Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona ha identificat el proc\u00e9s cerebral que, mentre dormim, refor\u00e7a o debilita els records dels esdeveniments diaris. Segons el treball, publicat a la revista cient\u00edfica<\/p>\n
The Journal of Neuroscience<\/em><\/a>, el cervell reactiva durant el son xarxes de records que estan relacionats entre si, en lloc de records a\u00efllats. A m\u00e9s, els investigadors demostren que en aquest proc\u00e9s de reactivaci\u00f3, el cervell tamb\u00e9 promou l\u2019oblit de la informaci\u00f3 menys rellevant i menys assentada a la xarxa de records. En el treball han participat Javiera Oyarz\u00fan, com a primera signant, i els professors ICREA Ruth de Diego Balaguer i Llu\u00eds Fuentemilla, tots ells investigadors del Grup de Cognici\u00f3 i Plasticitat Cerebral de la UB, de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies de la UB<\/p>\n <\/a>i de l\u2019Institut de Recerca Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL). Tamb\u00e9 hi han col\u00b7laborat Joaqu\u00edn Mor\u00eds, de la Universitat d\u2019Oviedo, i David Luque, de la Universitat de Nova Gal\u00b7les del Sud, a Austr\u00e0lia. Una de les preguntes m\u00e9s rellevants en el camp de la mem\u00f2ria \u00e9s saber com seleccionem les experi\u00e8ncies que recordarem en el futur. Investigacions cient\u00edfiques han demostrat que, mentre dormim, el cervell reactiva alguns dels records que codifiquem durant el dia perqu\u00e8 es puguin emmagatzemar a llarg termini. Per aprofundir en aquest mecanisme de depuraci\u00f3, els investigadors han utilitzat una t\u00e8cnica experimental que permet induir de manera \u00abartificial\u00bb la reactivaci\u00f3 de records. Aquesta t\u00e8cnica associa un est\u00edmul sensorial a un record per induir-ne posteriorment de manera artificial la reactivaci\u00f3 durant el son. Per a l\u2019estudi, els participants havien de memoritzar la localitzaci\u00f3 en una quadr\u00edcula de dues tandes de quinze parelles de cartes id\u00e8ntiques amb dibuixos d\u2019animals, mitjans de transport o instruments musicals. En una primera tanda, les cartes estaven situades en diferents posicions dins de la quadr\u00edcula, i en la segona, una de les cartes de la parella canviava de localitzaci\u00f3 respecte a l\u2019inici, mentre que l\u2019altra es mantenia al mateix lloc. Per tant, la tasca exigia als participants formar dos conjunts diferents de traces de mem\u00f2ria que compartien un element com\u00fa: la posici\u00f3 d\u2019una de les cartes de la parella. A m\u00e9s, per a la segona tanda, les parelles de cartes s\u2019acompanyaven de sons relacionats amb el contingut del dibuix que hi havia en cada cas. D\u2019aquesta manera, els investigadors podien induir posteriorment la reactivaci\u00f3 del record per a aquestes posicions presentant els sons mentre els participants dormien al laboratori. Aix\u00ed, mentre els participants dormien, els investigadors van presentar la meitat dels est\u00edmuls auditius seleccionats aleat\u00f2riament (sons d\u2019animals, transports o instruments musicals) i, per tant, van reactivar els records de les posicions de les cartes associades a cada so. Quan els participants es despertaven, els investigadors avaluaven el record de la localitzaci\u00f3 de la primera tanda de cartes que no havien estat associades a cap so, per\u00f2 que compartien un element (estaven relacionades) amb les reactivades i no reactivades durant el son. Per manipular la for\u00e7a d\u2019associaci\u00f3 entre els records relacionats de la primera tanda amb els de la segona, els investigadors van usar dos grups de participants. Un grup va aprendre les dues tandes de cartes consecutivament (grup continu), de tal manera que s\u2019establia una estreta relaci\u00f3 entre elles. Un segon grup va aprendre la segona tanda de cartes tres hores despr\u00e9s d\u2019haver