El record d\u2019episodis concrets \u00e9s la base de la mem\u00f2ria autobiogr\u00e0fica, per\u00f2 encara no se sap com el cervell estructura l\u2019experi\u00e8ncia per recordar-la a llarg termini. Un equip de la Universitat de Barcelona (UB) i de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL) ha identificat un mecanisme neuronal que podria ajudar a explicar com el cervell genera records epis\u00f2dics. Els resultats, publicats a la revista cient\u00edfica Journal of Neuroscience, proporcionen les bases neurofisiol\u00f2giques del sistema pel qual la mem\u00f2ria segmenta el flux continu de l\u2019experi\u00e8ncia en episodis individuals per estructurar, aix\u00ed, els records.\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
A m\u00e9s, els investigadors tamb\u00e9 han demostrat que els patrons cerebrals que generem mentre mirem una pel\u00b7l\u00edcula s\u00f3n molt semblants als patrons que generem quan l\u2019expliquem. Aquest experiment innovador podria tenir implicacions en la manera en qu\u00e8 s\u2019estudien els problemes de mem\u00f2ria, ja que permetria estudiar aquests casos en un sistema molt semblat al de la vida real.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
En el treball hi han participat Marta Silva (IDIBELL), com a primera signant, i Llu\u00eds Fuentemilla, tots dos investigadors del Grup de Cognici\u00f3 i Plasticitat Cerebral de l\u2019IDIBELL i de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies de la UB (UBNeuro). Tamb\u00e9 hi ha col\u00b7laborat Christopher Baldassano, professor de la Universitat de Col\u00fambia. \u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Una metodologia innovadora per estudiar la mem\u00f2ria<\/p>\n
Per determinar com es formen els records de la nostra experi\u00e8ncia, els investigadors van dissenyar un experiment innovador en qu\u00e8 trenta persones havien de visionar el primer cap\u00edtol d\u2019una s\u00e8rie de 50 minuts de durada, Sherlock, de la BBC, i posteriorment explicar el que recordaven de l\u2019argument. Els participants havien de fer les dues accions mentre s\u2019enregistrava el seu electroencefalograma (EEG), una t\u00e8cnica electrofisiol\u00f2gica per captar l\u2019activitat el\u00e8ctrica derivada del cervell hum\u00e0. \u00abHabitualment, la metodologia que es fa servir per estudiar la mem\u00f2ria \u00e9s recordar llistes de paraules, per\u00f2 tot i que \u00e9s una t\u00e8cnica \u00fatil en alguns casos, es tracta d\u2019un procediment molt allunyat de la realitat. Les experi\u00e8ncies que vivim s\u00f3n constants, complexes i amb sentit, com les pel\u00b7l\u00edcules, de les quals no nom\u00e9s recordem paraules, sin\u00f3 tamb\u00e9 qu\u00e8 ha passat abans i despr\u00e9s de cada situaci\u00f3\u00bb, explica Llu\u00eds Fuentemilla.\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Patrons cerebrals similars\u00a0<\/p>\n
El primer pas de l\u2019estudi va ser comprovar que totes les persones identificaven punts de tall similars durant la pel\u00b7l\u00edcula, \u00e9s a dir, canvis temporals, de l\u2019argument o del context. Els resultats van mostrar que els punts de canvi assenyalats eren relativament homogenis en els records de tots els participants.\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Despr\u00e9s, els investigadors van analitzar qu\u00e8 passava al cervell durant aquests canvis utilitzant un algoritme matem\u00e0tic desenvolupat per Marta Silva i Christopher Baldassano. Donada una seq\u00fc\u00e8ncia de patrons neuronals, aquesta t\u00e8cnica permet identificar quan aquests patrons neuronals apareixen en un altre moment. Aix\u00ed, van poder comparar l\u2019activitat del cervell durant el visionat de la pel\u00b7l\u00edcula i mentre els participants explicaven el que recordaven de l\u2019argument. A m\u00e9s, la implementaci\u00f3 de l\u2019algoritme permet contrastar fins a quin punt els patrons neuronals s\u00f3n semblants entre persones diferents.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00abFins ara no pod\u00edem saber fins a quin punt una experi\u00e8ncia concreta genera patrons de resposta cerebrals semblants entre diferents persones, per\u00f2 amb aquesta metodologia hem determinat que els patrons neuronals s\u00f3n molt semblants als de les altres persones quan recorden el mateix\u00bb, destaca l\u2019investigador.\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Reactivaci\u00f3 cont\u00ednua dels records\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
L\u2019an\u00e0lisi dels enregistraments de l\u2019EEG tamb\u00e9 ha servit per identificar el proc\u00e9s pel qual el cervell va emmagatzemant aquests records: cada vegada que detecta un canvi d\u2019episodi, el cervell reactiva all\u00f2 que acaba de veure. \u00abHem comprovat que \u00e9s un mecanisme molt r\u00e0pid, per sota dels dos segons, en qu\u00e8 sembla que el cervell reactiva tot el que ha passat fins a aquell punt, i que podria estar vinculat al fet que despr\u00e9s es pugui recordar aquest episodi\u00bb, explica Llu\u00eds Fuentemilla.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Segons els investigadors, aquest proc\u00e9s de reactivaci\u00f3 podria ajudar a la formaci\u00f3 de records autobiogr\u00e0fics, ja que el cervell aniria recordant durant el dia petits segments, petits \u00abbocins de mem\u00f2ria\u00bb, que posteriorment es consolidarien durant el son nocturn. Seria un mecanisme de reactivaci\u00f3 r\u00e0pida que ens ajudaria a estructurar la mem\u00f2ria i recordar-la en diferents segments.\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Estudis previs han demostrat que un dels mecanismes per consolidar els records t\u00e9 lloc durant la nit, quan el cervell busca aquells records que s\u2019han creat durant el dia per reactivar-los i estabilitzar-los. \u00abCreiem que \u00e9s important que el record estigui ben estructurat \u2014que quedi clar quan comen\u00e7a, qu\u00e8 passa i com acaba\u2014 abans que s\u2019inici\u00ef el proc\u00e9s de consolidaci\u00f3 que t\u00e9 lloc durant el son. Aix\u00ed, els mecanismes cerebrals associats a la consolidaci\u00f3 de les mem\u00f2ries s\u00f3n m\u00e9s eficients en determinar quins episodis de la nostra experi\u00e8ncia han de ser consolidats en la mem\u00f2ria i quins no\u00bb, conclou l\u2019investigador.\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019estudi de la UB i l\u2019IDIBELL ha demostrat que els patrons cerebrals que generem mentre mirem una pel\u00b7l\u00edcula s\u00f3n molt semblants, i van en el mateix ordre, que els patrons generats quan n\u2019expliquem l\u2019argument<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":10436,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"no-sidebar","site-content-layout":"page-builder","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[368,340],"tags":[],"class_list":["post-7411","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cognicio-i-plasticitat-cerebral","category-neurociencies"],"publishpress_future_action":{"enabled":false,"date":"2024-12-01 06:38:19","action":"change-status","newStatus":"draft","terms":[],"taxonomy":"category"},"publishpress_future_workflow_manual_trigger":{"enabledWorkflows":[]},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7411","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7411"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7411\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10436"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7411"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7411"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idibell.cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7411"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}