{"id":8568,"date":"2013-04-12T00:00:00","date_gmt":"2013-04-11T22:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/idibell.cat\/blog\/2013\/04\/12\/emmanuel-bigand-tenim-una-imatge-idealitzada-dels-musics\/"},"modified":"2022-02-09T16:58:45","modified_gmt":"2022-02-09T15:58:45","slug":"emmanuel-bigand-tenim-una-imatge-idealitzada-dels-musics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/idibell.cat\/2013\/04\/emmanuel-bigand-tenim-una-imatge-idealitzada-dels-musics\/","title":{"rendered":"Emmanuel Bigand: ”tenim una imatge idealitzada dels m\u00fasics”"},"content":{"rendered":"

Tots som m\u00fasics. Aquest era el t\u00edtol sorprenent de la confer\u00e8ncia que Emmanuel Bigand va fer al Cosmocaixa el dia 11 d\u2019abril, dins del cicle \u201cM\u00fasica i cervell\u201d, organitzat per la Fundaci\u00f3 La Caixa i l\u2019IDIBELL. Bigand \u00e9s catedr\u00e0tic de psicologia cognitiva i director del laboratori per a la recerca de l\u2019aprenentatge i el desenvolupament de Universitat de Borgonya. Tamb\u00e9 \u00e9s m\u00fasic. Els seus estudis demostren que les persones, tinguem o no formaci\u00f3 musical, disposem de capacitats cognitives molt desenvolupades per percebre i processar la m\u00fasica de manera molt eficient. Aquesta capacitat s\u2019accentua amb l\u2019exposici\u00f3 intensiva a est\u00edmuls musicals.<\/p>\n

Emmanuel Bigand va comen\u00e7ar la xerrada destacant la import\u00e0ncia que ha tingut la m\u00fasica en l\u2019evoluci\u00f3 humana i la seva estreta relaci\u00f3 amb el llenguatge, en la l\u00ednia dels treballs d\u2019altres experts que han participat en el cicle, com Steven Mithen o Sandra Trehub. Bigand va destacar la paradoxa que, mentre donem per fet que tots considerem que el llenguatge \u00e9s una capacitat natural entre els \u00e9ssers humans, creiem en canvi que la m\u00fasica requereix un entrenament espec\u00edfic. L\u2019expert va mostrar estudis, propis i aliens, que demostren que els dos s\u00f3n habilitats igualment naturals.<\/p>\n

Creativitat musical<\/strong><\/p>\n

Aix\u00ed, experiments realitzats en persones sense formaci\u00f3 en m\u00fasica mostren que la creativitat musical est\u00e0 molt m\u00e9s desenvolupada entre la poblaci\u00f3 general del que ens pensem. Altres investigacions demostren que \u201co\u00efdors no entrenats musicalment s\u00f3n capa\u00e7os de percebre tensions i relaxacions musicals, tant en melodies com en seq\u00fc\u00e8ncies harm\u00f2niques de manera similar a com ho fan els m\u00fasics\u201d. El mateix passa amb la capacitat de detectar variacions en una pe\u00e7a musical o de recon\u00e8ixer una melodia escoltant les primeres notes. Tampoc existeixen difer\u00e8ncies massa grans en l\u2019aprenentatge de nous idiomes musicals pertanyents a cultures diferents.<\/p>\n

Pel que fa a la capacitat de respondre a aspectes emocionals, els estudis mostrats per Bigand tampoc van oferir difer\u00e8ncies significatives entre persones amb formaci\u00f3 musical i sense. De fet, el psic\u00f2leg va recon\u00e8ixer que, en alguns aspectes, la formaci\u00f3 musical formal que es rep als conservatoris pot arribar a reduir la capacitat de percebre emocions en la m\u00fasica, a causa del predomini dels aspectes m\u00e9s t\u00e8cnics.<\/p>\n

Difer\u00e8ncies febles<\/strong><\/p>\n

Bigand, per\u00f2, va aclarir que els estudis s\u00ed que mostren difer\u00e8ncies entre els dos grups, per\u00f2 \u201cs\u00f3n febles en comparaci\u00f3 amb la difer\u00e8ncia de formaci\u00f3 que existeix entre ells\u201d. El catedr\u00e0tic va destacar que \u201cen tots els \u00e0mbits, la difer\u00e8ncia entre experts i novells es troba en la capacitat d\u2019anticipar esdeveniments\u201d i \u00e9s en aquest punt on les investigacions mostren m\u00e9s difer\u00e8ncies. Tot i aix\u00ed, el que determina com es percep la m\u00fasica \u00e9s l\u2019exposici\u00f3 quotidiana a est\u00edmuls musicals i no tant haver rebut formaci\u00f3 espec\u00edfica. \u201cEl fet que una formaci\u00f3 intensiva de quinze anys nom\u00e9s provoqui petites difer\u00e8ncies entre m\u00fasics i no m\u00fasics suggereix que l\u2019habilitat musical es pot desenvolupar tan sols vivint en un entorn musicalment ric\u201d, va concloure Bigand.<\/p>\n

Aix\u00f2 no vol dir que la formaci\u00f3 musical no serveixi per res. A m\u00e9s de la capacitat per poder tocar un instrument, el psic\u00f2leg franc\u00e8s va destacar que aprendre m\u00fasica t\u00e9 efectes positius en la capacitat verbal i espacial, aix\u00ed com en habilitats motores. En aquest sentit, va fer refer\u00e8ncia a ter\u00e0pies musicals per tractar malalties neurol\u00f2giques, similars a les que va explicar Eckart Altenm\u00fcller en una altra de les confer\u00e8ncies del cicle.<\/p>\n

Al final de la confer\u00e8ncia, l\u2019expert va denunciar el \u201cconservadorisme dels conservatoris\u201d, que fan creure que la m\u00fasica nom\u00e9s la poden entendre els que hi han rebut formaci\u00f3 espec\u00edfica. Aix\u00f2 ha donat lloc a una \u201cimatge idealitzada dels m\u00fasics\u201d. Bigand va citar diversos exemples de grans m\u00fasics autodidactes i fins i tot de nens sense formaci\u00f3 musical amb habilitats musicals extraordin\u00e0ries.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tots som m\u00fasics. Aquest era el t\u00edtol sorprenent de la confer\u00e8ncia que Emmanuel Bigand va fer al Cosmocaixa el dia 11 d\u2019abril, dins del cicle \u201cM\u00fasica i cervell\u201d, organitzat per la Fundaci\u00f3 La Caixa i l\u2019IDIBELL. Bigand \u00e9s catedr\u00e0tic de psicologia cognitiva i director del laboratori per a la recerca de l\u2019aprenentatge i el desenvolupament […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":20463,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"no-sidebar","site-content-layout":"page-builder","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[368,491,340,457],"tags":[],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2024-05-26 01:31:23","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8568"}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8568"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8568\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20464,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8568\/revisions\/20464"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20463"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8568"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8568"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8568"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}