la m\u00fasica.<\/p>\n M\u00fasica i parla semblen anar de bracet. \u201cDarwin ja va proposar que la m\u00fasica, o alguna forma d\u2019expressi\u00f3 que va anomenar \u2018protom\u00fasica\u2019, va precedir el llenguatge\u201d, va explicar Trehub, que es va atrevir a definir la parla com \u201cuna forma de m\u00fasica\u201d. Els primers balbuceigs dels nadons ja semblen reproduir els models d\u2019entonaci\u00f3 propis de la llengua que parlen els pares. En aquest sentit, la psic\u00f2loga de la Universitat de Toronto es va referir a estudis que detectaven maneres diferents de plorar entre nadons francesos i alemanys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els infants tenen una capacitat innata per recon\u00e8ixer la m\u00fasica, sobretot els canvis de to, per\u00f2 tamb\u00e9 la melodia. A partir d\u2019aquesta idea, la catedr\u00e0tica en psicologia de la Universitat de Toronto, Sandra Trehub, va explicar com la m\u00fasica t\u00e9 un paper fonamental en el desenvolupament dels infants i en l\u2019adquisici\u00f3 del llenguatge. Trehub va […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":20603,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"no-sidebar","site-content-layout":"page-builder","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[368,491,340,457],"tags":[],"class_list":["post-8585","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cognicio-i-plasticitat-cerebral","category-divulgacio-i-educacio","category-neurociencies","category-p-de-neurociencies"],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2024-09-14 17:09:53","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8585"}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8585"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8585\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20604,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8585\/revisions\/20604"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20603"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8585"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8585"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8585"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}