L’ADN (\u00e0cid desoxiribonucleic) \u00e9s el component principal del nostre material gen\u00e8tic. Est\u00e0 format per la combinaci\u00f3 de quatre peces: A, C, G i T (Adenina, Citosina, Guanina i Timina), anomenades bases de l’ADN que combinant-se en milers de seq\u00fc\u00e8ncies possibles proporcionen la variabilitat gen\u00e8tica que permet la riquesa d’aspectes i funcions dels \u00e9ssers vius. <\/p>\n
A principis dels anys 80, a aquestes quatre bases “cl\u00e0ssiques” de l’ADN es va afegir a una cinquena: la Metil-Citosina (mC), derivada de la Citosina. I va ser a finals dels 90 que es va recon\u00e8ixer la mC com a la principal responsable dels mecanismes epigen\u00e8tics: \u00e9s capa\u00e7 d’apagar o activar els gens en funci\u00f3 de les necessitats fisiol\u00f2giques de cada teixit. <\/p>\n
En els \u00faltims anys l’inter\u00e8s per aquesta cinquena base de l’ADN ha anat en augment quan es va demostrar que les alteracions en la Metil-Citosina contribueixen al desenvolupament de moltes malalties humanes, entre elles el c\u00e0ncer. <\/p>\n
Avui, un article publicat a Cell per Manel Esteller, director del Programa d’Epigen\u00e8tica i Biologia del C\u00e0ncer de l’Institut d’Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL), Investigador ICREA i Professor de Gen\u00e8tica de la Universitat de Barcelona, \u200b\u200bcomenta la possible exist\u00e8ncia d’una sisena base de l’ADN, la Metil-Adenina (mA), que tamb\u00e9 contribuiria a determinar l’epigenoma i per tant seria clau en la vida de les c\u00e8l\u00b7lules. <\/p>\n
“Se sabia des de fa anys que els bacteris, organismes vius evolutivament molt allunyats de nosaltres, tenien mA en el seu genoma amb una funci\u00f3 protectora enfront de la invasi\u00f3 de material gen\u00e8tic d’altres organismes. Per\u00f2 es creia que aquest era un fenomen de c\u00e8l\u00b7lules primitives i que era molt est\u00e0tic, com una armadura fixa que les protegia\u201d descriu Manel Esteller. <\/p>\n
“No obstant aix\u00f2, en aquest n\u00famero de Cell tres articles suggereixen que c\u00e8l\u00b7lules m\u00e9s complexes, anomenades eucariotes com les del cos hum\u00e0, presentarien tamb\u00e9 aquesta sisena base de l’ADN. Concretament els estudis apunten que algues, cucs i mosques posseirien mA i que aquesta actuaria per regular l’expressi\u00f3 de determinats gens, constituint per tant una nova marca epigen\u00e8tica. Aquests treballs han estat possibles gr\u00e0cies al desenvolupament de m\u00e8todes d’an\u00e0lisi d’elevada sensibilitat ja que els nivells de mA en els genomes descrits s\u00f3n baixos. A m\u00e9s sembla que mA tindria un paper espec\u00edfic en les c\u00e8l\u00b7lules mare i en etapes primerenques del desenvolupament “explica l’investigador. <\/p>\n
“Ara el repte que se’ns planteja \u00e9s confirmar aquestes dades i descobrir si els mam\u00edfers, entre els quals ens trobem els humans, tamb\u00e9 tenim aquesta sisena base de l’ADN, i estudiar quines funcions realitza”. <\/p>\n