{"id":7729,"date":"2017-11-27T00:00:00","date_gmt":"2017-11-26T23:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/idibell.cat\/blog\/2017\/11\/27\/identifiquen-el-mecanisme-de-segmentacio-i-consolidacio-del-record-dexperiencies-a-llarg-termini\/"},"modified":"2020-05-13T19:46:38","modified_gmt":"2020-05-13T17:46:38","slug":"identifiquen-el-mecanisme-de-segmentacio-i-consolidacio-del-record-dexperiencies-a-llarg-termini","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/idibell.cat\/2017\/11\/identifiquen-el-mecanisme-de-segmentacio-i-consolidacio-del-record-dexperiencies-a-llarg-termini\/","title":{"rendered":"Identifiquen el mecanisme de segmentaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 del record d\u2019experi\u00e8ncies a llarg termini"},"content":{"rendered":"<p>Un estudi liderat per l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL) ha identificat un mecanisme neural en humans que permet segmentar la nostra experi\u00e8ncia en unitats de mem\u00f2ria discretes. Segons el treball, publicat a la revista cient\u00edfica <em>Current Biology<\/em>, el cervell identifica els canvis de context com <em>a \u201cfrontera\u201d en el flux de la nostra experi\u00e8ncia<\/em> i els utilitza per fragmentar el curs dels esdeveniments en petites unitats de mem\u00f2ria per ser emmagatzemades a llarg termini. L\u2019estudi mostra que aquest proc\u00e9s te lloc durant la identificaci\u00f3 d\u2019un esdeveniment frontera gr\u00e0cies a la r\u00e0pida reactivaci\u00f3 en mem\u00f2ria del flux d\u2019informaci\u00f3 que el precedeix. <\/p>\n<p> En el treball han participat Ignasi Sols, com a primer signant, i Llu\u00eds Fuentemilla, tots ells investigadors del Grup de Cognici\u00f3 i Plasticitat Cerebral de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL) i de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies de la Universitat de Barcelona (UB). Tamb\u00e9 hi han col\u00b7laborat Sara DuBrow i Lila Davachi, del departament de psicologia de la Universitat de Nova York, als Estats Units. <\/p>\n<p> Malgrat les nostres experi\u00e8ncies del dia a dia s\u00f3n viscudes de forma cont\u00ednua, sense talls aparents, investigacions cient\u00edfiques han demostrat que canvis en el context poden influir en la representaci\u00f3 que en fem en la nostra mem\u00f2ria, en qu\u00e8 les viv\u00e8ncies acaben esdevenint records discrets. \u201cEl que ens interessava saber en aquest cas \u00e9s si aquest proc\u00e9s de compartimentaci\u00f3 dels records comen\u00e7a en el mateix moment en qu\u00e8 es viu l\u2019experi\u00e8ncia, i quin mecanisme neural en podria donar suport. Se sap per estudis previs en animals que el patr\u00f3 neural actiu durant una determinada experi\u00e8ncia es reactiva un cop aquesta acaba. Per tant, la idea era estudiar en un grup de voluntaris qu\u00e8 passa a nivell cerebral en el moment en qu\u00e8 un determinat episodi finalitza\u201d, explica l\u2019investigador Ignasi Sols. <\/p>\n<p> La teoria de segmentaci\u00f3 dels esdeveniments, en qu\u00e8 es basa l\u2019estudi publicat, argumenta que el cervell actua en base a un sistema de prediccions constants basades en l\u2019experi\u00e8ncia pr\u00e8via; quan aquestes prediccions fallen, per exemple perqu\u00e8 es produeix un canvi de context inesperat, el cervell interpreta que es troba davant esdeveniments frontera, que delimiten la codificaci\u00f3 neural de les experi\u00e8ncies viscudes. <\/p>\n<p> Per aprofundir en aquest mecanisme de segmentaci\u00f3 i reactivaci\u00f3 de mem\u00f2ries, els investigadors van dissenyar un experiment amb la finalitat de recrear de forma simplificada aquests \u201cesdeveniments frontera\u201d; els participants havien d\u2019observar una seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019imatges de la mateixa categoria \u2013 per exemple, rostres humans &#8211; que es veia interrompuda per un element d\u2019una categoria diferent \u2013 per exemple, un