{"id":7802,"date":"2017-04-11T00:00:00","date_gmt":"2017-04-10T22:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/idibell.cat\/blog\/2017\/04\/11\/dissenyen-el-primer-fotofarmac-per-al-tractament-del-dolor\/"},"modified":"2020-05-13T19:46:50","modified_gmt":"2020-05-13T17:46:50","slug":"dissenyen-el-primer-fotofarmac-per-al-tractament-del-dolor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/idibell.cat\/2017\/04\/dissenyen-el-primer-fotofarmac-per-al-tractament-del-dolor\/","title":{"rendered":"Dissenyen el primer fotof\u00e0rmac per al tractament del dolor"},"content":{"rendered":"

Un equip de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies de la Universitat de Barcelona ha participat en el disseny del primer fotof\u00e0rmac \u2014el JF-NP-26, activat per la llum\u2014 per al tractament del dolor. La recerca, feta amb models animals i publicada a la revista eLife<\/em>, l\u2019han encap\u00e7alat els equips dirigits pel professor Francisco Ciruela, de la Facultat de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Salut de la Universitat de Barcelona, l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies de la UB i l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL), i el Dr. Amadeu Llebaria, del Grup de Qu\u00edmica M\u00e8dica i S\u00edntesi (MCS) de l\u2019Institut de Qu\u00edmica Avan\u00e7ada de Catalunya (IQAC-CSIC). <\/p>\n

En general, la farmacologia convencional presenta limitacions importants \u2014distribuci\u00f3 lenta i imprecisa del f\u00e0rmac, falta d\u2019especificitat espacial o temporal en l\u2019organisme, dificultat en l\u2019ajust de la dosi, etc.\u2014 que poden restringir l\u2019acci\u00f3 terap\u00e8utica de qualsevol f\u00e0rmac. En aquest context, l\u2019optofarmacologia \u00e9s una disciplina emergent en farmacologia que es basa en l\u2019\u00fas de la llum per controlar l\u2019activitat dels medicaments. Aix\u00ed doncs, aplicant llum sobre un f\u00e0rmac fotosensible, se\u2019n pot controlar el proc\u00e9s d\u2019acci\u00f3 farmacol\u00f2gica amb precisi\u00f3 espacial i temporal.<\/p>\n

El nou treball publicat a la revista eLife<\/em> ha culminat amb el disseny d\u2019un fotof\u00e0rmac (JF-NP-26) amb potencials aplicacions terap\u00e8utiques per tractar el dolor, una mol\u00e8cula que es pot activar amb llum localment i quan es vol, \u00e9s a dir, amb una alta resoluci\u00f3 espaciotemporal. <\/p>\n

\u00abEn l\u2019\u00e0mbit cl\u00ednic no existeix cap precedent de l\u2019\u00fas de l\u2019optofarmacologia per millorar el tractament del dolor ni de cap patologia relacionada amb el sistema nervi\u00f3s. En el terreny precl\u00ednic, \u00e9s a dir, amb models animals, aquest \u00e9s el <\/p>\n

primer fotof\u00e0rmac dissenyat per al tractament del dolor in vivo\u00bb, detalla el professor Francisco Ciruela. <\/p>\n

En aquesta nova proposta d\u2019optofarmacologia, un f\u00e0rmac amb un mecanisme d\u2019acci\u00f3 conegut (per exemple, un analg\u00e8sic) es modifica qu\u00edmicament per fer-lo fotosensible i inactiu. Aquest fotof\u00e0rmac s\u2019activa quan \u00e9s irradiat per un feix de llum, dirigit mitjan\u00e7ant una fibra \u00f2ptica, d\u2019una longitud d\u2019ona apropiada i amb precisi\u00f3 mil\u00b7lim\u00e8trica sobre el teixit diana (cervell, pell, articulacions, etc.). <\/p>\n

El fotof\u00e0rmac JF-NP-26 \u00e9s el que s\u2019anomena un photocaged<\/em>, \u00e9s a dir, una mol\u00e8cula emmascarada qu\u00edmicament i inactiva, que s\u2019activa mitjan\u00e7ant la llum. Comparat amb altres compostos fotosensibles, el JF-NP-26 \u00e9s una mol\u00e8cula<\/p>\n

que quan s\u2019administra a un animal no t\u00e9 cap efecte farmacol\u00f2gic fins que el teixit diana \u00e9s irradiat amb llum de l\u2019espectre visible (amb una longitud d\u2019ona de 405 nm). A m\u00e9s, JF-NP-26 no mostra efectes t\u00f2xics ni indesitjables en animals, ni tan sols en dosis elevades en estudis de curta durada. <\/p>\n

La il\u00b7luminaci\u00f3 del fotof\u00e0rmac indueix un trencament en la mol\u00e8cula JF-NP-26 que allibera la mol\u00e8cula activa (raseglurant), que bloqueja el receptor metabotr\u00f2pic de glutamat tipus 5 (mGlu5), implicat en moltes funcions neuronals com ara la transmissi\u00f3 neuronal del dolor. El bloqueig d\u2019aquest receptor permet anul\u00b7lar la transmissi\u00f3 del dolor des de la perif\u00e8ria del cos fins al cervell de l\u2019organisme. Aquest bloqueig el podem produir tant en les neurones perif\u00e8riques com en el sistema nervi\u00f3s central (cervell) i generar, en tots dos casos, un efecte analg\u00e8sic com a resultat final. <\/p>\n

