Un, dos, tres… molts. Estudis fets amb t\u00e8cniques de neuroimatge confirmen que la representaci\u00f3 que fem dels nombres segueix aquest patr\u00f3. I \u00e9s que els \u00e9ssers humans tenim neurones especialitzades en activar-se davant d\u2019una cosa, de dues coses i de tres coses. La resta s\u00f3n representacions aproximades. Josep Marco, investigador del grup de recerca de Plasticitat Cerebral i Cognici\u00f3 de l\u2019IDIBELL i la Universitat de Barcelona va parlar de matem\u00e0tiques i cervell al Centre Cultural Sant Josep de l\u2019Hospitalet de Llobregat, dins del cicle Pessics de Ci\u00e8ncia.<\/p>\n
Marco va comen\u00e7ar la confer\u00e8ncia preguntant-se si el nostre cervell est\u00e0 preparat per als nombres. Tamb\u00e9 es va preguntar si els nadons s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019entendre aquest concepte. Sembla que en els dos casos la resposta \u00e9s afirmativa, per\u00f2 amb limitacions. En el cas dels nens, els estudis de Jean Piaget van fer molt de mal. El psic\u00f2leg su\u00eds va deixar escrit que els nens no adquireixen el concepte de nombre fins als cinc o sis anys, cosa que es va donar per certa durant d\u00e8cades. Marco va destacar que estudis recents fets amb infants desmenteixen els postulats de Piaget i conclouen que s\u00ed que tenen una certa idea del que s\u00f3n els nombres des de poc despr\u00e9s de n\u00e9ixer. Aix\u00f2 s\u00ed, com els adults, m\u00e9s enll\u00e0 del tres les representacions s\u00f3n aproximades. Com va destacar Marco, \u201cles persones tenim un sistema aproximat per mesurar quantitats\u201d.<\/p>\n
L\u2019investigador de l\u2019IDIBELL, llicenciat en f\u00edsica i doctorat en neuroci\u00e8ncies, va ensenyar imatges de nens, incloses les seves filles bessones, capa\u00e7os de fer c\u00e0lculs simples amb fins a tres objectes. Tamb\u00e9 va experimentar amb els assistents sobre la capacitat de comparar requadres on apareixien un, dos o tres punts. La immensa majoria del p\u00fablic era capa\u00e7 de dir on havia m\u00e9s punts despr\u00e9s de veure les imatges durant poques d\u00e8cimes de segon. Amb quantitats m\u00e9s altes l\u2019\u00edndex d\u2019encerts va ser considerablement inferior.<\/p>\n
\u2018Clever\u2019 Hans<\/strong><\/p>\n Marco es va preguntar tamb\u00e9 sobre la capacitat de c\u00e0lcul dels animals, cosa que no sembla demostrada. L\u2019investigador va posar com a exemple el cas del cavall Hans. A comen\u00e7ament del segle vint, a Alemanya, el cavall es va fer fam\u00f3s per la seva suposada capacitat per fer operacions aritm\u00e8tiques. El seu amo, professor de matem\u00e0tiques i ensinistrador de cavalls, l\u2019exhibia p\u00fablicament pertot Alemanya. Li ensenyava una operaci\u00f3 matem\u00e0tica i era capa\u00e7 d\u2019esbrinar-ne el resultat donant cops amb la pota. Una comissi\u00f3 d\u2019investigaci\u00f3 va descobrir que, en realitat, el cavall, que ja era conegut amb el nom de Clever Hans, era capa\u00e7 de detectar en els gestos inconscients del seu entrenador quan havia de parar de donar cops amb la pota.<\/p>\n L\u2019investigador tamb\u00e9 va ensenyar imatges de ximpanz\u00e9s capa\u00e7os de recordar en poques d\u00e8cimes de segons la posici\u00f3 d\u2019una seq\u00fc\u00e8ncia de n\u00fameros de l\u2019u al vuit que apareixia en una pantalla t\u00e0ctil, cosa que un estudiant universitari no era capa\u00e7 de fer correctament. Sembla que, en aquest cas, a difer\u00e8ncia dels humans, els ximpanz\u00e9s identifiquen els nombres com a simples figures, i no es paren a pensar quin n\u00famero ve despr\u00e9s d\u2019un altre, com s\u00ed fem els humans.<\/p>\n Sinest\u00e8sia<\/strong><\/p>\n Marco tamb\u00e9 va parlar sobre la capacitat que tenen algunes persones d\u2019identificar els nombres amb colors. D\u2019aix\u00f2 se\u2019n diu sinest\u00e8sia, i afecta entre un deu i un quinze per cent de la poblaci\u00f3. Tamb\u00e9 es va referir a la impossibilitat d\u2019algunes persones per realitzar c\u00e0lculs num\u00e8rics a causa de lesions en la regi\u00f3 parietal del cervell, tant a la banda dreta com a l\u2019esquerra.<\/p>\n Finalment, l\u2019investigador es va referir a les diverses concepcions de nombre que han tingut diferents cultures al llarg de la hist\u00f2ria, que han condicionat les maneres com les societats han calculat i han ent\u00e8s els nombres. En aquest sentit, l\u2019expert es va referir als n\u00fameros romans i a la identificaci\u00f3 dels nombres amb diverses parts del cos com fa una tribu de Nova Guinea.<\/p>\n La xerrada de Marco s\u2019inclo\u00efa dins del cicle Pessics de Ci\u00e8ncia del Centre Cultural Sant Josep de l\u2019Ajuntament de l\u2019Hospitalet de Llobregat, amb qu\u00e8 l\u2019IDIBELL col\u2022labora. Aquest trimestre, les xerrades se centren en les matem\u00e0tiques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un, dos, tres… molts. Estudis fets amb t\u00e8cniques de neuroimatge confirmen que la representaci\u00f3 que fem dels nombres segueix aquest patr\u00f3. I \u00e9s que els \u00e9ssers humans tenim neurones especialitzades en activar-se davant d\u2019una cosa, de dues coses i de tres coses. La resta s\u00f3n representacions aproximades. Josep Marco, investigador del grup de recerca de […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":19941,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"no-sidebar","site-content-layout":"page-builder","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,368,340,457],"tags":[],"class_list":["post-8550","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar","category-cognicio-i-plasticitat-cerebral","category-neurociencies","category-p-de-neurociencies"],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2025-03-02 13:33:11","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"publishpress_future_workflow_manual_trigger":{"enabledWorkflows":[]},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8550","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8550"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8550\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19942,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8550\/revisions\/19942"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/19941"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8550"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8550"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8550"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}