apr\u00e8s la primera (grup tard\u00e0): d\u2019aquesta manera, els dos conjunts de records estaven d\u00e8bilment relacionats. Els resultats van revelar que el grup continu recordava millor les localitzacions de la primera tanda de cartes que estaven relacionades amb les que havien estat reactivades durant el son. \u00c9s a dir, que els records de la segona tanda de cartes reactivades a trav\u00e9s dels sons ajudaven a recordar la localitzaci\u00f3 de les parelles relacionades de la primera tanda (d\u2019igual dibuix i posici\u00f3 de la primera carta). \u00abEn el primer grup, els records estaven fortament associats ja que es van codificar en un context temporal molt proper i similar. Aquesta caracter\u00edstica permet que aquests records es benefici\u00efn de la reactivaci\u00f3 d\u2019altres elements de la xarxa, ja que representen informaci\u00f3 consistent i important\u00bb, explica el director de l\u2019estudi, Llu\u00eds Fuentemilla. A m\u00e9s, els investigadors van trobar l\u2019efecte oposat per al segon grup de participants. Les posicions de les cartes de la primera tanda relacionades amb les que s\u2019havien reactivat durant el son es recordaven menys que les cartes relacionades amb les que no havien estat reactivades amb sons. Per Javiera Oyarz\u00fan, primera autora de l\u2019article, \u00abaquests resultats demostren per primera vegada que hi ha un mecanisme actiu i selectiu d\u2019oblit de records irrellevants o poc freq\u00fcents que ha estat implementat durant el son\u00bb. Aix\u00ed, la reactivaci\u00f3 d\u2019un record concret, aqu\u00ed indu\u00efda experimentalment a trav\u00e9s dels sons, t\u00e9 un impacte en els records d\u2019experi\u00e8ncies similars adquirides pr\u00e8viament. En aquest cas, els records que mantenien un vincle fort es beneficiaven de la reactivaci\u00f3 i es preservaven, mentre que els que tenien una for\u00e7a associativa menor amb el record reactivat eren activament oblidats. Mitjan\u00e7ant aquest mecanisme cerebral, el nostre sistema de mem\u00f2ria s\u2019adaptaria a la necessitat de preservar de manera priorit\u00e0ria aquella informaci\u00f3 que pugui ser \u00fatil en el futur. \u00abAquesta estrat\u00e8gia \u00e9s altament adaptativa ja que ens permet de trobar patrons en l\u2019ambient i poder predir qu\u00e8 podria passar si ens trobem amb alguna experi\u00e8ncia similar a altres que ja hem experimentat. Alhora previndria que el record d\u2019informaci\u00f3 que representa caracter\u00edstiques de l\u2019ambient poc freq\u00fcents o inconsistents es conservi a llarg termini, evitant aix\u00ed interfer\u00e8ncies de la mem\u00f2ria en el futur\u00bb, explica Llu\u00eds Fuentemilla. En l\u2019estudi tamb\u00e9 es va analitzar l\u2019activitat electrofisiol\u00f2gica cerebral dels participants durant la reactivaci\u00f3 dels records i es van detectar difer\u00e8ncies entre els dos grups. Els registres de tots dos estaven situats en la franja theta durant el proc\u00e9s de reactivaci\u00f3, per\u00f2 nom\u00e9s el grup que va presentar un increment de l\u2019oblit va registrar activitat electrofisiol\u00f2gica en el rang beta. Segons els investigadors, el fet que el mateix protocol d\u2019estimulaci\u00f3 durant el son provoqui una activitat oscil\u00b7lat\u00f2ria diferent podria indicar que el cervell implementa dos mecanismes neuronals diferents per al refor\u00e7 i l\u2019oblit. \u00abL\u2019activitat en el rang beta significaria llavors la posada en marxa d\u2019un mecanisme neuronal regulador addicional per debilitar els records conflictius i irrellevants i mantenir aix\u00ed la xarxa de records estable i eficient\u00bb, assenyala Javiera Oyarz\u00fan. J. Oyarz\u00fan, J. Mor\u00eds, D. Luque, R. de Diego-Balaguer i L. Fuentemilla. \u00abTargeted memory reactivation during sleep adaptively promotes the strengthening or weakening of overlapping memories<\/a>\u00bb.<\/p>\n