La s\u00edndrome de d\u00e8ficit de testosterona (SDT) \u00e9s una s\u00edndrome cl\u00ednica i bioqu\u00edmica associada a l\u2019edat avan\u00e7ada. Es produeix per una baixada gradual dels nivells de testosterona que repercuteix en l\u2019\u00e0mbit sexual, produint un descens del desig sexual i de les ereccions matutines, aix\u00ed com la disminuci\u00f3 de la qualitat i freq\u00fc\u00e8ncia de les ereccions. Tamb\u00e9 pot afectar l\u2019esfera ps\u00edquica, amb tend\u00e8ncia a la depressi\u00f3, apatia, p\u00e8rdua d\u2019autoconfian\u00e7a, fatiga i irritabilitat.<\/p>\n
En els darrers anys, s\u2019ha experimentat un augment en el diagn\u00f2stic de l\u2019SDT en tractar-la cada cop m\u00e9s com una malaltia. \u201cAbans, la s\u00edndrome de d\u00e8ficit de testosterona era poc coneguda, ja que hi havia un problema cultural per identificar-la. Molts s\u00edmptomes eren considerats tant pels homes, com pels propis metges, com a conseq\u00fc\u00e8ncia normal de l\u2019edat i no com una patologia que es pot tractar\u201d, explica Jos\u00e9 Rodr\u00edguez Tolr\u00e0, responsable de la Unitat d\u2019Andrologia de l\u2019Hospital Universitari de Bellvitge.<\/p>\n
Disminuci\u00f3 de la massa muscular<\/strong><\/p>\n Aquesta malaltia no nom\u00e9s comporta efectes negatius en l\u2019\u00e0mbit sexual i psicol\u00f2gic, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot provocar problemes f\u00edsics com s\u00f3n una disminuci\u00f3 de la massa muscular, que es tradueix en p\u00e8rdua de for\u00e7a, augment del greix corporal, especialment en la zona visceral, i una disminuci\u00f3 de la densitat \u00f2ssia, que pot convertir-se en fractura patol\u00f2gica. \u201cLa testosterona regula processos de l\u2019organisme com la formaci\u00f3 dels m\u00fasculs, la regulaci\u00f3 del greix i de la insulina i la funci\u00f3 sexual. Aix\u00ed, l\u2019alteraci\u00f3 dels seus nivells produeix efectes perjudicials, els quals poden variar des de mol\u00e8sties que afecten la qualitat de vida de l\u2019home, fins a patologies greus com ara la diabetes mellitus tipus II o malalties cardiovasculars\u201d, adverteix Rodr\u00edguez.<\/p>\n \u201cEl seu diagn\u00f2stic \u00e9s tan senzill com realitzar una anal\u00edtica de sang que ens determina els nivells de testosterona del pacient\u201d. A partir d\u2019aqu\u00ed, s\u2019inicia un tractament substitutiu que consisteix en el subministrament de testosterona per aconseguir que la persona recuperi els nivells fisiol\u00f2gics normals de testosterona en sang. L\u2019Hospital Universitari de Bellvitge \u00e9s pioner en la realitzaci\u00f3 de diferents recerques sobre aquesta patologia. Un dels \u00faltims estudis publicat a la revista Andrology<\/em> ha demostrat com el tractament substitutiu de testosterona millora significativament la densitat mineral \u00f2ssia minvada pel d\u00e8ficit de testosterona.<\/p>\n