Investigadors del grup de Neurofarmacologia i Dolor de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL), la Universitat de Barcelona i ESTEVE han desenvolupat una nova tecnologia que permet esbrinar quina ser\u00e0 l\u2019activitat analg\u00e8sica dels f\u00e0rmacs abans d\u2019\u00e9sser testats en models animals. Aix\u00f2 tamb\u00e9 permet un estalvi important de temps i de diners en la recerca de nous medicaments realment efectius en el tractament del dolor. <\/p>\n
Tradicionalment, en el desenvolupament de nous f\u00e0rmacs analg\u00e8sics, l\u2019efic\u00e0cia d\u2019aquestes mol\u00e8cules s\u2019ha demostrat emprant models animals de dolor, un proc\u00e9s feixuc, cost\u00f3s i de vegades poc aclaridor des del punt de vista farmacol\u00f2gic. Per aquest motiu, des de fa uns anys el desenvolupament de noves metodologies \u00e9s un gran repte. \u201cEstem parlant de milers de f\u00e0rmacs. Per aix\u00f2, abans de provar-los en models precl\u00ednics de dolor, \u00e9s a dir, en models animals, seria bo fer un cribatge previ de l\u2019activitat d\u2019aquestes mol\u00e8cules per destriar-ne aquelles que tenen un major potencial antinociceptiu\u201d ha explicat el Dr. Ciruela, investigador del grup de Neurofarmacologia i Dolor de l\u2019IDIBELL i professor de la Universitat de Barcelona (UB).<\/p>\n
L\u2019estudi dirigit pel Dr. Ciruela descriu una nova tecnologia que permet esbrinar l\u2019activitat analg\u00e8sica d\u2019aquests f\u00e0rmacs abans de ser testats en models animals. \u201cHem desenvolupat un biosensor basat en la Transfer\u00e8ncia d\u2019Energia Ressonant de Fluoresc\u00e8ncia (FRET) que ens permet catalogar en un sistema senzill (c\u00e8l\u00b7lules en cultiu) els lligands del receptor Sigma-1 en agonistes i antagonistes\u201d diu l\u2019investigador. <\/p>\n
D\u2019aquesta manera, els experiments realitzats per ESTEVE i l\u2019equip del Dr. Ciruela (IDIBELL-UB) amb f\u00e0rmacs coneguts han perm\u00e8s establir una correlaci\u00f3 directa entre el senyal de FRET del biosensor en resposta a aquest f\u00e0rmacs i l\u2019efic\u00e0cia analg\u00e8sica dels mateixos en un model animal de dolor. Segons els resultats obtinguts, mentre que els activadors del receptor Sigma-1, \u00e9s a dir, els agonistes, disminueixen el senyal de FRET del biosensor i presenten una baixa efic\u00e0cia analg\u00e8sica, els antagonistes o bloquejants del receptor incrementen el senyal de FRET i tenen una elevada efic\u00e0cia analg\u00e8sica en el model animal de dolor. <\/p>\n
\u201cAmb aquest patr\u00f3 tan definit\u201d explica el Dr. Ciruela \u201cpodem agafar una nova mol\u00e8cula i fer una predicci\u00f3 del seu comportament analg\u00e8sic. D\u2019aquesta manera, si disminueix el FRET del biosensor, \u00e9s a dir, si es comporta com un agonista, s\u2019esperar\u00e0 que no tingui efectes analg\u00e8sics en el model animal de dolor, per\u00f2 si augmenta el FRET -comportant-se com antagonista- tindr\u00e0 potencialment uns efectes analg\u00e8sics m\u00e0xims i, per tant, ser\u00e0 una bona candidata per ser testada in vivo<\/em>\u201d. <\/p>\n Aquesta nova tecnologia ha estat patentada, segons ha explicat l\u2019investigador, i malgrat que encara \u00e9s aviat per treure\u2019n tot el rendiment perqu\u00e8 \u201cactualment estem fent medicions de FRET amb els f\u00e0rmacs d\u2019un en un\u201d, s\u2019espera que aviat pugui aplicar-se de manera extensiva al desenvolupament de f\u00e0rmacs analg\u00e8sics antagonistes del receptor Sigma-1. Aix\u00ed, en aquests moments es preveu robotitzar el sistema, amb l\u2019objectiu de desenvolupar una eina que t\u00e8cnicament es coneix com a high-throughput screening<\/em>, \u00e9s a dir, un m\u00e8tode per testar molts f\u00e0rmacs de manera r\u00e0pida i eficient. En la farmacologia del dolor existeixen dos grups cabdals de f\u00e0rmacs: els antiinflamatoris no estero\u00efdals (AINE) i els opioides. Cadascun t\u00e9 mecanismes d\u2019acci\u00f3 diferents amb un sostre analg\u00e8sic i efectes secundaris desiguals. Mentre que els AINE (p.ex. ibuprof\u00e8) tenen una pot\u00e8ncia analg\u00e8sica baixa-moderada i efectes secundaris moderats, els opioides (p.ex. morfina) s\u00f3n analg\u00e8sics molt potents i el seu \u00fas pot comportar l\u2019aparici\u00f3 d\u2019efectes adversos greus. Per tant, hi ha un buit analg\u00e8sic important, no nom\u00e9s pel que fa a presentar un perfil de benefici-risc favorable per al tractament del dolor moderat-alt, sin\u00f3 tamb\u00e9 pel que fa a l\u2019abordatge del dolor, on sovint els f\u00e0rmacs de refer\u00e8ncia no s\u00f3n efectius (p.ex. dolor neurop\u00e0tic). <\/p>\n ESTEVE centra part de la seva R+D en la recerca de mol\u00e8cules actives per al tractament del dolor neurop\u00e0tic i del dolor en pacients tractats amb opioides amb l\u2019objectiu d\u2019aconseguir una bona efic\u00e0cia i tamb\u00e9 una millor toler\u00e0ncia i una disminuci\u00f3 en la freq\u00fc\u00e8ncia i gravetat dels efectes adversos associats a aquest grup de f\u00e0rmacs. En aquest sentit, el bloqueig del receptor Sigma-1 amb antagonistes espec\u00edfics es planteja com a un nou mecanisme d\u2019acci\u00f3 per al tractament del dolor en un \u00e0mbit que, justament, presenta una necessitat important de noves ter\u00e0pies. Aix\u00ed doncs, a m\u00e9s d\u2019un antagonista selectiu del receptor Sigma-1, el E-52862, que actualment est\u00e0 en fase d\u2019assaig cl\u00ednic, ESTEVE t\u00e9 una quimioteca de mol\u00e8cules amb potencial activitat sobre aquest receptor.<\/p>\n G\u00f3mez-Soler<\/a>,M., Fern\u00e1ndez-Due\u00f1as<\/a>, V., Portillo-Salido<\/a><\/p>\n E.,<\/p>\n P\u00e9rez<\/a>, P., Zamanillo<\/a>, D., <\/p>\n Vela<\/a>, J.M.,<\/p>\n