Investigadors de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies de la Universitat de Barcelona (NeuroUB) i l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL) han estudiat la sincronitzaci\u00f3 dels ritmes motors de la parla, \u00e9s a dir, els moviments coordinats de la llengua, els llavis i la mand\u00edbula que constitueixen el discurs, amb els ritmes del senyal d\u2019\u00e0udio de la parla. Els resultats mostren que el cervell d\u2019algunes persones s\u2019adapta espont\u00e0niament per coincidir amb el ritme de la veu que escolten, mentre que d\u2019altres no ho fan. Segons la recerca, publicada a la revista Nature Neuroscience, aquests patrons reflecteixen difer\u00e8ncies en aspectes funcionals i estructurals de la xarxa cerebral del llenguatge, aix\u00ed com en la capacitat d\u2019aprendre noves paraules. Aquesta descoberta podria ajudar a avaluar el desenvolupament cognitivoling\u00fc\u00edstic dels nens.\u00a0
\u00a0
El treball est\u00e0 liderat per la professora ICREA Ruth de Diego Balaguer i per David Poeppel, de la Universitat de Nova York. Tamb\u00e9 hi han participat l\u2019investigador de la UB Joan Orpella i altres experts de la Universitat de Nova York.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Dos patrons oposats<\/p>\n
Els humans s\u00f3n molt bons sincronitzant els moviments corporals amb els sons (per exemple, quan movem els peus o el cap al ritme d\u2019una can\u00e7\u00f3). Es fa sense esfor\u00e7, sense formaci\u00f3 pr\u00e8via i, fins i tot, s\u2019ha demostrat aquesta capacitat en nadons. La recerca actual en aquest \u00e0mbit s\u2019ha centrat majorit\u00e0riament en com els moviments corporals s\u00f3n impulsats pel ritme musical, per\u00f2 se sap molt poc de com funciona aquesta sincronitzaci\u00f3 en l\u2019entorn de la parla.
\u00a0\u00a0
Amb l\u2019objectiu d\u2019aprofundir en la vinculaci\u00f3 entre els ritmes motors i els senyals d\u2019\u00e0udio de la parla, els investigadors van dissenyar una tasca aparentment simple: durant un minut, els participants havien d\u2019escoltar una seq\u00fc\u00e8ncia r\u00edtmica de s\u00edl\u00b7labes (la, de, fum…) i, al mateix temps, se\u2019ls va demanar que xiuxiuegessin cont\u00ednuament la s\u00edl\u00b7laba ta. L\u2019an\u00e0lisi dels resultats va trobar un patr\u00f3 inesperat: la poblaci\u00f3 est\u00e0 segregada en dos grups. Mentre que algunes persones sincronitzen espont\u00e0niament els xiuxiueigs amb la seq\u00fc\u00e8ncia de la s\u00edl\u00b7laba (bons sincronitzadors), d\u2019altres s\u00f3n impermeables al ritme extern (mals sincronitzadors). \u00abAquest efecte \u00e9s sorprenentment robust i molt estable en el temps\u00bb explica Ruth de Diego Balaguer, investigadora del Grup de Cognici\u00f3 i Plasticitat Cerebral de l\u2019IDIBELL i la UB. \u00abDe fet \u2014continua l\u2019experta\u2014, vam reproduir aquests patrons en m\u00e9s de 300 persones en diverses condicions. Es va veure, per exemple, que els bons i els mals sincronitzadors ho eren tamb\u00e9 si tornaven a fer la mateixa tasca el mateix dia, al cap d\u2019una setmana o al cap d\u2019un mes\u00bb.
\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Difer\u00e8ncies en les connexions neuronals i el comportament<\/p>\n
Davant uns patrons tan diferenciats, els investigadors van estudiar si aquestes variacions tenien implicacions en l\u2019organitzaci\u00f3 cerebral i en el comportament. Per estudiar les diferencies fisiol\u00f2giques, es van obtenir dades de resson\u00e0ncia magn\u00e8tica dels participants en l\u2019experiment mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica de tensor de difusi\u00f3, que permet reconstruir les fibres de subst\u00e0ncia blanca que connecten les diferents regions cerebrals. Els resultats mostren que els bons sincronitzadors tenen m\u00e9s mat\u00e8ria blanca a les vies que connecten \u00e0rees de percepci\u00f3 de la parla (o\u00efda) amb \u00e0rees de producci\u00f3 de veu (parla).\u00a0
\u00a0
Tamb\u00e9 es va fer un estudi de magnetoencefalografia (MEG) en qu\u00e8 es va enregistrar l\u2019activitat neuronal mentre els participants escoltaven passivament seq\u00fc\u00e8ncies r\u00edtmiques sil\u00b7l\u00e0biques. L\u2019estudi mostra que els participants que s\u2019havien revelat com a bons sincronitzadors sincronitzaven m\u00e9s als est\u00edmuls que l\u2019altre grup de persones, i ho feien en la part del cervell implicada en la planificaci\u00f3 motora del llenguatge. \u00abAix\u00f2 implica que les \u00e0rees relacionades amb la producci\u00f3 de la parla tamb\u00e9 estan implicades durant la percepci\u00f3 de la parla, la qual cosa probablement ens ajuda a fer un seguiment dels ritmes de veu externs\u00bb, detalla la investigadora.\u00a0
\u00a0
Finalment, els investigadors van comprovar les difer\u00e8ncies en el comportament entre els dos grups. \u00abVam testar si hi havia difer\u00e8ncies en l\u2019aprenentatge de noves paraules que escoltaven en parla cont\u00ednua entre un bon i un mal sincronitzador i vam observar que els alts sincronitzadors aprenen millor que l\u2019altre grup\u00bb, destaca Ruth de Diego Balaguer.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Una metodologia que obre noves vies de recerca\u00a0<\/p>\n
L\u2019experiment dissenyat en aquesta recerca podria servir per caracteritzar les difer\u00e8ncies individuals i potenciar la investigaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. \u00abAquesta metodologia pot permetre trobar efectes que abans estaven emmascarats agrupant poblacions amb atributs neuronals i de comportament substancialment diferents. A m\u00e9s, pensem que l\u2019\u00fas d\u2019aquesta prova podria refor\u00e7ar el diagn\u00f2stic preco\u00e7 de diferents patologies (per exemple, la malaltia d\u2019Alzheimer, de Parkinson o l\u2019esclerosi m\u00faltiple) i ajudar a avaluar el desenvolupament cognitivoling\u00fc\u00edstic dels nens\u00bb, conclou la investigadora.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un estudi publicat a Nature Neuroscience demostra que el cervell de certes persones se sincronitza amb el ritme de la veu que escolten, mentre que d\u2019altres no ho fan<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":10506,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"no-sidebar","site-content-layout":"page-builder","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[368,340],"tags":[],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2024-05-08 21:58:51","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7507"}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7507"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7507\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10506"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7507"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7507"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7507"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}