objecte qualsevol. <\/p>\n<p> La resposta dels participants era mesurada conductualment a partir de tests de mem\u00f2ria en qu\u00e8 se\u2019ls demanava, donats dos elements pr\u00e8viament visualitzats, quin havien vist primer. Els resultats de l\u2019estudi conclouen que els elements continguts en un mateix episodi \u2013dos rostres observats dins d\u2019una seq\u00fc\u00e8ncia continua de rostres, per exemple- eren significativament m\u00e9s f\u00e0cils d\u2019endre\u00e7ar temporalment que aquells que havien estat observats en episodis diferents \u2013 dos rostres mostrats en una seq\u00fc\u00e8ncia en qu\u00e8 hi havia les imatges de dos objectes al mig. <\/p>\n<p>\u201cEls episodis es construeixen a partir de l\u2019experi\u00e8ncia seq\u00fcencial que ens permet generar models de predicci\u00f3 del que pot succeir despr\u00e9s. Els canvis de context o \u2018esdeveniment frontera\u2019 serien percebuts com errors en la nostra predicci\u00f3 i servirien al nostre sistema de mem\u00f2ria per indicar el final d\u2019un episodi i el possible inici d\u2019un de nou; mitjan\u00e7ant aquest proc\u00e9s, el sistema de mem\u00f2ria pot implementar, ja durant el curs de la nostra experi\u00e8ncia, un model organitzatiu que impactaria en com quedaran emmagatzemats els records de la nostra experi\u00e8ncia\u201d, comenta el professor de la UB Llu\u00eds Fuentemilla, darrer autor de l\u2019estudi. <\/p>\n<p> Durant l\u2019experiment, l\u2019activitat neural dels participants va ser monitoritzada per encefalograma (EEG), una t\u00e8cnica no invasiva que permet detectar activitat en el rang dels mil\u00b7lisegons. Segons Ignasi Sols, primer autor de l\u2019estudi, l\u2019an\u00e0lisi dels registres d\u2019electroencefalografia confirma que \u201cEls patrons neurals de la codificaci\u00f3 original de la seq\u00fc\u00e8ncia epis\u00f2dica es reactiven de forma exclusiva durant l\u2019aparici\u00f3 de \u2018esdeveniment frontera\u2019 corresponent, i no mentre l\u2019episodi es va desenvolupant, fet que demostra que aquest proc\u00e9s no comen\u00e7a durant un episodi, sin\u00f3 quan el cervell interpreta que aquest ha acabat\u201d. <\/p>\n<p> Aquest equip de recerca tamb\u00e9 planteja la segmentaci\u00f3 dels episodis viscuts en paquets o trossos definits per \u201cesdeveniments frontera\u201d com a primer pas cap a l\u2019emmagatzematge d\u2019aquests records en la mem\u00f2ria a llarg termini. \u201cLa reactivaci\u00f3 de la mem\u00f2ria \u00e9s un mecanisme ja conegut en relaci\u00f3 a la consolidaci\u00f3 de records, per\u00f2 fins ara s\u2019havia estudiat de forma majorit\u00e0ria com a mecanisme neuronal que t\u00e9 lloc durant el son, i no durant el curs de l\u2019experi\u00e8ncia, com hem fet aqu\u00ed\u201c, explica Fuentemilla.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els \u2018esdeveniments frontera\u2019 delimiten i reactiven el record de la seq\u00fc\u00e8ncia de fets pr\u00e8via per tal d\u2019emmagatzemar-la en la mem\u00f2ria a llarg termini com a episodis delimitats  Experi\u00e8ncies continues, records discrets  Els \u201cesdeveniments frontera\u201d desencadenen la codificaci\u00f3 de records  La reactivaci\u00f3 r\u00e0pida de records permet consolidar-los a llarg termini<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":7730,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"no-sidebar","site-content-layout":"page-builder","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2024-05-10 17:52:53","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7729"}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7729"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7729\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7730"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7729"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7729"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7729"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}