\u00abLa mol\u00e8cula generada per l\u2019acci\u00f3 de la llum \u2014el raseglurant\u2014 no pertany a cap grup de f\u00e0rmacs de l\u2019arsenal farmacol\u00f2gic cl\u00e0ssic contra el dolor: els antiinflamatoris no esteroidals o AINE (paracetamol, ibuprof\u00e8n) i els opioides (morfina, fentanil). En conseq\u00fc\u00e8ncia, en aquest treball es descriu un mecanisme analg\u00e8sic poc explorat fins ara\u00bb, detalla el professor Ciruela. <\/p>\n

\u00abCuriosament \u2014afegeix l\u2019investigador\u2014, el raseglurant va ser explorat en assajos cl\u00ednics com a analg\u00e8sic contra la migranya per\u00f2 es va descartar per la seva hepatotoxicitat. Aquesta nova aproximaci\u00f3 optofarmacol\u00f2gica del raseglurant pot evitar-ne els efectes adversos en el fetge i obre el cam\u00ed per emprar-lo com a analg\u00e8sic\u00bb. <\/p>\n

L\u2019optofarmacologia perfila un nou horitz\u00f3 en la descoberta de nous analg\u00e8sics i de vies d\u2019administraci\u00f3 i control de l\u2019acci\u00f3 farmacol\u00f2gica. Aquesta disciplina pot ajudar a ampliar el ventall terap\u00e8utic en la lluita contra el dolor i reduir not\u00f2riament els efectes indesitjables de molts f\u00e0rmacs (per exemple, el risc elevat d\u2019addicci\u00f3 de la morfina, la baixa efic\u00e0cia analg\u00e8sica dels AINE davant el dolor intens i cr\u00f2nic, etc.). <\/p>\n

\u00abSi comparem les mol\u00e8cules biol\u00f2giques naturals que actuen en els \u00e9ssers vius amb els f\u00e0rmacs, veiem que les primeres funcionen amb una gran precisi\u00f3, actuant de manera localitzada, amb unes dosis regulades i una durada definida. En canvi, els f\u00e0rmacs que tenim actuen a tots els llocs i poc controladament. L\u2019\u00fas de mol\u00e8cules regulades per llum intenta superar aquestes mancances per poder obtenir f\u00e0rmacs m\u00e9s precisos que actu\u00efn imitant les mol\u00e8cules biol\u00f2giques\u00bb, afirma el Dr. Llebaria. L\u2019equip del Grup MCS de l\u2019IQAC-CSIC participa actualment en diversos projectes de fotofarmacologia, en concret, en el disseny i la s\u00edntesi de diverses mol\u00e8cules activables mitjan\u00e7ant la llum. \u00abAquesta aproximaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s complexa que la d\u2019un f\u00e0rmac convencional ja que, a m\u00e9s de les propietats terap\u00e8utiques, s\u2019han d\u2019optimitzar les respostes fotoqu\u00edmiques i fotof\u00edsiques de la mol\u00e8cula\u00bb, apunta Llebaria. <\/p>\n

L\u2019equip de la UB i l\u2019IDIBELL est\u00e0 desplegant l\u00ednies de recerca en optofarmacologia per donar resposta a molts problemes associats a la farmacologia convencional. \u00abEn l\u2019actualitat, estem explorant altres mol\u00e8cules amb mecanismes d\u2019acci\u00f3 diferent per\u00f2 basats tamb\u00e9 en receptors de membrana acoblats a la prote\u00efna G, la major diana terap\u00e8utica a dia d\u2019avui. Aix\u00ed doncs, tenim fotof\u00e0rmacs que estem estudiant per tractar la malaltia de Parkinson o la psoriasi. Tamb\u00e9 explorem la utilitzaci\u00f3 optofarmacol\u00f2gica de llum amb diferents longitud d\u2019ona (verda, groga i vermella), que s\u00f3n menys t\u00f2xiques encara. En un escenari de futur, no podem descartar que algunes simptomatologies es puguin alleujar amb la implantaci\u00f3 de fibres \u00f2ptiques al cervell, tal com s\u2019implanten el\u00e8ctrodes en l\u2019estimulaci\u00f3 cerebral profunda en la malaltia de Parkinson\u00bb, remarca Francisco Ciruela. <\/p>\n

A m\u00e9s dels grups de la UB-IDIBELL i del CSIC, tamb\u00e9 participen en el treball investigadors de l\u2019Institut Qu\u00edmic de Sarri\u00e0, la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, l\u2019Institut de Gen\u00f2mica Funcional (IGF) de la Universitat de Montpeller (Fran\u00e7a), la Universitat la Sapienza de Roma i l\u2019Institut Neuromed (It\u00e0lia). \u00abCal destacar la necessitat d\u2019impulsar la col\u00b7laboraci\u00f3 entre grups de recerca de diferents \u00e0mbits de la ci\u00e8ncia per explorar nous camins que permetin entendre la complexitat biol\u00f2gica i desplegar tot el potencial per crear tecnologies radicalment noves en la millora de la salut humana\u00bb, expliquen els investigadors que han liderat el projecte.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Optofarmacologia: f\u00e0rmacs que s\u2019activen amb la llum Dissenyant un compost fotosensible sense efectes t\u00f2xics Un efecte analg\u00e8sic poc descrit fins ara A la recerca de nous f\u00e0rmacs mitjan\u00e7ant l\u2019optofarmacologia<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":10667,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"no-sidebar","site-content-layout":"page-builder","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2024-05-10 06:02:41","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7802"}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7802"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7802\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10667"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7802"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7802"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7802"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}