Quan els adults pateixen ictus cerebrals que afecten l’hemisferi esquerre i, en concret, una estructura anomenada fascicle arquejat, generalment perden les seves habilitats de llenguatge i les recuperen amb dificultat, si \u00e9s que ho fan. Per\u00f2 el mateix no \u00e9s cert per als nadons que tenen accidents cerebrovasculars durant els primers dies de vida, i que afecten aquesta mateixa regi\u00f3. Aquesta \u00e9s la principal conclusi\u00f3 a qu\u00e8 ha arribat un equip multidisciplinari d’investigaci\u00f3 co-liderat pel grup de Cognici\u00f3 i Plasticitat Cerebral de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL-UB) i per l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies de la Universitat de Barcelona (UBNeuro) (Dr. Antoni Rodriguez-Fornells i Dra. Laura Bosch). L\u2019equip inclou un bon nombre d\u2019investigadors de l’Institut de Recerca Sant Joan de D\u00e9u (Dr. Alfredo Garc\u00eda-Alix), i compta tamb\u00e9 amb la participaci\u00f3 de la New York University i la McGill University (Montreal), entre d’altres. Els resultats han estat publicats a la revista eNeuro.<\/p>\n
Tot i que l’accident cerebrovascular perinatal danyi o estigui a prop del fascicle arquejat esquerre, el recent estudi apunta que el desenvolupament dels cervells infantils aconsegueix desenvolupar habilitats del llenguatge normals als quatre anys. Segons els investigadors, aquest fet \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de la capacitat del nostre cervell per reconectar-se de diferents maneres, especialment durant la primera inf\u00e0ncia. En efecte, en aquests casos “el cervell est\u00e0 mostrant la seva capacitat per utilitzar altres \u00e0rees de l’hemisferi contrari al lesionat -\u00e9s a dir, de l’hemisferi dret-, que es faran c\u00e0rrec i donaran suport a l’adquisici\u00f3 del llenguatge gaireb\u00e9 a nivell normal, la qual cosa \u00e9s una bona not\u00edcia “, diu la Dra. Laura Bosch, coautora de l’estudi, experta en desenvolupament del llenguatge i membre de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona i de l\u2019UBNeuro.<\/p>\n
El fascicle arquejat \u00e9s una de les vies de connexi\u00f3 de diferents \u00e0rees cerebrals m\u00e9s importants (com si fos una gran autopista que transporta informaci\u00f3 pels axons de les neurones al llarg de diferents zones del cervell) que est\u00e0 present en tots dos hemisferis. Per\u00f2 el fascicle arquejat del costat esquerre \u00e9s molt important per al correcte desenvolupament del llenguatge i el seu aprenentatge, tant en nens com en adults. L’estudi, que s’ha dut a terme amb sis nens de quatre anys que havien patit accidents cerebrovasculars perinatals prop o en el mateix fascicle arquejat esquerre, descriu que com m\u00e9s es despla\u00e7a el volum del fascicle arquejat cap a l’hemisferi dret, o m\u00e9s es lateraliza cap a l’hemisferi dret, millors s\u00f3n les mesures d’expressi\u00f3 verbal obtingudes durant les proves de llenguatge. Segons els autors, aquestes troballes suggereixen que, en resposta a l’accident cerebrovascular, els cervells dels nens assignen funcions del llenguatge a l’hemisferi dret.<\/p>\n
Per arribar a les seves conclusions, els investigadors van examinar els cervells dels nens mitjan\u00e7ant esc\u00e0ners de resson\u00e0ncia magn\u00e8tica, que permeten construir models tridimensionals dels tractes de subst\u00e0ncia blanca (vies de connexi\u00f3 axonals), incl\u00f2s el fascicle arquejat. Com a controls, es van observar exploracions equivalents de nens sans de la mateixa edat, provinents d’un banc de dades mundial (NIH, National Institutes of Health, USA) sobre el desenvolupament normal del cervell. Gr\u00e0cies a aquesta comparativa es va observar que una \u00e0rea important en la qual els pacients i els controls difereixen \u00e9s en les estructures dels seus fascicles arquejats i el grau de lateralitzaci\u00f3 dels mateixos. Sense aquesta base de dades o repositori accessible a qualsevol investigador aquestes conclusions no haguessin estat possibles.<\/p>\n
Tots els pacients van mostrar coeficients intel\u00b7lectuals verbals normals, segons una prova de vocabulari, de la mateixa manera que en altres proves neuropsicol\u00f2giques, tot i que en la banda baixa. En les proves de llenguatge expressiu, els pacients amb accident cerebrovascular van diferir m\u00e9s dels controls, ja que les seves expressions contenien un nombre inferior de paraules. “Aix\u00f2 no vol dir que fossin incorrectes, per\u00f2 mostren un nivell expressiu m\u00e9s baix per a la seva edat”, diu Bosch. En aquest sentit, els autors remarquen que la mostra analitzada \u00e9s encara petita, degut en part a la poca incid\u00e8ncia de l’accident cerebrovascular perinatal, de manera que els resultats representen nom\u00e9s un primer pas. Els accidents cerebrovasculars en l’\u00fater o en nadons (coneguts com accidents cerebrovasculars isqu\u00e8mics arterials perinatals) s\u00f3n relativament freq\u00fcents, ocorren en 1 de cada 4.000 naixements. Les conclusions de l’estudi s\u00f3n encoratjadores per a les fam\u00edlies d’aquests nens i rellevants per als professionals involucrats en el seu seguiment (Dr. Garc\u00eda-Alix). La futura col\u00b7laboraci\u00f3 entre diversos centres hospitalaris permetr\u00e0 aprofundir en aquesta \u00e0rea d’estudi tan important per al desenvolupament de les funcions superiors en aquests nens, i per entendre tamb\u00e9 la import\u00e0ncia de certes estructures cerebrals en el desenvolupament del llenguatge.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u2022\tEn resposta a un accident cerebrovascular que afecti l’hemisferi esquerre, els cervells dels nens assignen les funcions del llenguatge a l’hemisferi dret \u2022\tL’estudi demostra la capacitat del nostre cervell per reconnectar de diferents maneres, especialment durant la primera inf\u00e0ncia<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":10448,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"no-sidebar","site-content-layout":"page-builder","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[368,340],"tags":[],"class_list":["post-7427","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cognicio-i-plasticitat-cerebral","category-neurociencies"],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2024-11-21 20:19:34","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"publishpress_future_workflow_manual_trigger":{"enabledWorkflows":[]},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7427","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7427"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7427\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10448"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7427"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7427"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7427"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}