La forma m\u00e9s coneguda en qu\u00e8 les nostres c\u00e8l\u00b7lules i teixits guarden la informaci\u00f3 biol\u00f2gica \u00e9s el codi gen\u00e8tic derivat de la seq\u00fc\u00e8ncia de l’ADN (\u00e0cid desoxirribonucleic). Durant les dues \u00faltimes d\u00e8cades, s’ha identificat i investigat el codi epigen\u00e8tic, capa\u00e7 de controlar el nostre ADN a trav\u00e9s d’una s\u00e8rie de marques qu\u00edmiques. Avui, un article publicat a Cell per Manel Esteller, coordinador del Programa d’Epigen\u00e8tica i Biologia del C\u00e0ncer de l’Institut d’Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL), Investigador ICREA i catedr\u00e0tic de Gen\u00e8tica de la Universitat de Barcelona, \u200b\u200bil\u00b7lustra l’exist\u00e8ncia d’una tercera forma d’emmagatzemar aquesta informaci\u00f3: el codi de l’epitranscriptoma, o dit en altres paraules, les modificacions qu\u00edmiques de l’\u00e0cid ribonucleic (ARN).<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
“Sabem des de fa molts anys que els gens, el nostre ADN, “parla” mitjan\u00e7ant l’expressi\u00f3 de mol\u00e8cules d’ARN missatger, i es considerava aquest ARN missatger com a subjecte passiu d’aquest proc\u00e9s de transmissi\u00f3 de la informaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, en aquest article a Cell expliquem que l’ARN en si mateix \u00e9s capa\u00e7 d’emmagatzemar informaci\u00f3 biol\u00f2gica altament complexa at\u00e8s que posseeix el seu propi codi de modificacions qu\u00edmiques”, explica el Dr. Manel Esteller.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
“L’ARN missatger \u00e9s l’encarregat de produir les prote\u00efnes, les biomol\u00e8cules que fan tota la feina del nostre cos, des de contreure el m\u00fascul a permetre la transformaci\u00f3 de la llum en senyals que el nostre cervell pugui interpretar. Ara sabem que, de forma semblant a l’ADN, pot metilar-se a nivell de les seves peces “C” i “A”, per exemple, pot alterar el seu component “U” o allargar i estendre els seus extrems amb noves peces que no estan presents al genoma”, afegeix l’investigador de l’IDIBELL.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
L’ADN est\u00e0 format per la combinaci\u00f3 de quatre peces: A, C, G i T (Adenina, Citosina, Guanina i Timina). Aquests quatre “maons” s\u00f3n les anomenades bases de l’ADN; quan els 6,000 milions de peces en el nostre genoma es combinen, donen lloc a la variabilitat gen\u00e8tica que permet obtenir la varietat d’aspectes i funcions dels \u00e9ssers vius.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Paral\u00b7lelament, hi ha l’anomenat codi epigen\u00e8tic, que s’assemblaria a una ortografia i gram\u00e0tica del nostre genoma, ja que \u00e9s capa\u00e7 de controlar-lo modificant qu\u00edmicament el nostre ADN i les prote\u00efnes que el regulen. Entre les marques epigen\u00e8tiques m\u00e9s importants trobem la metilaci\u00f3 de l’ADN i les modificacions de les histones, prote\u00efnes que empaqueten el material gen\u00e8tic. A principis d’aquest segle XXI, l’estudi del codi epigen\u00e8tic va viure un “boom” espectacular, ja que es va demostrar que les seves alteracions a nivell de metil-citosina contribueixen al desenvolupament de moltes malalties humanes, entre elles el c\u00e0ncer.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Amb la identificaci\u00f3 de l\u2019epitranscriptoma s’obren nous interrogants a nivell d’investigaci\u00f3. “Ara comencem a saber com aquest tercer codi es controla en c\u00e8l\u00b7lules sanes, per\u00f2 desconeixem molt sobre com s’altera en la malaltia humana. Ser\u00e0 un repte a desxifrar en la pr\u00f2xima d\u00e8cada”, conclou Esteller.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Article:<\/p>\n