El llenguatge \u00e9s una habilitat exclusivament humana. El vocabulari mitj\u00e0 d\u2019una persona consisteix en unes trenta mil paraules, tot i que existeixen difer\u00e8ncies individuals en la capacitat d\u2019aprendre una nova llengua. Fa temps que es creu que l\u2019adquisici\u00f3 del llenguatge dep\u00e8n de la integraci\u00f3 entre la informaci\u00f3 motora i la representaci\u00f3 auditiva de les paraules en el cervell, per\u00f2 els mecanismes neurals que es troben darrere de l\u2019aprenentatge de noves paraules no estaven clars.<\/p>\n
Ara, un estudi realitzat per investigadors del grup de Cognici\u00f3 i Plasticitat Cerebral de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019investigadors del King\u2019s College de Londres, aporta informaci\u00f3 sobre les vies neurals implicades en l\u2019aprenentatge de paraules entre els humans. La clau es troba en el fascicle arquejat, un feix de fibres nervioses que connecta les regions auditives del l\u00f2bul temporal amb la regi\u00f3 motora situada al l\u00f2bul frontal, a l\u2019hemisferi esquerre del cervell. Les difer\u00e8ncies individuals en el desenvolupament de les connexions en aquest feix condicionen la capacitat d\u2019aprenentatge de noves paraules. Els resultats de l\u2019estudi es publiquen a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).<\/p>\n
En l\u2019estudi han participat 27 voluntaris sans. Els investigadors els van fer escoltar nou paraules trisil\u00b7l\u00e0biques artificials, sense cap significat associat i amb estructures similars als mots de la llengua castellana. Entre paraula i paraula es deixava una pausa de 25 mil\u00b7lisegons, imperceptible per\u00f2 suficient per ajudar a l\u2019aprenentatge de les paraules dins la parla fluida. Els nou mots es repetien de manera aleat\u00f2ria 42 vegades.<\/p>\n
Per adquirir la informaci\u00f3 complement\u00e0ria sobre l\u2019estructura i la funci\u00f3 cerebral es van fer servir dues t\u00e8cniques no invasives de resson\u00e0ncia magn\u00e8tica.<\/p>\n
Abans de dur a terme la tasca d\u2019aprenentatge de paraules, els investigadors van adquirir imatges estructurals del cervell mitjan\u00e7ant una t\u00e8cnica anomenada de tensor de difusi\u00f3. Aquesta t\u00e8cnica, molt innovadora, permet reconstruir a posteriori en viu les fibres de subst\u00e0ncia blanca que connecten les diferents regions cerebrals. A m\u00e9s, mentre els participants escoltaven les paraules, els investigadors van registrar la seva activitat cerebral mitjan\u00e7ant resson\u00e0ncia magn\u00e8tica funcional, que permet detectar de manera molt precisa, en temps real, l\u2019activitat cerebral i, per tant, les regions que estan m\u00e9s actives quan l\u2019individu realitza una tasca determinada. Despr\u00e9s d\u2019aquesta fase d\u2019aprenentatge ling\u00fc\u00edstic, els participants van escoltar un seguit de paraules i se\u2019ls va demanar que identifiquessin les que havien escoltat durant la fase d\u2019aprenentatge. Els investigadors van detectar-hi una forta relaci\u00f3 entre la capacitat de recordar paraules amb l\u2019estructura del fascicle arquejat, que uneix dues grans zones del cervell: el territori de Wernicke, relacionat amb la descodificaci\u00f3 auditiva del llenguatge, i el territori de Broca, que coordina els moviments associats a la parla i el processament del llenguatge.<\/p>\n
Els participants que aprenien millor les paraules, tenien el fascicle arquejat m\u00e9s mielinitzat, segons va revelar una an\u00e0lisi de correlaci\u00f3 amb un \u00edndex indirecte sobre el contingut de mielina de les fibres nervioses. A m\u00e9s, la sincronitzaci\u00f3 entre l\u2019activitat de les regions connectades per aquest fascicle era m\u00e9s gran en aquests participants.<\/p>\n
La primera signant de l\u2019article, Diana L\u00f3pez-Barroso, destaca que la investigaci\u00f3 aporta noves dades sobre la capacitat \u00fanica dels \u00e9ssers humans per aprendre un llenguatge, donat que existeixen models de connexi\u00f3 diferents entre aquestes regions cerebrals en altres esp\u00e8cies.<\/p>\n
A m\u00e9s, L\u00f3pez-Barroso, explica que l\u2019estudi pot ser d\u2019utilitat en la rehabilitaci\u00f3 de persones que tinguin lesions en el fascicle arquejat. \u201cEn aquest cas, podem buscar un altre cam\u00ed per arribar al mateix lloc\u201d, explica la investigadora. Aquest altre cam\u00ed podria ser la via ventral, un altre feix de fibres nervioses que tamb\u00e9 connecta els territoris de Wernicke i Broca per\u00f2 que transcorre per zones m\u00e9s inferiors del cervell. \u201cLa via ventral, que est\u00e0 m\u00e9s relacionada amb el processament del significat de les paraules, implicaria donar un suport sem\u00e0ntic a l\u2019aprenentatge de mots en persones amb lesions\u201d, conclou la primera signant de l\u2019article.<\/p>\n
<\/p>\n
Refer\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n L\u00f3pez-Barroso D, Catani M, Ripoll\u00e9s P, Dell\u2019Acqua F, Rodr\u00edguez-Fornells A, de Diego-Balaguer R. Word learning is mediated by the left arcuate fasciculus. PNAS.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El llenguatge \u00e9s una habilitat exclusivament humana. El vocabulari mitj\u00e0 d\u2019una persona consisteix en unes trenta mil paraules, tot i que existeixen difer\u00e8ncies individuals en la capacitat d\u2019aprendre una nova llengua. Fa temps que es creu que l\u2019adquisici\u00f3 del llenguatge dep\u00e8n de la integraci\u00f3 entre la informaci\u00f3 motora i la representaci\u00f3 auditiva de les paraules […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":19803,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"no-sidebar","site-content-layout":"page-builder","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,368,340,457],"tags":[],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2024-05-19 04:42:49","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8519"}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8519"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8519\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19804,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8519\/revisions\/19804"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/19803"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8519"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8519"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8519"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}